Girona contra el 3+2: de la protesta a la proposta

27 febrer 2015

 

[Slideshow "4753" not found]

 

Durant el 25 i 26 de febrer, el comitè de vaga de la Universitat de Girona s’ha afegit a la convocatòria de mobilitzacions arreu dels Països Catalans com a resposta a l’aprovació del decret 3+2. Les accions i mobilitzacions han culminat amb una manifestació multitudinària d’estudiants que ha recorregut els carrers de Girona fins campus de Montilivi.

25 de febrer,  jornada de lluita

A les 12  del migdia, una cinquantena de persones, entre alumnes i docents, es van reunir a la Facultat de Lletres per assistir a la xerrada Reformes universitàries i lluita estudiantil; decret del 3+2. Era el tret de sortida de dos dies de mobilitzacions estudiantils contra l’EU2015 i la recent aprovació del decret del 3+2.

Durant aproximadament una hora, el pedagog Salomó Marquès i la filòsofa Anna Quintanas, docents de la Universitat de Girona, van analitzar les darreres reformes universitàries, posant èmfasi en el decret del 3+2 i en les lluites estudiantils que ha generat. Amb números concrets i arguments que contradeien la versió oficial, Quintanas va anar desgranant les crítiques i el costat més fosc d’aquest nou model universitari. Dades que van provocar un intens debat posterior entre les assistents. Rebatent les declaracions del ministre d’educació Wert, la professora afirmava que el decret “respon únicament a raons econòmiques i burocràtic-administratives, en cap cas a raons acadèmiques”. I afegia que aquesta mesura “de caire classista” no serveix per homologar els títols amb Europa ni rebaixar el cost educatiu a les estudiants sinó que, al contrari, accentua la privatització de les universitats i elititza l’educació.

Salomó Marquès va mostrar al llarg de tota la intervenció preocupació pel clima de desmobilització a la universitat i la manca d’espais de lluita. “La universitat és un centre d’aprenentatge, però també de crítica, de mobilització, de reflexió i creixement personal. Ens ho estan traient. Ja no ens pregunten què pensem, a les classes. Cal recuperar el clima de debat, de discussió.” I recordava que les estudiants d’avui són hereves d’altres que van lluitar per aconseguir les conquestes que avui, segons ell, s’estan deixant perdre.

Estudiants cuinant el sopar / Ivette Roig
Estudiants cuinant el sopar / Ivette Roig

A les 7 del vespre a la Facultat d’Educació i Psicologia es va reproduir el documental La Digna Ràbia. Un film escollit per mostrar la forta oposició suscitada a Barcelona com a resposta a la implantació del Pla Bolonya. Una lluita que, segons les organitzadores, ja denunciava la tendència de privatització creixent de l’educació superior.

A fora de la Facultat un grup de persones preparava la paella popular. Segons els membres del comitè de vaga, l’objectiu del sopar era crear un espai de trobada i relació social i fomentar la participació en l’assemblea general posterior. L’assemblea d’organització de la vaga va decidir, com ja s’havia previst setmanes abans, tancar-se durant la nit a la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG.

26 de febrer: vaga educativa

La majoria de facultats de la Universitat de Girona es van mantenir tancades. Des de les set del matí, grups de piquets van evitar el pas d’estudiants a les facultats de Lletres i Educació i a la Politècnica. Sí que es permetia l’entrada, en canvi, al personal d’administració i serveis i al professorat.

A les facultats de Lletres i d’Educació el matí va transcórrer tranquil, amb l’accés controlat amb tanques i grups de quatre o cinc persones. Pocs alumnes s’acostaven per intentar entrar a les classes. Els que ho feien, acabaven en un debat amistós amb els piquets.

A la Politècnica el clima va ser completament diferent. Malgrat que una vintena d’estudiants va intentat tancar totes les portes dels edificis P1 i P3, les barricades van durar poc. Va haver-hi forcejaments entre els piquets i estudiants que volien, a tota costa, assistir a classe. Davant la manca de recursos suficients per mantenir tancat l’edifici, es va decidir fer un passa-classes reivindicatiu i informatiu per tot l’edifici.

Minuts abans de les dotze del migdia, unes 500 persones s’aplegaven davant del Rectorat. Banderes comunistes, independentistes i pròpies dels diferents col·lectius de lluita estudiantil mostraven la nova actitud que hi regnava, de caire més combatiu.

Membres del Grup Antirepressiu demanant l'absolució de les imputades del 16D / Ivette Roig
Membres del Grup Antirepressiu demanant l’absolució de les imputades del 16D / Ivette Roig

Abans de començar la manifestació, el Grup Antirepressiu va llegir un manifest per recordar les càrregues policials del 16 de desembre de 2011 i demanar el suport en el judici a les estudiants encausades.

La manifestació va aplegar més de 700 estudiants i va ha recórrer el centre de la Girona, tallant Jaume I per dirigir-se a la Delegació de Generalitat, on es va llegir un comunicat que animava les estudiants a continuar la lluita per evitar l’aplicació de la polèmica contrareforma. Durant el recorregut de la manifestació es van encartellar diversos edificis que les manifestants consideraven còmplices de la imposició d’un model educatiu liberal: el Banco Santander, la Subdelegació del Govern espanyol i l’edifici de la Generalitat. En una assemblea espontània al mig del carrer Lluís Pericot, es va decidir continuar la manifestació fins a Montilivi. Allà, es va entrar a les facultats i es va animar a la participació amb consignes com “Solidaritat, avui és vaga” o “Ha arribat el moviment estudiantil”.