Aigua és Vida s’oposa que el fons Santos-Torroella es pagui amb els rebuts de l’aigua

26 febrer 2014
12539961845_044029eea1_c
Protestes contra la compra del fons Santos-Torroella durant el ple del dia 14 / Carles Palacio

La plataforma Aigua és Vida rebutja que el fons Santos-Torroella, valorat en 3,9 milions d’euros, es pugui pagar amb el cànon de l’aigua. Després que l’alcalde Carles Puigdemont anunciés que la compra es finançaria amb els diners que rep l’Ajuntament a canvi de mantenir el servei en mans privades, la plataforma denuncia la “perversió” que les factures d’aigua puguin incloure despeses addicionals més enllà del que costa el servei.

En un comunicat fet públic el 25 de febrer, Aigua és Vida recorda que l’Ajuntament de Girona va renovar l’any passat la concessió del servei d’aigua fins l’any 2020 a Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, S.A. (AGISSA), malgrat l’oposició de diverses entitats. Aquesta pròrroga permetrà ingressar 3,75 milions d’euros que ara l’Ajuntament de Girona vol utilitzar per pagar la col·lecció Santos-Torroella.

Aigua és Vida adverteix que el cànon no és una donació sense contrapartides, sinó un préstec que s’ha de retornar a l’empresa a través dels rebuts d’aigua. “AGISSA fa de banc de l’Ajuntament, assumint costos ben diferents del que és només el servei d’aigua i repercutint-los sobre els abonats”, assenyala la plataforma. Si bé tècnicament el cànon no incrementa el deute del consistori, els efectes sobre la ciutadania són els mateixos, ja que el rebut s’encareix pels interessos del cànon i altres despeses sense relació amb el cost del servei. De fet, tres mesos després de renovar la concessió ja es va produir el primer encariment de tarifa. Aigua és Vida ha demanat en diverses ocasions que es remunicipalitizi el servei d’aigua i que els rebuts serveixin únicament per pagar el cost del servei.

Més enllà de com es pagarà la col·lecció Santos-Torroella, un altre aspecte polèmic de la compra és el nom de les persones que rebran els 3,9 milions d’euros. El 14 de febrer, quan el ple de l’Ajuntament va aprovar l’adquisició del fons pictòric, es van conèixer els nom dels tres hereus de la col·lecció. Segons ha pogut saber l’ARIET, José Igancio Pérez Bermejo, Rafael Pérez Bermejo i Cristina Pérez-Modrego Bermejo formen part de l’alta burgesia madrilenya i estan directament emparentats amb Juan Vilallonga, l’expresident de Telefónica i amic íntim de José María Aznar.