El 14% de Temporada Alta

Tres persones s'enduen cada any més de 300.000 euros del festival de teatre Temporada Alta. Diverses empreses controlades per Salvador Sunyer, Josep Domènech i Xavier Masó emeten centenars de factures que multipliquen el cost d'un esdeveniment finançat en gran part amb recursos públics. L'ARIET publica en exclusiva el conveni entre l'Ajuntament de Girona i Bitò Produccions i totes les factures del festival.

17 octubre 2016

Espectacle al carrer de Temporada Alta /Júlia C.

L’any passat aquest mitjà de comunicació va publicar un reportatge que revelava diverses irregularitats relacionades amb el festival Temporada Alta i que qüestionava la gestió de l’empresa organitzadora, Bitò Produccions. El reportatge va causar un impacte notable en l’àmbit cultural, fins al punt que l’empresa es va veure obligada a presentar un informe sobre la seva activitat. Des de llavors no ens hem quedat de braços plegats. Hem visitat les hemeroteques, hem consultat la documentació del festival i hem examinat els comptes de Bitò. A continuació presentem els resultats d’aquesta segona investigació, que aporta nous elements al debat sobre el model de gestió cultural que promouen les administracions públiques.

Temporada Alta celebra enguany el vint-i-cinquè aniversari. El festival va néixer de forma gairebé accidental el 1992. Aquell any el Teatre Municipal de Girona s’estava remodelant i l’activitat escènica havia quedat paralitzada. Per posar-hi remei, es van programar quatre espectacles de petit format en una sala alternativa. La iniciativa comptava amb el suport de l’Ajuntament, però els promotors eren tres empresaris vinculats a la companyia El Talleret: Quim Masó, Salvador Sunyer i Josep Domènech, que van constituir Bitò Produccions amb el propòsit de gestionar l’esdeveniment.

La relació entre Bitò i l’Ajuntament de Girona va ser des el principi propera i còmplice. Quan es va fundar Temporada Alta, Salvador Sunyer era el director del Centre Cultural la Mercè. El càrrec l’havia aconseguit durant l’alcaldia de Joaquim Nadal, amb qui l’unia una amistat que encara ara perdura. Sunyer va utilitzar l’espai que ell mateix dirigia per presentar els primers espectacles del festival. Ningú va qüestionar el fet que un empleat públic utilitzés una sala municipal per organitzar una activitat en benefici propi. Sunyer va abandonar la Mercè poc temps després per dedicar-se de forma exclusiva a la producció teatral, però la confusió entre servei públic i lucre privat s’ha mantingut des d'aleshores.

Durant aquests vint-i-cinc anys, Temporada Alta ha crescut de forma vertiginosa. Actualment es programen un centenar de funcions i es venen prop de 40.000 entrades. Les subvencions han tingut un paper decisiu en aquesta eclosió. Bitò rep cada any uns 2 milions d’euros per desenvolupar activitats relacionades amb el món del teatre, la major part dels quals es destinen al festival. El 40% dels ingressos de la productora provenen d’aquesta pluja de subvencions. L’Ajuntament exerceix d’intermediari entre Bitò i la resta d’administracions. Busca fons públics, els cedeix a l’empresa i vetlla perquè se’n faci un bon ús. La relació entre la productora i el consistori està regulada per un conveni que es renova cada any i del qual, fins ara, se’n desconeixien els termes.

A banda de les subvencions, Bitò també rep un important suport en forma d’equipaments i de publicitat institucional. L’Auditori de Girona, el Teatre Municipal i la Casa Pastors, per exemple, se cedeixen gratuïtament a la productora perquè organitzi Temporada Alta. A efectes pràctics, el festival té la mateixa consideració que un servei públic.

