Denuncien la comissió d’urbanisme de Girona per haver ignorat una sentència del Suprem

Aspecte de El Bulli a la Cala Montjoi / H. P. Kuklinski en CC
La CTUG també està involucrada en l’ampliació de El Bulli al cap de Creus / H. P. Kuklinski en CC

Passen els anys i s’acumulen les infraccions, però res no canvia a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG). Aquesta vegada, el motiu de la polèmica són 200 hectàrees agrícoles al municipi de Vidreres. Els terrenys s’havien de convertir en un polígon industrial, però diverses entitats ecologistes es van mobilitzar contra el projecte. L’any 2011, després d’una dècada de lluita, el Tribunal Suprem va sentenciar que els terrenys, per les seves pròpies característiques, no es podien destinar a activitats industrials. Quan les entitats ecologistes ja cantaven victòria, l’afer va passar a mans de la CTUG, que simplement havia de ratificar un acord del ple de l’Ajuntament de Vidreres que classificava els terrenys com a no urbanitzables. Ara bé, després de tres reunions consecutives, l’assumpte segueix encallat a la CTUG, que ha suspès una vegada rere una altra la resolució definitiva.

Arran d’aquesta situació, l’Associació de Naturalistes de Girona ha decidit denunciar la CTUG al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Segons l’entitat ecologista, en cas que la comissió no actuï, es podrien imposar multes d’entre 150 i 1.500€ cada vint dies “a les autoritats, funcionaris o agents que incompleixin els requeriments del jutjat o la sala contenciosa”. Quique Cortiñas, portaveu de l’entitat, considera que la comissió està allargant de forma deliberada el procediment perquè busca una “sortida beneficiosa” per al promotor del polígon.

La CTUG, per la seva banda, argumenta que la resolució s’ha suspès perquè no s’han valorat les alternatives. Segons la comissió, la sentència del Tribunal Suprem prohibeix destinar els terrenys a activitats industrials, però no exclou altres possibilitats. La CGUT considera que el canvi de classificació s’hauria de justificar millor.

Prepotència

El polígon de Vidreres és tan sols un exemple d’una llista molt més llarga. En els últims anys, la CTUG ha menyspreat sentències judicials a Roses, Palafrugell i Cruïlles, per citar només alguns casos. Malgrat que la seva funció és, precisament, vetllar perquè es complexi la llei, la comissió actua sovint com un instrument de les empreses promotores. Fonts del Departament d’Empresa i Ocupació, que demanen conservar l’anonimat, han explicat a l’ARIET que, de totes les comissions territorials, “la de Girona és la que actua amb més prepotència”.

A causa dels nombrosos litigis que afecten la CTUG, diverses entitats ecologistes han demanat canvis en el seu funcionament. Aquestes entitats volen que es modifiqui la composició de la comissió, que es facin públics els criteris tècnics que s’apliquen, que es depurin responsabilitats en cas d’infracció, que s’incorpori una visió de creixement limitat i que s’impulsi l’enderroc de tot allò que sigui considerat il·legal. Actualment, la comissió està formada de manera gairebé íntegra per càrrecs polítics, inclòs el conseller Santi Vila, que n’és el president. Tan sols tres persones han estat lliurement designades pel seu “reconegut prestigi professional o acadèmic”: el promotor immobiliari Josep Ribera; el president de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona, Josep Capdeferro, i l’arquitecte Manel Falcó.

Can Juncadella

Can Juncadella és, segurament, la relliscada més coneguda de la CTUG. En aquest cas, la comissió va permetre que un magnat del Kazakhstan ampliés la seva finca de Lloret de Mar sense tenir en compte diversos informes ambientals adversos. L’Associació Ciutadana SOS Lloret es va oposar a les obres i el president de la comissió i la seva secretària van acabar imputats per prevaricació.

Després de l’escàndol de Can Juncadella, la comissió ha extremat la cautela i ara, en lloc d’autoritzar una actuació il·legal, procura canviar la llei abans que comencin les obres. Aquest és el cas de la conversió del restaurant El Bulli en un museu de 4.000 metres quadrats. El projecte de Ferran Adrià té el suport del govern català que, a través de la CTUG, ha dissenyat una llei ad hoc que autoritza el projecte pel “lligam indissoluble” entre la cuina de Ferran Adrià i el Parc Natural del Cap de Creus.

El problema no és només que la CTUG aprovi o legalitzi actuacions il·legals o que ignori sentències judicials, sinó que, a sobre, la Generalitat promociona aquelles persones que han pres les decisions més controvertides. El cas més evident és el de Camil Cofan, que no ha tingut cap dificultat per accedir al càrrec de subdirector general d’Urbanisme tot i estar imputat per les obres a Can Juncadella. Un altre cas polèmic és el de Pere Solà, que fou el màxim responsable d’Urbanisme de la Generalitat i que es va enfrontar diverses vegades amb les entitats ecologistes per haver ignorat sentències judicials. Després d’abandonar el càrrec, Solà va passar a dirigir el sincrotró de Cerdanyola del Vallès.