‘Acatar les resolucions judicials ni ha significat que l’Estat aturés la repressió ni ha ajudat a construir el projecte republicà’

Entrevista a Ema Donoso, investigat pel tall del TAV el 8-N

Emanuel Donoso, investigat pels talls de la via del TAV durant la vaga general del 8N, en un moment de la campanya 'Jo també vaig tallar les vies' /Toni Ferragut
Emanuel Donoso, investigat pels talls de la via del TAV durant la vaga general del 8N, en un moment de la campanya 'Jo també vaig tallar les vies' /Toni Ferragut

Entrevistem l'Emanuel Donoso, Ema, després que desobeís la segona citació que li reiterava l'obligació de presentar-se per declarar davant del Jutjat d'Instrucció número 4 de Girona. L'Ema ostenta la condició d'investigat per un delicte de desordres públics i coaccions, ja que té el privilegi dubtós de ser l'única persona que els mossos d'esquadra assenyalen amb nom i cognoms a l'atestat que van fer del tall de circulació del tren d'alta velocitat (TAV) a l'estació de Girona durant 14 hores en la jornada de vaga general del 8 de novembre de l'any passat. El mateix informe policial assenyala que van arribar a participar en el tall 10.000 persones i no hi consta que aquell dia practiquessin cap identificació. El Comitè de Defensa de la República (CDR) de Girona ha llançat la campanya Jo també vaig tallar les vies, amb l'objectiu declarat de realitzar la consigna clàssica antirepressiva que diu que "si ens en toquen una, hi responem totes".

Què pot suposar-te el fet de desobeir la citació judicial?

Legalment, com que no són delictes greus i no tinc antecedents penals, no hauria derivar en mesures cautelars que suposin privar-me de llibertat, sinó que hauria de ser un mer tràmit: probablement els mossos em vindran a detenir, però han de posar-me a disposició judicial. No haver comparegut tampoc no pot agreujar la pena en cas que acabessin condemnant-me.

Com et canvia la vida saber que en qualsevol moment els mossos d'esquadra poden venir a detenir-te?

En la part personal i emocional, estic en un cert estat d'alerta, que també repercuteix en la família i les persones properes, però ajuda molt a moderar-lo haver-me informat de què em pot passar i què no en cas de detenció. També ha impactat en el meu lloc de treball, perquè els companys se n'han assabentat, i he rebut molt de suport. Com que la campanya ha estat molt pública, s'ha produït un efecte estrany, que és que tot acaba transformant-se en suport i solidaritat. També, des d'un punt de vista col·lectiu, amb l'experiència acumulada d'anys de repressió als moviments socials i entenent que entre totes ho fem tot i que la solidaritat és un actiu molt preuat a l'hora d'organitzar-se, el fet que hi hagi persones solidàries ajudant a organitzar tant la campanya com situacions tan complexes com gestionar una detenció, tant amb mi com a persona afectada com també amb la família i les persones properes, ho fa tot molt més fàcil. Al final, els fets són col·lectius, i podria estar acusada qualsevol de les 10.000 persones, per això cal afrontar col·lectivament la repressió.

Per què creus que els mossos d'esquadra t'han assenyalat a tu entre les 10.000 persones que van tallar el TAV el 8N?

En la campanya hem denunciat des del primer moment l'existència de fitxers policials dels mossos d'esquadra que recullen dades d'activistes dels moviments socials. En l'atestat els mossos utilitzen una suposada imatge de les càmeres del TAV i la relacionen amb fotos meves que apareixen en articles que parlen de racisme, perquè jo formo part de l'Espai Antiracista de Salt i Girona.

Per què has decidit no comparèixer?

Bàsicament per encarar el fet repressiu, en el context actual, amb confrontació i desobediència. Els fets de què m'acusen no poden ser considerats delictes, sinó que són expressió de les llibertats de manifestació, de protesta, etc. Els talls de les vies de la vaga general estaven emmarcats en les mobilitzacions de suport a les persones empresonades i exiliades i en el procés de construcció de la República.

Desobeir les resolucions judicials forma part d'una estratègia conjunta del moviment independentista o dels CDR?

No hi ha una estratègia única, però sí que hi ha molts col·lectius que aposten per l'estratègia de la desobediència a l'hora de fer avançar el projecte de la República. Dins de la diversitat d'estratègies que es poden utilitzar dins del moviment independentista, jo entenc que acatar les resolucions judicials ni ha significat que l'Estat aturés la repressió ni ha ajudat a construir el projecte republicà.

En les darreres setmanes hi ha hagut molt de soroll mediàtic i finalment l'Audiència Nacional espanyola va engegar una primera operació contra els CDR, en què la Guàrdia Civil va arribar a parlar de “terrorisme”. Et fa por que llançar una campanya pública des del CDR com és Jo també vaig tallar les vies pugui situar-te encara més en el punt de mira de la repressió de l'Estat?

En el camp antirepressiu no podem tenir mai la certesa de controlar totes les variables, però el fet de treballar de forma tan pública i transversal com sigui possible ens sembla la manera més coherent i més útil d'encarar la repressió. Fent una campanya de visibilització i desobediència com aquesta, intentem confrontar directament els objectius que té la repressió, aïllar i desmobilitzar a través de la por. Fer-ho públic, donant la cara i fent una campanya transversal té com a objectiu que la gent no vegi els fets com una cosa delictiva sinó com el que són, una protesta. A més la desobediència permet encarar la repressió sense por i continuant mobilitzant-nos. Sí que és cert que no podem deixar de tenir en compte que la visibilitat que generem també hi és per a certs elements que no ens agradaria que posessin l'ull en el cas. Però en tot cas, que intervingui l'Audiència Nacional espanyola, i ja no diguem que es parli de “terrorisme”, per les barreres dels peatges és una autèntica bogeria.

En què consisteix la campanya Jo també vaig tallar les vies?

La campanya s'articula en diversos eixos. El primer i més essencial és la mobilització. S'han fet diverses mobilitzacions en solidaritat i n'hi ha una de protesta prevista per quan em detinguin, perquè sabem del cert que com més mobilització hi hagi mentre estigui a comissaria més protecció tinc i més ràpid anirà tot. També hem engegat una campanya d'autoinculpacions, perquè ja que tant els mitjans de comunicació com el mateix atestat dels mossos d'esquadra parlen de 10.000 persones, no s'entén com una de sola és la responsable d'aquells fets. La campanya, per tant, demana a la gent que assumeixi solidàriament que ella també va tallar les vies, explotant la idea que no poden empresonar tot un poble. El tercer eix és la transversalitat, en tots els actes hem procurat convidar el màxim d'actors possibles dels que han participat en el moviment a partir de l'1 d'octubre: Marta Sibina, Josep Maria Terricabras, Lluc Salellas, Albano Dante Fachin o les entitats sobiranistes han intervingut en la campanya.