Carles Puigdemont, l’alcalde de Palau

Carles Puigdemont durant un Ple / Toni Ferragut
Carles Puigdemont durant un Ple / Toni Ferragut

Ni els casos de corrupció ni les retallades han passat factura a Carles Puigdemont, que podrà governar còmodament la ciutat de Girona durant els propers quatre anys. L'alcalde convergent ha sortit molt airós de les eleccions del 24 maig, ja que no ha perdut ni un sol regidor i s'ha guanyat l'aval de 1.710 nous votants. Puigdemont no tindrà majoria absoluta, però tampoc passarà ànsia. L'alcalde podrà recórrer a ERC i a la CUP per les qüestions de caràcter nacional, mentre que PP i C's li donaran un cop de mà en els assumptes més espinosos. El PSC, per la seva banda, tampoc està en condicions de plantar-li cara. Després de perdre 2.240 vots, la formació de Sílvia Paneque ja s'ha mostrat humilment disposada a donar estabilitat al govern municipal.

El secret de la victòria de Puigdemont es troba en els barris més benestants de Girona. Montjuïc, Palau, Montilivi o el Mercadal han donat un ampli suport a l'alcalde convergent. A l'exclusiu barri de Palau, per exemple, amb les seves incomptables piscines i les seves escoles de l'Opus, Puigdemont ha aconseguit el 42% dels vots. Aquests barris valoren molt positivament l'experiència de Puigdemont i la seva aposta per un model de ciutat basat en els festivals, les fires i les exposicions i no donen cap mena d'importància a relliscades com el Vol Gastronòmic, que s'ha quedat embarrancat a l'Onyar.

L'èxit de Puigdemont ha estat tan rotund com previsible. La passada legislatura va transcórrer sense ensurts i l'únic partit que hauria pogut fer-li ombra, ERC, ni tan sols tenia representació al consistori. La formació de Maria Mercè Roca torna a Girona amb molta empenta, però sense gaire idees, prometent de forma genèrica una oposició "constructiva i propositiva". En total, el partit republicà ha aconseguit 5.513 vots molt repartits per tota la ciutat.

El cas del PSC mereix una atenció especial. El partit que havia estat hegemònic a Girona ha perdut 3 regidores i s'ha convertit en la quarta força a l'Ajuntament, per darrera de la CUP. Paneque s'ha endut una bona patacada, però s'ha mantingut dempeus. Tenint en compte que la passada legislatura va acabar amb una desbandada de regidores socialistes, els resultats podien haver estat catastròfics. Si Paneque no ha estat condemnada a la irrellevància política ha estat, en bona mesura, pels barris perifèrics, que observen amb més recel el procés sobiranista que els barris cèntrics i benestants. Taialà, Can Gibert del Pla, Vila-Roja, Font de la Pólvora i Pont Major han mantingut la confiança en el PSC i li han proporcionat el 40% de vots. El cas més espectacular és el barri gitano de Font de la Pólvora, que té vincles molt forts amb el partit socialista i que ha donat suport de forma gairebé exclusiva la candidatura de Paneque, amb un 70% dels sufragis.

La CUP ha sortit molt reforçada de la cita electoral. La formació independentista ha clavat les arrels al Barri Vell, a Sant Daniel i a Sant Ponç i ha aconseguit 5.425 vots, un 82% més que la passada legislatura. A partir d'ara, la CUP comptarà amb quatre regidors i serà el principal partit d'oposició juntament amb ERC. Els resultats de Laia Pelach són sens dubte espectaculars, però la CUP tocarà sostre si no convenç els barris més afectats per la crisi, aquells on el PSC manté el seu vigor. En aquests barris, la CUP ha obtingut uns resultats força més discrets que a la resta de la ciutat i això hauria de ser un clar avís per una formació que pretén involucrar tota la població en el procés sobiranista, independentment del seu origen social o cultural.

En el sector més explícitament espanyolista, un exdirigent del PP ha passat al davant del PP amb la marca de Ciutadans. Jean Castel, que va ser secretari general del PP a la província de Girona fins l'any 2007 i que va protagonitzar un enfrontament sonat amb Concepció Veray, li ha passat la mà per la cara a la seva excompanya de partit i ha obtingut 2.748 vots i dues regidories. Castel ja ha avançat que no votarà la investidura de Puigdemont i és probable que adopti una actitud molt bel·ligerant dins d'un consistori marcadament catalanista. A Veray, per la seva banda, se li acaba la vida política. Sola i amb un clar competidor per la dreta, haurà de fer mans i mànigues per no quedar completament desplaçada.

I arribem al gran derrotat de la nit electoral. ICV s'ha quedat fora de l'Ajuntament de Girona per primera vegada des de l'any 1991. La CUP s'ha menjat pràcticament tot el seu espai electoral i moltes votants no li han perdonat el suport als governs socialistes. Els exabruptes en plena campanya electoral de Marina Pibernat, que anava de número quatre a la llista, han acabat d'enfonsar la candidatura d'Eugènia Pascual. La formació ecosocialista haurà de pensar molt seriosament què fer a partir d'ara, perquè, com ja se sap, sortir de les institucions és fàcil, però tornar-hi entrar resulta extremadament complicat.