Publicitat de Temporada Alta al Teatre Municipal de Girona /Élia Bakar
Publicitat del festival al Teatre Municipal de Girona /EB

En els últims quatre anys, Bitò ha repartit 822.600 euros entre els socis

Factures, beneficis i dividends

Malgrat que Temporada Alta és un festival deficitari sostingut amb recursos públics, els socis de Bitò han trobat la manera de treure’n rendiment. Salvador Sunyer, Josep Domènech i Xavier Masó, fill del difunt Quim Masó, es concedeixen a si mateixos desenes de contractes que els permeten apropiar-se d’una part molt important del pressupost. Aquesta és una dada que ja vam avançar en el reportatge publicat l’any passat, però fins ara no n’hem pogut mesurar l’impacte exacte. Durant aquesta segona investigació, hem accedit a les factures pagades pel festival i hem conegut un esborrany del conveni firmat per l’Ajuntament, de manera que podem descriure amb precisió una pràctica que encareix de forma significativa l’organització de l’esdeveniment.

L’any 2014, l’últim de què disposem dades, Temporada Alta va pagar un centenar de factures a diverses empreses controlades pels gestors del festival. En total, 317.577 euros van anar a parar a les mans dels tres socis. Aquesta xifra representa el 14% del pressupost d’aquell any. Les factures fan referència a serveis molt diversos, des de despeses de producció fins a comissions per la venda d’entrades, i s’afegeixen als salaris que cobren els tres socis per la seva feina habitual.

La part més important del pastís se la va endur Bitò Produccions. L’empresa va emetre dotze factures de 13.836 euros per dirigir el festival i dotze de 7.305 euros per captar mecenes. En total, la productora va carregar 253.695 euros al pressupost de Temporada Alta. Aquests pagaments són fruit d’una negociació amb l’Ajuntament, que fixa un topall al rendiment que pot obtenir Bitò. Els honoraris estan regulats pel punt 5.3 del conveni que publiquem en exclusiva. Per la direcció de Temporada Alta, Bitò pot quedar-se fins a un 10% de les subvencions i de la venda d’entrades. Per l’acció comercial, es pot endur fins a un 15% dels patrocinis.

Les factures pagades per Temporada Alta expliquen, en part, el rendiment excepcional de Bitò Produccions. Segons la documentació dipositada al Registre Mercantil, la productora ha obtingut prop d'un milió d'euros de beneficis nets en els últims quatre anys. Malgrat que l’activitat de Bitò depèn de les subvencions, els beneficis no s’inverteixen en cultura, sinó que es transformen en dividends. Cada vegada que la caixa s’omple una mica, Sunyer, Domènech i Masó es reuneixen per repartir-se els guanys. En els últims quatre anys ho han fet cinc vegades i s'han embutxacat ni més ni menys que 822.600 euros.

Cent Un Mil Dinou també treballa per Temporada Alta. Juntament amb Bitò, és una de les empreses que rep més diners del festival. Es tracta d’una productora sense activitat aparent, controlada per Salvador Sunyer i Josep Domènech. No disposa de pàgina web ni d’empleats reconeguts, però fa tota mena de feines especialitzades. Segons el llistat de factures al qual hem tingut accés, lloga material tècnic, cobra comissions per la venda d’entrades i realitza tasques de comunicació. Per aquests conceptes, l’any 2014 va rebre 45.882 euros dividits en 63 factures.

Algunes d’aquestes factures són francament sorprenents. Entre juny i setembre, per exemple, quan encara no havia començat el festival ni es coneixia la programació, Cent Un Mil Dinou va cobrar 3.226 euros per vendre entrades. Tenint en compte que l’empresa fa anys que treballa pel festival, Sunyer i Domènech podrien haver-ne obtingut centenars de milers d’euros. En els últims quatre anys, Cent Un Mil Dinou ha repartit 166.000 euros en dividends, segons dades del Registre Mercantil.

Xavier Masó també carrega factures a Temporada Alta. Ho fa a través de la productora Ubud, que ell mateix administra. L’any 2014 va facturar 18.000 euros per la direcció tècnica del festival. Que el fill de Quim Masó tingui un càrrec de responsabilitat demostra que la gestió del festival, del qual és copropietari l'Ajuntament, pot heretar-se, com si es tractés d'un negoci familiar.


L'Auditori de Girona se cedeix de forma gratuïta a Bitò per organitzar el festival /Júlia C.

