12 hores que van revoltar Girona

2 octubre 2017
A Sant Narcís, els bombers van posar-se a la primera línia per frenar les forces de seguretat /Carles Palacio
Els bombers van posar-se a la primera línia per frenar les forces de seguretat espanyoles /Carles Palacio

1 d’octubre de 2017. Aquesta data quedarà gravada a la memòria de Girona. Des que van obrir els col·legis on es celebrava el referèndum i fins que les furgonetes de la Policia Nacional van marxar per l’autopista, la ciutat va estar sotmesa a una violència únicament comparable amb l’entrada de les tropes franquistes, el febrer del 1939. Durant la cerca frenètica d’urnes, les forces de seguretat espanyoles van assaltar una desena de punts de votació i van ferir 187 persones. Però l’1 d’octubre va ser molt més que una mostra de la brutalitat de l’estat espanyol; va ser també un exemple de coratge de la ciutadania, que va resistir de forma tenaç la força bruta de la policia.

A les set del matí, quan les urnes es repartien de forma gairebé clandestina, res feia presagiar el que vindria després. L’ambient era d’allò més festiu. "Votarem, votarem!", cridaven les persones que s’havien llevat a trenc d’alba per protegir els punts de votació. Ningú podia creure que el govern espanyol fos capaç d’utilitzar la força per impedir que cinc milions de persones introduïssin el seu vot dins d’una urna. Què en diria l’opinió pública internacional? Què en diria la Unió Europea? La idea era senzillament inconcebible.

Però a les nou del matí, quan la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van assaltar els primers punts de votació, l’alegria es va transformar en estupefacció. El govern espanyol estava disposat a aturar el referèndum utilitzant una violència difícilment compatible amb qualsevol idea de democràcia. Les notícies corrien a una velocitat vertiginosa per les pantalles dels telèfons: "Han entrat al col·legi Verd!", "Estan a l’escola Bruguera!". Per acabar-ho d’adobar, el sistema informàtic que havia de permetre la votació universal fallava en la majoria de meses. La desolació va apoderar-se de molts votants. Havia aconseguit finalment Mariano Rajoy torçar el braç de la societat catalana?

Malgrat les dificultats, el referèndum prosseguia. Allà on les forces de seguretat no havien intervingut, les votacions es realitzaven a un ritme frenètic. Tothom tenia pressa per introduir el sobre dins de l’urna. "O ara o mai", expressaven els rostres. A Sant Narcís, una vintena de persones formaven un passadís que acompanyava amb aplaudiments cada votació. Els col·legis bullien d’emoció. Moltes persones en sortien amb els braços alçats o amb llàgrimes als ulls, com si s’haguessin alliberat d’una gran càrrega.

Mentre les cues per votar es feien més i més llargues, les furgonetes de la Policia Nacional circulaven pels carrers de Girona com voltors buscant una presa. Entre les nou del matí i les dues de la tarda van assaltar una desena de punts de votació, en alguns casos amb extrema violència, com al col·legi Verd, on el serveis d’emergència van atendre una quarantena de persones. A Sant Narcís, els bombers van oposar-se ferotgement a les forces de seguretat i van rebre molts cops de porra.

En molts casos la intervenció policial va ser estèril, perquè les urnes havien estat astutament amagades. A Pedret, la comitiva es va endur una torre d’ordinador que no tenia cap relació amb el referèndum. Les forces de seguretat semblaven més interessades en estendre el pànic que en frenar la consulta.

Les anades i vingudes de la Policia Nacional i els rumors que corrien per les xarxes van causar molts ensurts als col·legis. Les votacions s’aturaven cada vegada que arribava una alarma, per infundada que fos. En un obrir i tancar d'ulls, s’amagaven les urnes i la gent es congregava a la porta del col·legi per impedir l’entrada de la policia. El Comitè de Defensa del Referèndum va passar-se tot el dia comprovant la informació que circulava per les xarxes socials i desmuntant falses alarmes.

A mesura que avançava el dia, la ciutat es va anar recuperant de l’ensurt inicial. Si al matí les furgonetes blaves circulaven per Girona amb relativa tranquil·litat, a la tarda les mostres de rebuig eren cada vegada més explícites. La ciutat perdia la por i els col·legis s’omplien de gent. A les set de la tarda els punts de votació que quedaven oberts estaven completament blindats per veïns i veïnes disposades a utilitzar el seu propi cos per frenar les forces de seguretat espanyoles. A Palau s’hi van congregar més de 3.000 persones. Davant l’escola del Pla, els cotxes van quedar-se una bona estona parats per impedir que les furgonetes pugessin per l’Avinguda Pericot. "No passaran!", era la consigna que més se sentia. Impotents, les furgonetes policials anaven amunt i avall sense decidir-se a entrar enlloc. La ciutat havia dit prou. A les deu de la nit les cassoles van retrunyir amb més força que mai. A la plaça del Lleó unes cinc-centes persones cantaven els Segadors.

A Girona, com a la resta de Catalunya, la ciutadania va donar ahir una lliçó de fermesa popular i de convicció democràtica. Una única taca negra: la que es va produir al barri de Vila-Roja, on una quinzena d’ultres van assaltar el col·legi electoral amb banderes espanyoles i crits feixistes i van agredir diverses persones. El punt de votació va quedar tancat al matí i ja no es va tornar a obrir. Per entendre el que va succeir a Vila-Roja, un barri empobrit i aïllat producte de les migracions dels anys seixanta, probablement hauríem d’explorar les negligències d’aquests 40 anys d’autonomisme que ara s’acaben.