Demanen 2 anys de presó per interrompre una missa en defensa del dret a l’avortament

Un activista banyolí s’enfronta a una condemna de dos anys per haver participat en una acció feminista el febrer del 2014.

Fidels resant abans d'una missa davant l'altar d'una església /Toni Ferragut
Fidels en una església abans de missa /Toni Ferragut

La campanya Defensar el dret a l'avortament no es cap delicte exigeix l'absolució del banyolí

L’entorn feminista de Banyoles ha rebut amb sorpresa i preocupació que es reobri la causa, que havia estat arxivada, contra una de les activistes que, presumptament, van interrompre una missa a l’església de Sant Pere a favor del dret de l’avortament.

El judici se celebrarà el dilluns 24 d’abril a l’Audiència Provincial de Girona. El ministeri fiscal acusa l'activista d’un delicte contra el sentiment religiós previst a l’article 523 del Codi Penal i li demana una pena de 2 anys de presó. 

El Casal Popular Independentista del Pla de l'Estany, Endavant i Arran Pla de l’Estany, juntament amb el Grup Antirepressiu de Girona, han organitzat la campanya Defensar el dret a l’avortament no es cap delicte, que exigeix l’absolució de l’acusat. Pel divendres 21 d'abril s'ha convocat una concentració davant del Casal Popular Independentista, en la qual parlaran persones que van participar en l’acció i l’advocat i diputat de la CUP-CC Benet Salellas. La campanya també fa una crida a concentrar-se davant de l’Audiència Provincial el dilluns 24 d'abril, mentre se celebra el judici. 

La campanya ha rebut el suport de col·lectius feministes com Malapècora, sindicats com la CGT o el col·lectiu antirepressiu de l’Esquerra Independentista, Alerta Solidària.

Almenys una de les persones inicialment imputades estava treballant en el moment de l'acció

Uns fets ocorreguts fa més de 3 anys

Els fets es remunten al febrer del 2014, en plena campanya de defensa del dret a l’avortament en resposta a la polèmica contrareforma de llei impulsada pel PP que finalment no va veure la llum gràcies a la pressió i mobilització popular i que va acabar amb la dimissió del ministre de Justícia espanyol, Alberto Ruiz-Gallardón. En aquest context, el col·lectiu feminista banyolí les Heretges va realitzar una acció simbòlica a l’església de Sant Pere de Banyoles, que va consistir en desplegar una pancarta i cridar consignes a favor del dret a l’avortament. El col·lectiu feminista volia assenyalar la complicitat i connexió de l’església catòlica amb l’avantprojecte de llei.

Uns mesos més tard, militants d’Arran Pla de l’Estany i les Heretges rebien una citació per declarar als jutjats, enmig d’una certa polèmica pel que fa a les identificacions de les persones citades. Tal com va avançar aleshores l’ARIET, va ser el regidor convergent Lluís Costabella l’encarregat d’identificar les persones mitjançant un vídeo. Entre les que va assenyalar, almenys una estava treballant mentre es portava a terme l’acció.

El jutge d'instrucció va arxivar la causa perquè no s'havia intimidat ningú i es trobava dins l'exercici del dret a la llibertat d'expressió

No es va intimidar ningú

Aquest va ser l’argument del lletrat Benet Salellas, que va fer seu el jutge d’instrucció número 2 i que el va portar a arxivar la causa. El raonament del jutge destacava que l’acció s’havia produït sense intimidar cap de les persones que participaven o oficiaven la missa i que les proclames que es van cridar eren de caire genèric a favor del dret d’avortar de manera lliure i gratuïta. El jutge, doncs, va entendre que l’acció s’enquadrava dins dels límits de la llibertat d’expressió. Tres anys després, però, l’Audiència ha decidit reobrir la causa a instàncies del recurs presentat pel ministeri fiscal.