L'any passat Bitò va pagar 294.334 euros als membres del consell d'administració, format únicament per tres persones

Producció pública, rendiment privat

A banda d’organitzar Temporada Alta, Bitò també produeix els espectacles del festival. Aquesta és una activitat molt lucrativa, perquè els espectacles es financen de forma gairebé íntegra amb recursos públics. L’administració supervisa la fase de producció i l’estrena, però es desentén de la comercialització, de manera que els rendiments es privatitzen sistemàticament. En cas que un espectacle fracassi, l’administració n’assumeix les pèrdues; en cas que tingui èxit, Bitò o altres productores se’n queden els guanys. Això és el que ha succeït amb Terra baixa. Desenes de milers de persones han vist l’obra protagonitzada per Lluís Homar, però a l’administració només li consten els ingressos de les quatre primeres representacions. Oficialment, Terra baixa tan sols ha generat 12.019 euros.

Cinc persones contractades per Temporada Alta organitzen la producció de nous espectacles. Quatre dones i un home. L’home és Josep Domènech, que aprofita aquesta feina per incrementar els seus ingressos. L’any 2014 va carregar tres factures de 7.058 euros al pressupost de produccions. En total, Domènech va cobrar 21.174 euros, molt més que les treballadores amb qui compartia la tasca.

Més enllà de totes aquestes factures, els directius de Bitò també cobren un salari per la seva feina habitual. L’any passat, la productora va pagar 294.334 euros als membres del consell d’administració, format únicament pels tres socis. El Departament de Cultura subvenciona de forma parcial aquests pagaments, perquè els considera necessaris per garantir el funcionament del festival. El salari de Salvador Sunyer, per exemple, està  subvencionat amb 4.733 euros mensuals des de maig fins a desembre.

La Sindicatura de Comptes va detectar diverses irregularitats en la justificació de les subvencions entregades a Bitò i va demanar canvis en l'organització del festival

Luxes i precarietat

Repassant tot el que hem dit fins ara, arribem a la conclusió que els directius de Bitò exprimeixen Temporada Alta tant com poden. Cobren per dirigir el festival, per captar mecenes, per realitzar serveis tècnics, per produir espectacles i per vendre entrades. Cobren en forma de dividends i en forma de salaris, a través de Bitò i a través d’altres empreses controlades per ells mateixos. Aquests excessos únicament poden explicar-se per la deixadesa de l’Ajuntament, que examina la gestió de Temporada Alta de forma molt superficial i permet que bona part dels recursos que s’hi destinen acabin en mans dels gestors.

I mentre ells s’enriqueixen, les condicions de treball es degraden. Les hostesses que reparteixen cava després dels espectacles amb prou feines poden adquirir unes entrades que sovint sobrepassen els 30 euros. Enguany, el festival buscava desenes de persones disposades a treballar de forma gratuïta, amb l’única recompensa d’involucrar-se en un ambient cultural “dinàmic i apassionant”.

Per justificar el suport que rep de l’administració, Bitò fa diverses accions de caire social i ofereix entrades a col·lectius en risc d’exclusió, però aquest gest caritatiu està més relacionat amb la publicitat corporativa que amb la voluntat de garantir l’accés a la cultura. Dels 107.089 euros obtinguts l’any 2014 per la fundació Ciutat Invisible, vinculada al festival, només 38.000 van tenir una utilitat social directa. La resta es van diluir en “despeses de personal”, “serveis professionals independents”, “publicitat, propaganda i relacions públiques” i altres despeses similars, segons consta als comptes anuals dipositats al Departament de Justícia.

Per sobre de qualsevol altra cosa, el llistat de factures que publiquem avui posa de manifest que Temporada Alta es desenvolupa al marge de la precarietat que assola el sector cultural. Mentre que la majoria de companyies de teatre les passen magres per tirar endavant els seus projectes, Bitò es permet tota mena de capricis. A tall d’exemple, podem esmentar els 2.188 euros que es van gastar en cava, o l’àpat al Celler de Can Roca que es va pagar en el marc d’un torneig de dramatúrgia i que va costar 518 euros. El Departament de Cultura considera aquest tipus de factures com a “no subvencionables”, de manera que s’han de pagar amb fons provinents d’altres administracions o amb recursos propis del festival.

