“Els autònoms hauríem de treballar de dilluns a diumenge per portar a casa uns 500 o 700 euros al mes”

Jaume Mestres
Jaume Mestres / Carles Palacio

Jaume Mestres és el portaveu del comitè de vaga de Telefònica a Girona. Fa més de trenta anys que treballa a l’empresa de telecomunicacions i va ser una de les primeres persones que es va posar en peu de guerra contra el nou “contracte de bucle”, que vincula l’operadora amb desenes d’empreses proveïdores. Aquest contracte preveu una reducció dràstica de les retribucions. Si la vaga no aconsegueix doblegar la multinacional, els treballadors podrien patir reduccions salarials superiors al 25%. Els més afectats serien els autònoms, com el Jaume, que ja han sofert una retallada duríssima en els últims anys. De moment, CCOO i UGT ja s’han fet enrere en la convocatòria de vaga i només la coordinadora estatal és manté ferma.

Explica’ns-ho breument. Què passa a Telefònica?

L’origen del conflicte és el contracte de bucle. Aquest contracte es renova cada tres anys i estableix les condicions econòmiques entre Telefònica i les empreses contractistes. En aquest cas ve amb una baixada d’un mínim d’un 25%. Cal tenir en compte que abans ja teníem un contracte amb què es va arribar al pacte que cada any ens abaixarien un 5%, és a dir, el 2014 ja guanyàvem un 15% menys. Amb aquest nou contracte la situació és insostenible. En el cas dels autònoms, s’hauria de treballar de dilluns a diumenge per portar a casa uns 500 o uns 700 euros nets. Les empreses contractistes també reconeixen que és un contracte insostenible i que no saben si se’n sortiran.

Alguns mitjans diuen que Telefònica s’ha fet enrere i ha prorrogat el contracte anterior.

Aquesta informació és interessada, segurament surt de la mateixa Telefònica, però això no és cert. La prova és que el dia 1 de maig es comença a aplicar el nou contracte a tot arreu. Inclús hi ha algunes empreses, com és el cas d’Elecnor d’aquí Girona, que ja fa dos mesos que ho apliquen. I sembla ser que una de les clàusules d’aquest contracte diu que això és retroactiu a l’1 de gener.

I vosaltres, què hi dieu?

Nosaltres tenim tres condicions mínimes per asseure’ns a parlar. En primer lloc, la derogació d’aquest contracte, que ens condemna a la misèria. Ens surt més a compte quedar-nos a casa i anar a buscar cartrons. En segon lloc, tenint en compte el principi que diu que a un mateix treball li cal un mateix salari, volem que se’ns reconegui que som equiparables a la plantilla pròpia de Telefònica. Fem la mateixa feina i tenim la mateixa preparació, encara que no ens ho reconeguin, per tant si l’escala mínima salarial quan entra un tècnic nou és de 2.008 euros bruts, volem exactament el mateix. I finalment, que tot el personal, com els falsos autònoms i els subcontractats, que vulgui, pugui entrar a les plantilles de les contractistes i amb el temps a la de Telefònica. Si això s’accepta, ja ens asseuríem a parlar de les condicions.

Per entendre-ho millor, com s’organitza Telefònica?

La feina a Telefònica s’estructura de la següent manera: l’empresa mare és Telefònica i té una sèrie d’empreses contractistes i aquestes empreses es reparteixen les diferents províncies. Aquestes empreses tenen personal propi i subcontractats. Després també hi ha autònoms. Abans, el personal propi de les contractistes era del 90%, però a partir del 2006 aquestes empreses van començar a fer una sèrie d’ERE i van començar a animar la gent de les plantilles a passar-se als autònoms, amb la justificació que els autònoms guanyaven 4.000 o 5.000 euros al mes. L’empresa fins i tot t’ajudava amb diners per poder invertir en un cotxe, en eines, etc. Això va comportar un deteriorament de la feina cada cop més gran.

