A propòsit de les fantasies sexuals de les dones

24 agost 2015

Miriam T. Borín, lesbofeminista i membre de Malapècora

Miriam Borin en un acte d'enguany del dia internacional de la dona treballadora a Girona. /Carles Palacio
Miriam Borin en un acte d’enguany del dia internacional de la dona treballadora a Girona. /Carles Palacio

El passat 13 d’agost la sexòloga Helena Boadas ens il·lustrava amb un d’aquests articles acurats d’estiu, i segons ella documentats amb dades objectives, del ‘Top Ten’ de coses que ens exciten a les dones. Entre les fantasies que figuraven al rànquing hi havia la violació, la dominació masculina i la prostitució. “La idea de ser forçada per un violador és summament excitant per moltes dones”, assegurava Boadas.

Aquí he de fer un incís com a lesbiana que sóc. Em sorprèn com l’auto anomenada sexòloga no té en compte la meva opció sexual, i la de moltes, i ens invisibilitza sense cap mena de problema dins del seu univers heteropatriarcal, que deu ser el mateix context d’on ha tret les seves dades objectives sobre les fantasies sexuals femenines.

Atenent que el desig es construeix a partir de diversos factors culturals i socials, hauríem de preguntar-nos què és el que pot fer que una violació o agressió sigui una fantasia sexual, i no dic que no pugui ser, però s’hauria d’analitzar en quin context patriarcal es dóna. Segurament el fet que t’agredeixin no està a la llista de fantasies sexuals masculines.

Com que Boadas va escriure l’article “amb un peu al mar”, m’imagino que no era conscient que el seu text podia interpretar-se perfectament com una justificació de la violència masclista. Que el Diari de Girona hagi permès la publicació d’aquest article en un moment en el qual estem superant tots els rècords de feminicidis és senzillament demencial.

Però el que s’ha quedat ben a gust ha estat l’Albert Soler, que ha  trobat contingut per a la seva columna estiuenca i en un to paternalista ha sortit en defensa de la sexòloga donant resposta a la colla de feministes, que segons ell no sabem ni de dones, ni de sexe, i que som unes reprimides.

En canvi ell dóna barra lliure al seu masclisme modern i en nom de la llibertat sexual i engrossint el seu ego de mascle vell ens explica les seves aventuretes amb adolescents que volen ser violades i assotades per ell, i de passada ens divideix entre feministes bones i dolentes. D’aquesta manera dissimula el seu antifeminisme, que no queda políticament correcte, mentre intenta buscar la comprensió d’una part del col·lectiu i segurament fa realitat la seva fantasia de protagonisme egocèntric a partir de la provocació.

I clar, com que sóc del grup de les reprimides, segurament una lesbiana mal follada, una talla tites, només se m’acudeix la recurrent fantasia sexual d’imaginar que agafo les tisores i … cras, cras! Li tallo al Soler mentre m’ho faig amb la Boadas. Però no us preocupeu, que només és una fantasia fruit de la meva cultura antipatriarcal, res real.