AGBAR acapara els contractes de subministrament d’aigua de la conca del Ter

30 gener 2014
Roda de premsa de la plataforma Aigua és Vida a Torelló / Carles Palacio
Roda de premsa de la plataforma Aigua és Vida a Torelló /
Carles Palacio

La plataforma Aigua és Vida va presentar ahir a Torelló un estudi sobre la gestió de l’aigua a 54 municipis de la conca del Ter. L’estudi ha permès descobrir que malgrat que el 46% d’aquests municipis disposen d’un servei públic, el 87% de la població paga les factures a una empresa privada. Segons l’organització ecologista aquesta aparent contradicció s’explica perquè empreses com Sorea o Prodaisa prefereixen gestionar l’aigua dels municipis més grans, que són els més rendibles. Tret de Ripoll, totes les ciutats de més de 4.000 habitants de la conca del Ter han privatitzat el servei.

En la recollida de dades hi han participat les entitats que formen Aigua és Vida: el Grup de Defensa del Ter, l’Associació de Naturalistes de Girona i l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona. La presentació dels resultats va tenir lloc en un punt molt problemàtic pel que fa a la gestió de l’aigua: davant les obres de la nova planta potabilitzadora d’Osona, que pretén garantir el subministrament d’una zona contaminada pels nitrats de la indústria ramadera i els abocaments de productes químics.

Contractes abusius

L’estudi elaborat per Aigua és Vida destaca, d’altra banda, que les concessions són llargues i cauen en mans de poques empreses. A Osona i el Ripollès domina l’empresa Sorea, del grup Agbar, i a les comarques gironines domina Prodaisa, participada per la mateixa multinacional. La plataforma no dubta a qualificar aquest mercat exclusiu “d’oligopoli”.

Segons Aigua és Vida una de les pràctiques habituals de les empreses concessionàries consisteix en finançar inversions a canvi d’ampliar el termini dels contractes. D’aquesta manera les empreses aconsegueixen perpetuar la privatització i recuperar amb escreix les inversions. Aigua és Vida considera que algunes concessions podrien ser il·legítimes i posa l’exemple de l’Ajuntament de Vic, que va signar un contracte l’any 1949 per una durada de 99 anys.

Opacitat, descontrol i increments de preu

Aigua és Vida considera que les concessions comporten diverses conseqüències negatives per la gestió de l’aigua. En primer lloc, la plataforma assegura que la privatització genera opacitat i allunya la ciutadania d’aquest bé comú. En segon lloc, adverteix que les concessions impliquen una pèrdua de control sobre el manteniment de la xarxa i sobre les inversions estratègiques, que passen a ser responsabilitat de les empreses. Per últim, l’organització ecologista subratlla que en general la privatització encareix la factura de l’aigua, ja que les empreses necessiten obtenir beneficis i amortitzar les inversions.

La plataforma creu que hi ha molts arguments per optar per una gestió pública de l’aigua. De fet, grans ciutats europees com París, Niça o Berlín han recuperat recentment aquest servei. Aigua és Vida assegura que, si hi ha voluntat política, la remunicipalització podria incrementar els ingressos dels ajuntaments i tindria efectes positius per a la ciutadania. Segons la plataforma, “l’aigua té dimensions socials, culturals i ecològiques que no són protegides ni garantides per les forces del mercat”.

Amb l’objectiu d’impedir noves concessions a empreses privades, la plataforma ha iniciat una campanya per convèncer els municipis on la concessió finalitzarà els propers anys, com ara Girona, Sant Gregori, Torelló o Tona. A aquests municipis se’ls enviarà una carta oferint arguments i possibilitats reals de remunicipalitzar el servei d’aigua.

La roda de premsa s'ha realitzat prop de les obres de la nova planta potabilitzadora de Torelló / Carles Palacio
La roda de premsa s’ha celebrat a prop de les obres de la nova planta potabilitzadora de Torelló / Carles Palacio