Com estan responent les empreses contractistes davant la vaga?

Primer de tot solen aplicar la típica amenaça. Et diuen que ets molt bo, que els sap greu, perquè després del conflicte no saben si podràs tornar a treballar. Després et diuen que aquí sempre t’hem tractat bé, sempre t’hem donat bestretes, etc. Si tot i així l’autònom diu que no, llavors ve la tercera part, va vine i parlarem. T’ofereixen alguns euros de més però sense posar-te res per escrit, et donen aquests euros de més durant un parell de mesos, però clar, quan la lluita s’acabi aquest increment també. Intenten dividir per vèncer.

Amb tantes empreses i autònoms implicats, ha de ser difícil mobilitzar-se.

Puntualment els seguiment de la vaga ha arribat al 85 o 90%, sobretot quan s’hi sumen les empreses contractistes. Cal dir que en aquestes empreses hi actuen els sindicats CCOO i la UGT, que només donen suport a la vaga indefinida dos dies a la setmana. Els altres dies estarem al voltant d’un 60 o 75%. Cada dia que passa, en el cas dels autònoms, ja sigui per problemes econòmics o d’egoisme, alguns ja no paren, es dediquen a treballar, de manera que perjudiquen la resta.

Des de la Coordinadora creiem que CCOO i la UGT arriben tard i malament. Es van trobar que, o feien alguna cosa o, quedaven fora de la foto, per això convoquen dos dies de vaga a la setmana. Aquests sindicats van per lliure; intenten pactar alguna cosa amb les empreses, però tenim clar que no els seguirem.

Com us coordineu amb la resta de comitès de l’Estat?

Es van començar a crear comitès de vaga en algunes províncies, vist que el volum era molt gran, s’ha fet una coordinadora estatal, que en definitiva és una plataforma que agrupa tota la gent que segueix aquesta vaga. Tenim un vehicle per comunicar-nos, teleafonica.net, on cada comitè exposa el que va realitzant. La coordinadora no esta present en les reunions entre la UGT i CCOO amb les contractistes, perquè aquests sindicats no ens representen. El que sí que hi va haver va ser una reunió on per una part la coordinadora i el sindicat AST i per l’altre les empreses, però no es va arribar enlloc. Veritablement, el problema és que qui hauria d’asseure’s a parlar és l’empresa mare, Telefònica, que és la responsable del contracte de bucle que es vol imposar.

Com està responent Telefònica?

De moment no reconeix cap conflicte ni cap pressió. Ara, després de més d’un mes de vaga indefinida comencen a dir en els serveis d’atenció al client que hi ha una vaga, però segueixen mantenint que el problema és entre treballadors i empreses contractistes.

S’ha mantingut contactes amb partits polítics?

Sí, a nivell de província hem tingut contacte amb gent de Podemos, el PSC i la CUP. També hem tingut contacte amb organitzacions socials de Girona, per veure si es pot impulsar una caixa de resistència. A nivell de Catalunya vam anar al Parlament, on ens van rebre un representant de cada partit polític, inclòs el PP, i van estar molt receptius. Al final els vam dir que el problema no és de sigles, el problema és que els treballadors volem portar el pa a casa. A nivell estatal també s’ha tingut contacte amb la gent de IU i Esquerra Plural que ens van rebre al Congrés, que per nosaltres és tot un èxit.

Als mitjans de comunicació aquesta vaga els deu incomodar, oi?

Podem dir que els mitjans grans ens amaguen. Cal tenir en compte que per exemple en el cas de El País, el principal anunciant és Telefònica. L’exemple més clar és el de la manifestació de més de 5.000 persones a Madrid, escortades per la policia, tallant la Gran Via davant de l’edifici de Telefònica i que això no hagi sortit enlloc. Si vols saber del conflicte t’has de buscar tu la vida, perquè si no als mitjans de comunicació de masses no hi trobaràs res respecte del conflicte.