Totes aquestes dades poden causar sorpresa i incredulitat entre les persones aficionades al teatre, però el cert és que l’administració coneix les mancances de Temporada Alta des de fa temps. Un informe de la Sindicatura de Comptes de l’any 2012 ja detectava diverses irregularitats en la justificació de les subvencions atorgades a Bitò i demanava que s’introduïssin canvis en l’organització del festival. Els òrgans de control de l’Ajuntament i de la Diputació de Girona  també han advertit que les ajudes que rep el festival s’han de sotmetre a un concurs públic. Fins ara, aquestes peticions no han estat mai escoltades.

Temporada Alta /Èlia Bakar
Temporada Alta /EB

La fundació Ciutat Invisible està formada per figures molt rellevants del món empresarial gironí

"Només se'n pot parlar bé"

La investigació que vam publicar l’any passat va generar tota mena de reaccions. Diverses persones es van posar en contacte amb nosaltres per explicar-nos casos similars i per animar-nos a seguir investigant. Malgrat l’impacte del reportatge, els partits polítics de Girona van respondre amb timidesa. ERC va demanar canvis en els festivals “sobredimensionats”, sense esmentar en cap moment Temporada Alta. La CUP va fer una petició genèrica de “transparència”. Carles Puigdemont, que aleshores era alcalde, va afirmar de forma taxativa que del festival “només se’n pot parlar bé”.

Aquest silenci és comprensible. Els directius de Bitò són persones discretes que mai han ostentat la seva riquesa. D’altra banda, els tres socis han establert relacions de dependència amb centenars de professionals  de l’àmbit cultural. N’hi ha prou amb donar un cop d’ull al llistat de factures per comprendre que exerceixen una influència enorme sobre el món de les arts escèniques. Qui s’atreviria qüestionar una empresa que cada any reparteix 3 milions d’euros en un sector tan precari? Malgrat que els directius de Bitò es defineixen com a persones obertes i progressistes, el cert és que ocupen la cúpula d’una estructura piramidal que té dificultats per admetre certes crítiques.

Enguany Temporada Alta s’ha presentat amb el lema “25 anys fent coses inútils”. El vídeo promocional està dedicat “a tots els que encara creuen que la cultura no és només entreteniment”. Aquests missatges es poden interpretar com una resposta irònica a les crítiques que ha rebut darrerament el festival. En certa manera, els directius de Bitò ens adverteixen que qüestionar el funcionament de Temporada Alta equival a atacar la cultura. El cert, però, és que ningú posa en dubte el valor social de la cultura. Els tres socis no s’enfilen dalt de cap escenari ni escriuen les obres de teatre que produeixen. La gestió de Temporada Alta no és un espectacle que hàgim de contemplar amb admiració. El que es qüestiona és una política que privatitza recursos públics, que enriqueix els gestors de grans esdeveniments i que permet el mercadeig amb un dret fonamental.

Aquesta investigació no és exhaustiva. Queden moltes preguntes per respondre. Convindria aclarir, per exemple, quin paper juga BTM Sound en l’organització de Temporada Alta. Per quina raó l’empresa de Salt patrocina el festival, si la majoria de serveis tècnics els realitza Cent Un Mil Dinou? És casualitat que el gerent de BTM, Xavier Morell, sigui, al mateix temps, conseller delegat de Cent Un Mil Dinou? La posició de la fundació Ciutat Invisible és igualment confusa. L’entitat, en la qual estan involucrades figures molt rellevants del món empresarial gironí, organitza tota mena d’activitats culturals, inclosos diversos espectacles de pagament. A la pràctica, la fundació afegeix una capa d’opacitat a un entramat en si mateix molt tèrbol. El funcionament de Temporada Alta està ple d’incògnites i aquest mitjà de comunicació no hauria de ser l’únic que es preocupa per resoldre­-les.