‘La natura ha de tornar a ser el centre i no un mer objecte d’explotació econòmica’

Entrevista a Lluís Ball-llosera Pol, president honorífic de l'Associació de Naturalistes de Girona

Lluís Ball-llosera / Sergi Vázquez
Lluís Ball-llosera / Sergi Vázquez

En Lluís Ball-llosera i Pol és el president honorífic de l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG). Fa més de trenta anys que és als Natus. Té 66 anys, ha batallat en moltes lluites defensant el territori, té molta experiència i coneixement; i sobretot moltes anècdotes que mereixerien estar en un llibre de diversos volums. Des de l'ARIET parlem amb ell en motiu dels 35 anys de l'ANG. I conversem sobre l'evolució de l'ecologisme, que han reivindicat els Natus, i quin ha de ser el paper dels moviments ecologistes en el futur, entre altres aspectes.

"Cal entendre que hem de fer servir un altre tipus d'energia, canviar el model energètic"

Existeix una visió diferent de la pràctica ecologista en les diverses generacions?

Jo diria que, igualment que ha canviat la societat en 35 anys, també ha canviat la manera d'entendre l'ecologisme. I també han canviat les persones que estan dins dels Natus. En tot cas, jo sóc una rara avis. El que he vist es que fa trenta anys ens preocupàvem per coses més immediates, que ara estan totalment assumides i que en aquell moment s'havien de reivindicar, per exemple el reciclatge de les escombraries. I ara, òbviament, no hem de dedicar el temps a aquestes coses que ja estan assumides sinó que ens enfrontem a coses més grans. Els ecologistes i el conjunt de la societat ja hem pujat uns graons, dels molts que ens queden, de la conscienciació ecològica.

Tinc la impressió que el moviment ecologista és molt institucional. De feina més tècnica i de poca feina de carrer. És així?

Mira, jo diria que no, sinó que les coses s'han derivat d'una forma diferent. Fa trenta anys les activitats al carrer eren molt fortes, feia pocs anys que havíem sortit del franquisme i de la transició. Poc a poc ens hem anat acostumant que siguin les institucions qui ens ho hagi de resoldre tot. Però les institucions, que n'hi hauria d'haver que es dediquessin a la cura de la natura i ho fan poc, no ho solucionen tot. I amb això es demostra que cal que la gent i les entitats segueixen batallant i cal no baixar la guàrdia. Ara haurem de tornar, d'aquí quatre dies, a allò que semblava que no era tan important: l'aigua, la vegetació, etc.

El que volia dir és que les entitats fan més feina jurídica, al·legacions, etc. I no tant manifestacions, protestes al carrer...

Sí, recordo la lluita dels Aiguamolls de l'Empordà, l'oposició de l'N-II per la Vall de Sant Daniel, per exemple. L'administració, mitjançant normes, lleis, etc. ha fet les seves polítiques i ho ha fet malament. Per tant, nosaltres sempre hem hagut d'estar contra ajuntaments, contra diputacions, contra consells comarcals... Tota aquesta gent no s'ha dedicat a fer el que calia. La Generalitat de Catalunya, fa quatre anys, va aprovar la Llei òmnibus que permetia fer-ho «tot». Amb aquest conjunt de lleis el que passava és que s'acabava dient «miri, demani el que vulgui que sempre acabarem trobant alguna normativa al seu gust». Per exemple, un dels temes és l'ampliació del Bulli. En principi hi ha un Parc Natural que s'ha de gestionar, però ve un senyor i diu «a mi m'interessa fer això» i li responen «ja li arreglem la llei». O un altre cas, el Barcelona World, doncs «ja li arreglem la llei». A veure... les coses no van així! Mireu aquells països amb els que ens volem emmirallar, allà això no passa.

Els Natus, quina evolució han tingut? I quines derrotes i victòries han tingut durant aquests 35 anys?

Vam començar amb activitats de divulgació científica, anant a observar estels amb un telescopi. Ara mateix, també ho podríem fer per anar-ho a passar bé, però no té sentit com a activitat principal. Ens centrem en altres coses, tot i que seguim fent activitats de lleure i de coneixement de la natura.

I victòries... bé, de derrotes millor no parlar-ne gaire! Més que victòries en sí, es tracta de fets positius que han marcat, indirectament, una època. Una d'anecdòtica però rellevant: quan es va instal·lar el Corte Inglés a Girona, inundaven les bústies de papers publicitaris molt habitualment. Vam engegar una campanya per acabar amb aquest malbaratament de paper i vam treballar-hi fort. Allò va marcar, ja no només a Girona, sinó a molts altres ajuntaments que van trucar directament als Natus, un nou model pel que fa a la propaganda comercial. A més a més d'aquesta, també n'hem tingut altres de petites a nivell ambiental, que no són mediàtiques però sí que són de feina de formigueta.

Una de les altres rellevants és aconseguir mantenir durant molts anys el concurs de fotografia naturalista. I això va començar de la manera més senzilla del món. Els socis sortien el diumenge a fer fotografies i de tant en tant es trobaven i se les ensenyaven. I això va acabar amb el concurs de fotografia, que va ser importantíssim, tot i que ara ha minvat una mica amb la popularització de la fotografia digital.

I bé, de les últimes victòries és l'expansió del concepte que hem introduït arran de la campanya La manduca no caduca. Aquesta campanya partia de la visió que calia afrontar dos problemes vigents: la manca d'aliments d'una bona part de gent a partir de la crisi i el fenomen del malbaratament alimentari. Ha arribat a molts estrats de la població, de l'administració i fins i tot a restaurants amb estrelles! No diem que ho hem inventat nosaltres, però sí que a partir de la campanya ha tingut molt de ressò i s'està fent una feina de conscienciació i ara tothom s'hi apunta.

