Descentralitzar el lleure per fer una Blanes viva

Les TRUC del Cau blanenc organitzen activitats a les places dels diferents barris durant tot el curs

22 febrer 2016
En Joc Blanes /Xavier Puig
En Joc Blanes /Xavier Puig

Una nena de cabells rinxolats fa salts i crida mentre imita una gallina. Les seves companyes riuen i la criden perquè vagi a jugar amb elles i les cinc noies del Cau de Blanes que avui les acompanyen.

Estan en una plaça del barri de Cala Guidó, a la perifèria blanenca, el lloc escollit aquesta tarda de dissabte perquè hi faci parada el projecte En Joc. L'impulsen les TRUC 2 de l'Agrupament Escolta i Guia Pinya de Rosa, amb la voluntat de fer arribar el lleure educatiu a tots els racons de la ciutat, en especial a aquells barris que queden més allunyats del centre, on es concentren la majoria d'activitats.

Durant 18 dissabtes al llarg del curs, de 4 a 6 de la tarda, faran arribar la seva proposta a una plaça diferent. “Volem deslocalitzar el lleure a Blanes, on durant molts anys s'ha quedat al centre” reivindica Noèlia González, una de les TRUC.

“A Blanes no hi ha ni una entitat que faci activitats gratuïtes per a la infància els caps de setmana”

Combatre la desigualtat d'oportunitats

En Joc és la culminació d'una tasca prèvia de descoberta de les necessitats de la ciutat. “Vam estar xerrant amb moltes assemblees de barris i les necessitats en comú eren que la gent gran estava molt sola i que els nens estaven sols al carrer”, explica Maria Cordovilla, una de les TRUC. Ella mateixa detalla que es van decantar pels infants perquè era la manera “d'aportar tot el que havíem après al cau”.

Yazmina Ortiz, monitora del Centre Obert de Blanes durant els darrers tres anys, és una de les persones que les va ajudar a enfocar el projecte. Ortiz destaca la importància de la descoberta de les necessitats del barri feta per les trucaires i la necessitat d'aquest tipus d'accions: “a Blanes no hi ha ni una entitat que faci activitats gratuïtes per a la infància els caps de setmana”.

En un informe publicat el juny del 2014, el Síndic de Greuges remarcava la importància de l'educació en el lleure per garantir la igualtat d'oportunitats i el desenvolupament social dels infants. En el mateix escrit alertava que aquest àmbit és un dels “més fortament afectats per les desigualtats socials en l’accés, i encara amb mancances importants [...] per garantir l’exercici efectiu d’aquest dret per part dels infants”.

Un dels objectius és que les activitats no tinguin un format paternalista

Enfocant el projecte

"Quan comences un projecte està bé que quedi sobre paper, perquè et dóna l'oportunitat de discutir les idees que hi ha al projecte", remarca Jordi Ribas, un dels animadors que acompanya les TRUC.

Des de l'inici un dels factors clau era la idea que no volien fer de monitores. "Volem que els nens tinguin l'oportunitat d'acostar-se, venir i jugar. Nosaltres els donem les eines fins on les vulguin agafar", explica Maria Cordovila. Una altra trucaire, Júlia Frigola, s'hi afegeix exposant que a vegades "no només proposem nosaltres els jocs, vénen i ens diuen: 'juguem a això'".

Un dels altres maldecaps va ser evitar que l'activitat es projectés de manera paternalista. "Qui som nosaltres per arribar allà, implantar una manera de jugar, uns valors concrets...? Els nens ja saben jugar al carrer", reivindica Mar Gibernau. Per ella l'aposta passa no per imposar una manera de jugar sinó per plantejar coses com el respecte, el contacte entre elles. També planteja la necessitat de canviar el concepte de joc: "que no sigui mames i papes, o individualista o a matar-se, jugar junts nois i noies".

També Maria Cordovila fa incís en aquesta preocupació: "Qui diu que els valors del cau estan bé? Per què?". Per això creu que cal fer incís en la inclusió que comporta el fet d'intentar que "tinguin l'oportunitat de jugar junts tots els nens del barri, que aprenguin això de 'ei, vine, vine, juguem'".

Aquesta feina també l'han hagut de fer elles mateixes, tal com constata Jordi Ribas: "Qualsevol que passa per allà l'has d'incitar que s'acosti, d'entrada són tímids però, si algú s'acosta, es van animant".

Del projecte, però, no se'ls escapa tampoc que té una part crítica i també autocrítica. "La gent i nosaltres mateixos, el cau, ens adonem que estem una mica tancats i que és necessari obrir-nos" reconeix Mònica Rabassa, l'altra animadora, que també exposa que "al final, vol ser un projecte molt humil, canviar petites coses".

Les activitats tenen lloc a diversos barris amb l'objectiu de descentralitzar el lleure

Trepitjant els barris

El projecte consta de 3 rondes en les quals es fa parada a cadascun dels sis barris on han detectat “que hi ha més nanos jugant a la plaça”, explica Rabassa.

La voluntat de la primera ronda és conèixer més a fons els espais i els infants que els freqüenten mentre els proposen jocs i pinten una pancarta. “Aquesta vegada farem el mateix a tots els barris, la següent farem coses diferents intentant implicar diferents entitats de Blanes", explica Mar Gibernau.

Entre les rondes també tenen planificades activitats especials, la primera un campionat de futbol per la interculturalitat, la segona una taula rodona sobre els drets dels infants i en acabar les rondes una festa final, el 18 de juny al passeig Marítim.

Amb tot un reguitzell d'activitats i feina a la vista, tenen clar que l'objectiu que persegueixen no és altre que descentralitzar el lleure, posar en valor el joc i reivindicar els drets dels infants. "El joc és una eina fonamental perquè el nen aprengui, els engresca, els ajuda i poden aprendre moltes coses alhora que s'ho estan passant bé" explica Noèlia González, que ho enllaça amb una de les idees força del projecte: "els infants poden fer el barri viu, i si el barri està viu, Blanes està viva".