‘Com a ésser humà tens dret de vot, però algú te’l prohibeix’

26 setembre 2015
Mustafa Shaimi / Carles Palacio
Mostafà Shaimi / Carles Palacio

El 26 de setembre és jornada de reflexió, prèvia a unes eleccions que es venen com les més importants per al país des de la Transició. A més, són les eleccions que haurien de servir per començar a bastir un nou estat. Però tot un gruix de població no té ni veu ni vot. Parlem amb en Mostafà Shaimi a Salt, on viu i on un terç de la població queda completament invisibilitzada per raons d’origen.

Quin any vas arribar a Catalunya?

L’any 1994 estava estudiant Filosofia a la universitat de Fez, i aquell estiu vaig tenir l’oportunitat de venir i vaig anar a Vic. Després d’una llarga història d’anades, vingudes i expulsions vaig anar a parar a Banyoles. Allà vaig aconseguir els papers i regularitzar la meva situació. Això sis anys després d’arribar a Vic. De Banyoles vaig anar a viure a Girona i finalment a Salt.

A les municipals vas poder votar?

No. La gent que anomenen “extracomunitària” no pot votar a cap eleccions. Hi ha convenis bilaterals amb alguns països que permeten que els espanyols que resideixen a l’altre país puguin votar i a la inversa. Si no formes part d’aquests països has de tenir la nacionalitat espanyola per poder votar.

Per tant, a Salt hi ha un terç de la població que no pot votar en cap de les eleccions?

És clar, a Salt hi ha una realitat que és exagerada. Tot i que si anem a altres municipis ens trobaríem situacions similars, com a Banyoles o Olot. Ens trobem amb un gruix de veïns i veïnes que viuen al poble i fan vida normal però no poden exercir el seu dret a vot. A Salt estaríem parlant d’un 32’8% de gent que no pot votar.

És un 32’8% de població que no pot decidir sobre les qüestions d’allà on viu?

Exclou de la participació política unes persones per raons d’origen. Aquesta manifestació de racisme està normalitzada. Són veïns que no estan en una situació d’igualtat administrativa. Les persones migrades participen amb normalitat de la vida social del poble, paguen la seguretat social, paguen la ITV dels cotxes, si els posen una multa l’han de pagar, la hipoteca, la mainada a l’escola… Estan regularitzats i participen de la vida al poble però es troben amb un tall.

No tenen dret a vot?

No. Molta gent diu que no tenen dret a vot però això no és així. Se’ls prohibeix exercir el seu dret a votar. El tens com a ésser humà però algú ha decidit que no el pots exercir, te’l prohibeix. El rerefons és un racisme pur. Hi ha qui defensa aquesta postura prohibicionista tant del sector de la dreta com el de l’esquerra. N’hi ha que reconeixen aquest dret però creuen que no es pot donar a persones que acaben d’arribar, que hi ha d’haver un mecanisme de regulació… He sentit a dir que al cap de tres anys o cinc, a veus de l’esquerra.

Hi ha una espècie de por dels partits polítics, de tot l’espectre polític, que diuen que no es pot permetre decidir a gent que acaba d’arribar i no coneix la realitat política del país. És una exigència molt elevada, que no es té amb la gent “autòctona”.

Mostafà, durant l'entrevista a Salt / Carles Palacio
Mostafà, durant l’entrevista a Salt / Carles Palacio

Quins són els tràmits per aconseguir la nacionalitat?

L’accés a la nacionalitat mostra la por i el racisme estatal. A Espanya, per exemple, als països que són excolònies només se’ls demana que estiguin regularitzats durant dos anys. En canvi a altres països se’ls demanen deu anys de residència. Això mostra el racisme cultural, els habitants de països com l’Argentina o Mèxic comparteixen la mateixa llengua i religió amb l’Estat espanyol.

El tràmit per aconseguir la nacionalitat és un laberint. En primer lloc has de demostrar deu anys de residència. El problema apareix si quan has de renovar els papers no estàs treballant i no pots renovar-los, perquè has de fer els anys seguits i perds els que tenies acumulats.

El segon pas és aconseguir la documentació del teu país d’origen, tots els documents han d’estar segellats per un notari, el ministeri d’exteriors del país d’origen i pel consolat espanyol. Tot això suposa tot un repte, perquè has d’invertir les vacances per aconseguir reunir la documentació i el segells. I finalment tens l’expedient per entregar.

Després has de demanar hora al registre civil, ara et donen hora al cap de dos anys. Allà passes la primera entrevista. Una vegada passen els dos anys, formalitzes l’expedient i pots passar a una segona entrevista amb un jutge i una altra amb un policia nacional. El problema apareix quan has de presentar les tres darreres nòmines a la citació per formalitzar l’expedient. Si un d’aquests tres mesos anteriors a la cita no has treballat, has de tornar a començar.

Després de l’entrevista amb la policia nacional envien l’expedient per acabar-lo de tramitar a Madrid. Una vegada arriba a la capital no en saps res, només que està en llista d’espera. Si tens la sort de ser acceptat, has de jurar lleialtat a la Constitució, la corona i la bandera.

Per tant, l’entrevista amb la policia pot acabar determinant si se t’atorga la nacionalitat o no?

Sí, és una de les mostres del racisme institucional. És una entrevista arbitrària on et poden arribar a preguntar com li posaries de nom als teus fills o en quin bàndol estaries en una hipotètica guerra entre el teu país d’origen i Espanya. A part d’aquestes preguntes que cadascú salva com pot, la policia té el teu expedient penal i pot prendre la seva decisió a partir de conèixer els teus espais de militància.

Per acabar, les eleccions d’aquest diumenge es presenten com les més importants dels darrers anys i com un pols per la democràcia. Però tenim municipis on un terç de les veïnes no podran votar. Com les afrontes?

Entenc el moment que viu el país i entenc que aquest tema [el vot de les persones migrades] queda relegat a la construcció d’una república catalana que serà més justa. Posar el vot com a condició obstaculitzaria el procés.

Tot i això, que es pugui resoldre amb la construcció d’un nou Estat m’ho crec fins a un cert punt. Sí que es podrà fer un salt qualitatiu en polítiques socials en aquest pas de comunitat autònoma a país, però no s’avançarà en qüestió de racisme. No es solucionarà perquè està molt arrelat en la societat, en la construcció d’aquesta. Per això em costa creure que la república catalana ho solucionarà.