Des de la presó de Puig de les Basses

Pocs dies abans que comenci el judici contra l'1 d'Octubre, la consellera cessada Dolors Bassa ens escriu des de la presó de Puig de les Basses, on està tancada des de fa més d'un any, per explicar-nos la seva situació actual i els reptes que es presenten en el futur més immediat.

Cel·les itinerants en solidaritat amb les preses polítiques /Toni Ferragut
Cel·les itinerants en solidaritat amb les preses polítiques /Toni Ferragut

Repressió, acusació, diàleg, mobilització, judicialització, politització, democràcia, lluita, negociació, activisme, procés, presó, exili, solitud... Són les paraules que em venen al cap quan penso en la situació actual, i crec que són comunes a moltes i moltes de vosaltres.

La vida a la presó no és fàcil. T'hi pots adaptar, però no s'hi està bé. Trobes a faltar l'essència de la llibertat, la presa de decisions, l'autonomia personal, la proximitat de familiars i amistats i de vegades tens la sensació que et volen prendre la identitat personal. Això és la repressió en majúscula... De les adversitats aprenem a trobar les fortaleses i els silencis. La lluita contra els micromasclismes aquí també és un objectiu més i em permet implicar-me directament en la quotidianitat amb una mirada més llarga, resultats de velles vivències, que moltes de les altres internes que potser no han tingut la possibilitat d'acumular, i això em serveix per reafirmar-me en què els drets no es conquereixen, sinó que cal defensar-los cada dia siguem on siguem, com deien Roosevelt o Rosa Luxemburg. De fet, llegint llibres de dietaris de presó i judicis m'he adonat que en temps diferents, en espais diversos, en països i cultures distanciades, sempre hi ha punts comuns que són el reflex de la repressió i de la manca de llibertat personal i social: El camino hacia la libertad de Mandela, Le procès des Cinq de Chartrand-Ruanda, Entre 4 paredes de Victorie Ingabire, Escrits de presó de Quim Forn, Esperança i llibertat de Raül Romeva, Estrategia judicial en los procesos políticos de Jaques Verges, 32 dies de tardor i 2 de primavera de Meritxell Borràs... L’única cosa positiva de la presó és la disponibilitat de temps que cal aprofitar per enfortir-te psicològicament i física amb lectures, meditació, ioga, esport...

Per tant és un moment dur a nivell personal, però sense oblidar que és complex a nivell nacional. Estic plenament convençuda que el meu empresonament és a una causa i a una ideologia. Però davant d'aquesta situació greu, més que mai no podem defallir en la defensa d'una causa que mai ha anat contra ningú, sinó a favor d'una societat més justa i pròspera. El nostre moviment va de drets i llibertats. I així encarem el judici. Penso que ha de ser una finestra d'oportunitat per explicar-nos, ningú no ens farà callar, però també ha de ser un bumerang de retorn a les societats democràtiques espanyola i europea, que fins ara han estat silenciades.

Com podrà demostrar la fiscalia fets de violència en l'aturada de país del 3-O, després de les imatges de protesta i aturada del sector dels taxis d'aquestes setmanes? (i que consti que tinc clar que la vaga i les aturades són un dret. La vaga i la manifestació són la màxima expressió de llibertats democràtiques). Com pot ser que les paraules que escoltem en veu alta siguin per parlar de "cop d'estat" per un mandat democràtic del 27 de setembre de 2015 i en canvi escoltem una demanda de reconeixement internacional al veritable "cop d'estat" contra el president Maduro a Veneçuela, que com a molt és una crisi veneçolana per interessos capitalistes, amb una clara ingerència en el dret d'un altre país? La qüestió és que ha de guanyar qui té la força bruta? El dret a la sobirania dels pobles no existeix?

Potser la judicialització de la política i la politització de la justícia que ens han implementat de manera forçosa seran el mirall que desemmascararà les mancances de la democràcia de l' Estat. Crec que hi ha uns conceptes que no podem oblidar, vull reivindicar, aquí amb tots i totes vosaltres, el dret a les llibertats socials, cíviques i nacionals, el nostre alliberament com a víctimes de vulneració de drets fonamental i polítics i el dret del país a l'autodeterminació.

També vull aclarir que el meu objectiu personal és sortir de la presó. Vull la llibertat per defensar el que anhelo. Vull la llibertat per participar en la vida social, per incidir en la societat com em sembla millor, fins i tot vull tenir el dret a la dissidència, però amb la normalitat que dona la llibertat democràtica. Per això sempre he dit que personalment volia una defensa impecable tècnicament, perquè crec en la meva innocència, però alhora amb un al·legat polític comú, perquè estic empresonada per una ideologia i uns fets que poden ser jutjats com adversaris polítics. Possiblement veurem un judici contra les urnes, un judici de persecució política, de criminalització dels nostres càrrecs en un govern democràtic. En definitiva una causa individual i de tot el sobiranisme, fins i tot amb vulneració de drets humans. Com deia Mandela: "allò que sembla il·legal i impossible, la força de la gent fa que esdevingui legal i possible".

Davant aquesta perspectiva de futur immediat us vull fer un prec que es resumeix en: perseverança en els principis de llibertat i democràcia. Caldrà una defensa ferma en els jutjats, al carrer i fins i tot en les institucions de manera coordinada, amb intel·ligència emocional.

Presó de Puig de les Basses, 28 de gener de 2019. 343 dies.