“El Pepe Sales és una declaració d’amor a la cultura, a la gent i a la vida”

Consol Ribas, directora del Festival d'Art Independent Pepe Sales
Consol Ribas, codirectora del Festival d’Art Independent Pepe Sales. /Carles Palacio

Consol Ribas és la codirectora del Festival d’Art Independent Pepe Sales, que se celebra a Girona entre el 23 de gener i el 4 de febrer. Aquest Festival, dedicat cada any a un artista diferent, proposa recuperar i divulgar aquestes figures mitjançant diferents disciplines artístiques com ara la pintura, la literatura, la música o la dansa.

El Pepe Sales es defineix com un festival urbà, de participació ciutadana, que fomenta i difon la creació independent en tots els seus àmbits fugint de la indústria i la massificació. Amb motiu de la vuitena edició ens trobem amb la Consol al restaurant la Penyora, que ella mateixa regenta juntament amb el seu marit.

La Consol és una dona d’idees clares; parla ràpid i sense embuts. Es declara molt exigent i enamorada de l’art i de la vida. Em mira amb uns ulls molt penetrants i em dibuixa un somriure mentre comenta que li encantaria viure en un món on l’art estigués present a tot arreu, com l’aire que es respira. De mica en mica ho va aconseguint, ella i el seu marit són els artífexs del Festival d’Art Independent Pepe Sales.

Com va néixer el Festival d’Art Independent Pepe Sales?

La Penyora és el bressol del Festival. Fèiem tertúlies amb amics sobre literatura, pintura, dansa, i així podíem anar parlant fins arribar a l’essència de l’ésser humà. Un dia, un d’aquests amics ens va explicar que havia recopilat moltes dades sobre en Pepe Sales per fer-ne una pel·lícula. A mi em dolia la idea que aquella pel·lícula caigués en l’oblit. Per això vam demanar de projectar-la al Cinema Truffaut. Per fer-ho més dinàmic, amb la resta d’amics vàrem acordar interpretar una cançó d’ell cada un. Va ser tot un plaer i vam decidir tornar-hi l’any següent.

Cada any es dedica a un personatge diferent. Quines exigències teniu alhora d’escollir-lo?

Una cosa és el que ja està establert, i l’altra, la que no està establerta perquè políticament en aquell moment és incorrecta o no és comercial. Nosaltres busquem personatges que són de culte, però que només els intel·lectuals coneixen perquè per x motius van quedar oblidats. Podríem dir que el Festival és un rescatador de personatges, ja que anem a buscar aquelles figures artístiques que han hagut de passar moltes generacions perquè realment fossin qui eren: gent molt fidel i que per molt que volien que canviessin no ho van fer. L’exigència per escollir els personatges és sempre la mateixa: personatges fidels a ells mateixos.

És difícil ser fidel a un mateix?

Sempre és molt difícil ser fidel a un mateix. Hi ha molta llibertat però la gent no sap que la té. Ens posen al capi idees perquè ens enganxem a tot: a les drogues, a la feina, a la família… i no et deixen fer el que vols fer. Ens posen la por al cos. Les persones ara mateix fins i tot poden ser lliures virtualment, però no ens enganyem, ens venen aquesta llibertat perquè saben que també ens hi podem enganxar. Per això crec que és important la cultura i tenir cultura.

Sembla que la cultura ens la tenen molt programada… És complicat tirar endavant un festival d’art independent avui en dia?

És una vida. Nosaltres vivim així. Pensem així. Quan fem el Pepe Sales som nosaltres. Quan tu fas el que realment vols fer és molt fàcil fer-ho. L’amor no és difícil. Quan hi ha amor el més fàcil és donar-lo! I el Pepe Sales és una declaració d’amor a la cultura, a la gent, a la vida…

Al festival hi participen més de 150 artistes. Com es finança un festival d’aquestes característiques?

És una bona pregunta! L’amor és difícil de finançar però també es finança amb amor. El Pepe Sales és un intercanvi. L’Ajuntament ens posa un mínim d’infraestructures i la resta ho fem nosaltres per amor a l’art i de forma totalment voluntària. Tothom que participa en el Festival ho fa de forma altruista.

També feu el Festival als centres penitenciaris. D’on neix la idea?

El Festival que portem a les presons és perquè volem que la gent pugui escollir i tenir llibertat. Cultura, criteri i llibertat. L’home començarà a ser lliure el dia que tingui criteri i pensi per si mateix. La llibertat és això, que un pugui pensar i decidir per si mateix. L’única vacuna que hi ha per aquesta societat i per la vida és la cultura. Anem a les presons i aportem llibertat als interns.

Quins valors creus que aporta el Pepe Sales?

El principal valor que aporta és el respecte. Un any vam fer Santa Teresa de Jesús, però demà podríem fer Mahoma. Perquè una de les principals bases és el respecte i que no jutgem ningú. Com ja he dit abans, també aporta llibertat. Llibertat a la forma de pensar. Si pensem en tothom que treballa cada any per fer-lo possible també veiem que és una forma d’amor i de solidaritat. De generositat. Que la gent vegi que es poden fer coses sense diners, perquè en definitiva, els diners no són res: avui en tens i demà ja no. Els valors, en canvi, persisteixen.

Per què Renée Vivien? Què us va captivar d’aquesta figura?

Ser dona és un mèrit afegit. Quan vam decidir que tractaríem la Renée Vivien era un moment que amb la contrareforma de l’avortament ens volien treure a les dones el dret al propi cos. Ho vam tenir molt clar. La Vivien va trencar amb uns valors establerts, se’n va a França, que en aquell moment era un país molt més obert, i es va trobar amb unes dones molt conscients, liberals i que gaudien del seu sexe, del seu cos i de la seva vida. I l’obra de Vivien és un reflex de la seva vida. A més a més, va fer una cosa molt interessant, i és que es va canviar el nom. I no pas per un pseudònim, no! Ella es va canviar el nom perquè hi hagués l’ambigüitat d’home o dona, perquè en francès aquest nom es pronuncia igual. Així doncs va passar de ser la Pauline Mary Tarn a Renée Vivien. La figura de Renée Vivien ens va captivar i la seva obra ens va maravellar!

Aquest any se celebra la vuitena edició del Festival. Quin creieu que ha estat l’encert del Pepe Sales?

És diferent, i les coses que tenen valors triomfen perquè és el que la gent necessita. Volem que les persones se sentin lliures. No hi ha censura, només busquem que la gent sigui respectuosa. I per això mateix és viu, perquè és respectuós. També és cert que és viu perquè les noves generacions s’hi enganxen: no és una cosa morta, sempre hi ha gent jove i gent gran. Un altre tret afegit és que no hi ha limitacions ni per edat, ni per sexe, ni per creences, ni per res. L’únic límit que posem és que hi hagi qualitat.