Cròniques des d’Idomeni

Un grup de voluntàries de les comarques gironines es desplaça aquesta setmana a Grècia per donar suport a les persones refugiades. Entre elles hi ha dues col·laboradores de l'ARIET, Elisabet Punset i Carles Palacio, que ens relataran la seva experiència a través de quatre cròniques.

5 abril 2016
Un grup de refudiages surt de Park Hotel cap al camp Eko / Carles Palacio
Un grup de refudiages surt de Park Hotel cap al camp Eko / Carles Palacio

Avui una vintena de voluntàries d’arreu de les comarques gironines ha arribat a Idomeni amb la voluntat d’informar i de ser el fil roig que uneixi el dia a dia del camp de refugiats amb les comarques gironines i la societat civil.

Intentar explicar des dels ulls de l’Alèxia, la Dolors, en Mak i tantes altres, com són les coses en aquest racó de món oblidat pels governs europeus i per bona part de l'opinió pública. 

Uns camps replets de gent, però que durant les últimes setmanes s’han anat buidant com a conseqüència d'un acord entre la Unió Europea i Turquia que propicia, entre altres coses, que les persones refugiades siguin deportades a territori turc en condicions inhumanes o cap a uns camps totalment militaritzats als quals no té accés cap voluntària.

Camps en què aproximadament un 40% de les que hi viuen són infants, en condicions extremes i amb una alta vulnerabilitat. Camps en què els conflictes interns i les tensions entre totes les refugiades, malauradament, són constants.

Des d’avui fins divendres intentarem fer una crònica diària de què es viu, de què es parla al camp i de què s’hi sent.

1I5A4216
Algunes refugiades tallen la carretera a l'alçada del camp Eko / Carles Palacio

El primer contacte
A una hora al nord de Salònica, direcció Macedònia, la carretera està tallada en un dels sentits a l’alçada del camp Eko. És una protesta que fan diàriament les refugiades d’aquest camp, cansades de les condicions en què malviuen i de la seva situació cada vegada més extrema i desesperada.

El primer contacte amb una realitat que fins ara ens resultava llunyana, que només ens plasmaven els grans canals de notícies, ha arribat. La furgoneta resta muda mentre passem per l’únic carril hàbil. Silenci dins i silenci fora.


Tendes muntades al Park Hotel / Carles Palacio

La primera nit s’informa les noves voluntàries que han arribat de com van les coses i se’ns convoca per l'endemà: “a dos quarts de nou del matí reunió per repartir tasques”.

El camp base on es coordinen la majora d’accions de les voluntàries és a uns escassos 300 metres del camp Eko, l’anomenat Park Hotel, una antiga estació de servei habilitada com a espai-lloc de reunions, amb una petita parcel·la on acampen voluntàries vingudes d’arreu.

Mentre s’enfosqueix, els frontals i les llanternes s’encenen per moure’s pels exteriors del Park Hotel i comencen les reunions i trobades amb altres col·lectius per planificar els possibles torns de nit que necessitin al camp Eko i a Idomeni.