"Cal que hi hagi, novament, una conselleria de Medi Ambient que tingui molt de pes, donada la transversalitat de la qüestió"

I pel que fa a derrotes?

Doncs hem batallat des de fa anys pel No a la MAT, i mira, la tenim posada al territori. A Europa, quan li interessa, allò que li diuen el «gran capital», els poders econòmics o poders fàctics, jo li dic «poders fàstics»; doncs tiren pel dret, trepitjant a qui calgui. Ells ho venen d'una manera amable...

Ara ens trobarem una cosa a la qual caldrà posar-hi esforços, si no també ho perdrem, el gasoducte del MIDCAT! També hi ha les prospeccions petrolíferes de la costa mediterrània. De moment estan aturades, perquè el barril de petroli va barat, però quan pugi, aquests poders econòmics tornaran a pressionar de valent. Aquí, la qüestió global és que cal entendre que hem de fer servir un altre tipus d'energia, canviar el model energètic. De fet, en la constitució d'aquest nou estat que estem fent, una de les coses prioritàries i cabdals que s'hauria de tenir present és aconseguir un país net, maco i endreçat.

Quins són els punts forts dels Natus dins de l'ecologisme català?

Un dels punts és la serietat amb què ha actuat aquesta entitat durant tota la vida. Hem tingut èpoques més altes, altres de més baixes, però continuem forts. La perspectiva històrica dóna una fermesa -que llavors potser ho has fet millor o pitjor- però dóna una serietat que és rellevant. Per exemple, hem estat al costat de l'administració, no gaire vegades, i també moltes en contra; però això també ha fet que l'administració ens ho reconegui. Això fa que ells que manen ara, alguns cops ens tinguin en compte, molt menys del que voldríem, però bé... Malauradament, hi ha moltes entitats i associacions ecologistes que han desaparegut, però els Natus seguim treballant i això és un punt positiu, és un punt fort. És qüestió de fer trenta-cinc anys més!

Com han d'anar encarats l'ecologisme català i els Natus?

S'ha de tenir com a objectiu que la natura torni a ser el centre del que fem i no un mer objecte d'explotació econòmica o un fet secundari. Que torni a tenir valor de per sí.

Per exemple, ens els pròxims anys, a mig i llarg termini, cal que ens posem a treballar de valent en el tema de la gestió de l'aigua. Diem als ajuntaments que cal remunicipalitzar la gestió de l'aigua. I també critiquem que es porti tanta aigua del Ter a Barcelona, però a més, que durant seixanta anys no s'hi ha fet cap obra important de manteniment i hi estigui havent importants fugues d'un recurs escàs i que es podria estalviar molta aigua. A més, cal gastar menys recursos hídrics.

A nivell d'administració cal que hi hagi, novament, una conselleria de Medi Ambient que tingui molt de pes, donada la transversalitat de la qüestió ambiental i territorial.

Respecte això que comentaves de l'aigua, participeu en la Plataforma Aigua és Vida? Com valoreu la participació d'aquests espais populars de trobada com Aigua és Vida o la Xarxa per la Sobirania Energètica? És una nova manera d'enfocar l'ecologisme afegint-hi una vessant més social?

Bé, l'activitat que fem ja comporta un benefici social. Per exemple, quan diem que s'ha de remunicipalitzar l'aigua. Ara bé, també hi afegim que diem, tant a l'administració com als particulars, que cal que reguin menys el jardí o que hi posin plantes que necessitin menys aigua. 

I bé, una de les activitats que fem amb una forta vessant social és La manduca no caducaAh, i un dels camps és l'energètic. Els Natus fa vint anys que vam posar plaques solars a la nostra seu, a la vall Sant Daniel. Veiem com aquests poders econòmics han fet que s'elaborin lleis que volen dinamitar tot l'avenç en energies renovables. Per això necessitem teixir aliances entre molta gent i moltes entitats. De fet, en aquest país nou que construïm caldrà molta gent que hi lluiti, perquè vindran les companyies elèctriques a voler seguir aconseguint molts diners. Cal un mínim control sobre aquestes companyies i que no es rentin la cara patrocinant esdeveniments esportius, musicals... Cal que la gestió de l'energia es basi en les necessitats de la societat.

De totes maneres, es valora positivament aquesta nova vessant del treball de l'ecologisme amb altres entitats i organitzacions, però encara no hem fet prou.

Com arribar a més gent, com crear consciència ecologista? I també com és que no hi ha una gran participació en els moviments socials i especialment en l'ecologisme?

Socialment està constatat que avui en dia hi ha menys participació del que entenem com a militància activa. Ser plenament d'una entitat o associació és ser-hi picant ferro tot l'any. Ara bé, també és cert que hi ha un important gruix de gent que quan tu els crides, et vénen. En general es fa una participació més puntual. I de fet, això ho veiem en d'altres mobilitzacions, per exemples les independentistes dels últims anys; o bé aplegar 70.000 persones a Amposta per defensar el riu Ebre. Com es veu, per fer coses puntuals la gent ja hi és, però el dia a dia és més complicat.

També hi ha una militància més de facebook, twitter i instagram; és més còmode. No sé si ens hem aburgesat, no sé si seria la paraula, però hem deixat que la nostra participació sigui per coses més puntuals. Molta gent pensa que havent participat una vegada en una manifestació o activitat, ja ha omplert la seva quota. Però hem de recordar que fer coses puntuals està bé, però que la quota no la té tota plena, no l'ha gastada, cal que s'impliqui més, que treballi tot l'any. De moment, qui pugui, que es faci donant ambiental; i a més a més que col·labori participant en el dia a dia de l'entitat. Són molt importants els granets de sorra que posa la gent, i ens cal molta gent!