16-D: un dia d’homenatge a les imputades de la UdG

17 desembre 2015
La colla castellera dels Xuriguers han aixecat un pilar amb una pancarta en suport a les encausades / Carles Palacio
La colla castellera dels Xuriguers han aixecat un pilar amb una pancarta en suport a les encausades / Carles Palacio

 

El 16 de desembre va fer quatre anys que els mossos d’esquadra van carregar dins de la Facultat de Lletres durant la visita del president de la Generalitat, Artur Mas. Aquest any, la data ha estat escollida pel Grup Antirepressiu Girona per portar a terme un acte de suport als estudiants i treballadores de la UdG que van ser imputades aquell dia.

L’acte ha volgut expressar el suport de la comunitat universitària i ha comptat amb una declaració solemne del rector de la Universitat, que ha reiterat clarament la seva posició ferma al costat de les imputades. Representants del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), del Grup Antirepressiu i finalment de la colla castellera de la UdG, els Xoriguers, que han homenatjat el dia amb un pilar de tres, han participat en l'acte.

Més d’una seixantena de persones ateses van ser ateses pel SEM arran de l'actuació policial

Context dels fets

El Grup Antirepressiu aquest semestre ha tornat a recordar a la comunitat universitària els greus fets succeïts els 16 de desembre del 2011 i l’actual situació processal pel que fa a les imputacions. Els anys han passat i la situació política ha canviat i obliga a analitzar-la amb distància. Per entendre la mobilització estudiantil d'aleshores cal situar-la en el descontentament per part de la comunitat universitària del resultat de l’aplicació del Pla Bolonya. La reducció de pressupost, la progressiva privatització i l’augment de les taxes van mantenir enceses les mobilitzacions estudiantils, que ja s’havien intensificat un parell d’anys abans amb les protestes contra el Pla Bolonya.

Així doncs, el 2011 va ser un any de retallades, i la rectora de la Universitat de Girona, Anna Maria Geli, va decidir celebrar el 20è aniversari de la UdG convidant el president de la Generalitat, Artur Mas.

El fet que un desplegament desproporcionat d’antiavalots dels mossos d’esquadra barrés al pas a la concentració d’estudiants i treballadores de la UdG, va ocasionar una forta tensió que va desembocar finalment en l’autorització d’una càrrega policial dins de la Facultat.

Cal recordar les imatges grotesques que va deixar aquell dia l’entrada dels mossos d’esquadra a la Facultat: més d’una seixantena de persones ateses pel SEM a les portes, professores aixecant les mans i rebent cops de porra i mossos d’esquadra intentant entrar a les classes mentre persones de la comunitat universitària provaven d’impedir-ho.

Les imputacions s’han portat a terme a través de fitxers il·legals que contenen dades ideològiques

Males pràctiques dels mossos d’esquadra durant les imputacions
El Grup Antirepressiu ha sostingut al llarg de la campanya antirepressiva, que les imputacions dels mossos d’esquadra han estat discrecionals i amb l’objectiu de justificar un operatiu policial que es va excedir.  

Les imputacions es poden agrupar en tres fases diferents: una primera fase de detencions el mateix dia dels fets, en què els detinguts van denunciar maltractaments per part dels mossos d’esquadra. Els maltractaments es van relatar en un vídeo que va difondre el curs passat el Grup Antirepressiu, i actualment es troben esperant judici després que els estudiants els denunciessin. 

La segona fase d’imputacions es produeix amb la citació de sis membres de la comunitat universitària. Cap d’elles no havia estat ni detinguda ni identificada. Segons el Grup Antirepressiu això posa de manifest que es van dur a terme a través dels fitxers il·legals que contenen dades ideològiques que són d’especial protecció, tal com recull l’article 7 de la LO 15/1999.

La darrera fase d’imputacions no succeeix fins el 2012, quan els mossos entreguen la citació a 4 estudiants més, després que aquestes prèviament haguessin denunciat l’operatiu dels mossos d’esquadra perquè havien estat ferides durant les càrregues policials. Aquesta denúncia la van fer de manera col·lectiva estudiants i treballadores contra les responsables de la càrrega: la rectora Anna Maria Geli, que va autoritzar la càrrega. i el sotsinspector de l’operació, que la va comandar. La denúncia va acabar amb absolució, tot i que el jutge va admetre un excés de contundència per part dels mossos d'esquadra.

Pancarta desplegada per membres del Grup Antirepresiu al rectorat de la UdG / Carles Palacio
Pancarta desplegada per membres del Grup Antirepresiu al rectorat de la UdG / Carles Palacio

La CUP demana el compromís d’un futur govern de no presentar-se com a acusació particular

Una justícia a pas de tortuga

Pel Grup Antirepressiu el fet que es tardi 4 anys en tancar la instrucció del cas, evidencia la seva complexitat i la incomoditat que genera. Amb quatre anys transcorreguts, ha anat canviant la situació política del país. El mateix partit polític que en el seu moment va aplicar un paquet de retallades antisocials, ara és presenta a les properes eleccions estatals del 20D amb un programa social. La rectora Anna María Geli, entusiasta d’un model privatitzador d’universitat, no va ser reelegida i en el seu lloc ho ha estat Sergi Bonet, que ha donat suport inequívoc als estudiants. I actualment en l’atzucac polític que estem vivint, el cas d’imputacions de la UdG, ha saltat a les reunions de negociació entre la CUP i Junts pel Si, on la Candidatura d’Unitat Popular demana el compromís d’un futur govern de no presentar-se com a acusació particular.

Deixant de banda el context institucional, durant aquests, anys malgrat la trava generacional que ha comportat aquest cas repressiu, les facultats llueixen pancartes reclamant el sobreseïment immediat del cas i el seu arxivament i les estudiants participen amb ganes dels actes convocats. Poc a poc sembla que les persones imputades en un cas que ha restat silenciat durant anys, es sent novament acompanyada, recolzada i esperançada que aquest rebrà el sobreseïment del jutge d’instrucció.