El judici contra Joaquim Homs posa en evidència les administracions del Pla de l’Estany

Joaquim Homs s'enfronta a una condemna de 18 anys de presó per abusos sexuals i prostitució de menors / Toni Ferragut
Joaquim Homs s’enfronta a una condemna de 18 anys de presó per abusos sexuals i prostitució de menors / Toni Ferragut

Aquesta setmana s’ha celebrat el judici contra Joaquim Homs, l’expresident de la Creu Roja de Banyoles acusat d’haver abusat sexualment de tres joves d’origen marroquí. El judici ha aixecat molta expectació, no només per la gravetat dels fets, sinó també per les seves profundes implicacions polítiques. Joaquim Homs és un personatge molt conegut a Banyoles i manté bones relacions amb diversos càrrecs públics de l’Ajuntament i del Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Les víctimes, per la seva banda, eren persones en risc d’exclusió social, que haurien rebut ajuda a canvi de favors sexuals.

Durant el judici es van viure moments de molta tensió entre la família de Joaquim Homs i les educadores que van destapar el cas. La família no volia que el judici es convertís en un espectacle i les educadores van aprofitar l’ocasió per denunciar, una vegada més, que l’Administració no només s’ha desentès de les víctimes, sinó que també ha perseguit les persones que van acompanyar-les. El primer dia de judici, una quarantena de persones van rebre Joaquim Homs amb una pancarta que clamava: “Ni abusos sexuals, ni abusos institucionals. Prou impunitat”. La concentració va treure de polleguera la família de l’acusat, que hauria preferit passar completament desapercebuda.

El jutge va escoltar dos relats diametralment oposats dels fets. L’acusació particular, encapçalada per Benet Salellas, i el Ministeri Fiscal van argumentar que Joaquim Homs utilitzava el seu càrrec a la Creu Roja i els seus contactes a l’Administració Pública per ajudar uns joves que es trobaven en una situació molt vulnerable. Un dels joves, per exemple, estava tutelat per la Generalitat i un altre no tenia permís de residència.  Després de guanyar-se’n l’estima, Homs se n’aprofitava sexualment. Els joves percebien els abusos de forma terriblement contradictòria. Per una banda, agraïen que Homs els oferís feina o que els ajudés a obtenir el permís de residència, però per l’altra sentien repugnància davant les peticions de caràcter sexual. Com que els joves provenien d’un entorn força conservador, no s’atrevien a denunciar els abusos per vergonya i per por de represàlies. De fet, hi podria haver fins a set persones afectades, però només tres van denunciar el cas després d’un llarg procés d’acompanyament.

Durant el judici, dos mossos d’esquadra van declarar que aquest relat era “clar”, “contundent” i “creïble” i van explicar que hi havia “una certa complicitat” entre l’Ajuntament, el Consell Comarcal i la Creu Roja per protegir Joaquim Homs, ja que l’Administració tenia coneixement dels fets des del 2011, però no va actuar fins el 2013, quan els joves van denunciar-lo.

La majoria d'educadors que van destapar el cas han perdut la feina o estan de baixa / Toni Ferragut
La majoria d’educadores que van destapar el cas han perdut la feina o estan de baixa / Toni Ferragut

La defensa va presentar una versió molt més fantasiosa dels fets. Salvador Duran, l’advocat de Joaquim Homs, va insinuar que els joves i les educadores van actuar mogudes per la rancúnia i els interessos personals. Segons el seu relat, els joves fumaven marihuana i temien que l’expresident de la Creu Roja els pogués denunciar. Les educadores, per la seva banda, haurien atacat l’honorabilitat de Joaquim Homs per por que la Creu Roja els prengués la feina que realitzaven a l’Ajuntament de Banyoles. En aquesta suposada conxorxa fins i tot hi haurien participat els mossos d’esquadra que, segons Duran, es van fer passar per assistents socials per forçar una denúncia.

Per sostenir aquesta teoria, la defensa va fer desfilar una vintena de testimonis, que van assegurar que Homs era una persona molt treballadora, incapaç de fer mal a ningú. Diversos testimonis van presentar les víctimes com unes persones “espavilades”, que arribaven tard a la feina i que traficaven amb droga. Pel Jutjat Penal número 3 de Girona hi van passar membres molt destacats de la societat banyolina, com l’empresari Simón Rodríguez, propietari del vaixell que es va enfonsar a l’estany de Banyoles l’any 1998 amb vint-i-una jubilades a bord. Dues psicòlogues van fer valer el títol universitari per assegurar que el perfil de Joaquim Homs no tenia res a veure amb el d’un abusador, però el seu testimoni va quedar força tocat quan Benet Salellas va demostrar que tenien vincles molt estrets amb l’expresident de la Creu Roja i que ni tan sols havien fet un test de personalitat a l’acusat.

Tal com va explicar Salellas, la teoria del complot és d’allò més inversemblant. Costa molt de creure que sis educadores es posessin d’acord per denunciar uns abusos imaginaris, entre altres coses perquè no en podien treure cap benefici. De fet, les educadores n’han sortit molt perjudicades. Algunes han perdut la feina i altres estan de baixa per la pressió que han sofert durant els darrers dos anys. D’altra banda, quin interès podien tenir els mossos d’esquadra a participar en la conxorxa?

Malgrat la inconsistència de l’argumentació, la defensa va mantenir la teoria del complot fins el darrer moment. Salvador Duran no va canviar d’estratègia fins que la majoria de periodistes havien abandonat els jutjats. En el discurs final, el lletrat va optar pel pragmatisme i va començar a especular amb l’edat de les víctimes i amb els terminis de prescripció dels delictes. Com que els abusos, teòricament, van produir-se entre els anys 2006 i 2011, podria ser que alguns delictes ja haguessin prescrit o que els joves tinguessin més de 18 anys quan es van produir, de manera que ja no es podria acusar Joaquim Homs de prostitució de menors. Amb aquest canvi d’estratègia, l’advocat reconeixia de forma implícita la debilitat de la seva argumentació, però minimitzava les conseqüències d’una possible condemna.

L’anomenat “Cas Homs” ha provocat un terratrèmol sense precedents a Banyoles. L’escàndol ha esclatat al bell mig d’una classe social molt conservadora, que nega de forma sistemàtica qualsevol fet que pugui tacar el seu bon nom. La defensa de Joaquim Homs és un reflex de l’actitud adoptada per les administracions públiques del Pla de l’Estany. En comptes d’enfrontar-se al problema obertament, l’Ajuntament i el Consell Comarcal han mirat cap a una altra banda. Les víctimes no han rebut cap mena d’atenció professional i les educadores que van destapar el cas han patit represàlies laborals. En cas que la sentència sigui condemnatòria, l’expresident de la Creu Roja no hauria de ser l’únic que fes examen de consciència.