I Déu va aparèixer en una conversa de Whatsapp

Bisbe de Girona.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, acompanyat de Joana Ortega i Miquel Noguer

Quatre joves xategen amb els seus telèfons mòbils damunt d’un escenari. La conversa, més aviat banal, s’enterboleix quan una noia explica que un amic ha contret un càncer de pàncrees. “Pregarem per ell”, diu un noi per consolar-la, però ella respon que ja no sap si creure en Déu, atesa la injusta malaltia del seu amic. S’inicia aleshores un debat metafísic sobre l’existència o no d’un ésser superior, que no arriba a cap conclusió. Tot d’una, apareix un altre personatge al fons de l’escenari. Va vestit amb una camisa blanca i parla amb una veu greu i pausada. “Tingueu confiança”, els diu. Les altres l’identifiquen immediatament: “És Ell! És el Senyor!”, exclamen. L’obra conclou amb una cançó molt ensucrada d’alabança a Déu, interpretada per un noi amb una guitarra. El públic, complagut, segueix el ritme picant de mans.

Amb aquesta petita peça teatral es va inaugurar el 7 de juny l’Aplec de l’Esperit, una trobada juvenil que coincideix amb la festa de la Pentecosta. Per rememorar la passejada de Jesucrist damunt les aigües de Galilea, enguany l’Aplec es va celebrar a l’Estany de Banyoles. Prop de 1.300 adolescents d’arreu de Catalunya van congregar-se a la riba del llac per llegir els Evangelis i dialogar amb diversos testimonis de fe.

L’Aplec va concloure al capvespre amb una eucaristia multitudinària al pavelló municipal de Banyoles. En un ambient xafogós, enrarit per l’encens i les emanacions humanes, l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va oficiar una cerimònia especialment pensada per a  la joventut, amb música i actuacions en directe. “L’Església us necessita! Déu compta amb vosaltres!”, va exclamar el bisbe mentre repartien aigua embotellada entre una audiència molt devota, però que defallia de calor.

Subvenció de 50.000 euros

La primera edició de l’Aplec es va celebrar a Siurana l’any 1978. Des d’aleshoreshi ha hagut onze edicions més, la darrera a Terrassa l’any 2010. L’objectiu de la trobada és clarament confessional: evangelitzar la joventut i reforçar els vincles entre l’Església i la societat catalana. L’organisme que s’encarrega d’organitzar l’Aplec és el Secretariat Interdiocesà de Joventut, que depèn directament de la Conferència Episcopal Catalana.

Com en altres ocasions, a la trobada d’enguany hi van assistir diversos càrrecs públics, com la vicepresidenta del govern de la Generalitat, Joana Ortega, o l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, que no van escatimar elogis a les joves creients. “Vosaltres sou l’expressió juvenil d’un poble que vol defensar els seus valors”, va afirmar Ortega.

Les paraules encoratjadores no van ser l’única contribució de la Generalitat a la festa catòlica. Així ho va reconèixer el bisbe de Girona, Francesc Pardo, que es va desfer en agraïments pel suport “moral i econòmic” que ha rebut l’Aplec de l’Esperit. “Calen diners per organitzar tot això”, va subratllar Pardo.

El Departament de Governació i Relacions Institucionals, que ofereix subvencions per “fomentar la cultura religiosa”, assegura que la convocatòria d’enguany “no està resolta”, però si ens fixem en les dues darreres edicions de l’Aplec, la xifra podria situar-se al voltant dels 50.000 euros. Malgrat aquesta generosa aportació, la trobada desperta cada vegada menys interès entre la joventut, ja que el nombre de persones inscrites ha caigut de 4.900 a 1.300 entre els anys 2002 i 2014.

Protesta feminista

L’Aplec de l’Esperit va tenir unes invitades imprevistes i molt sorolloses. Un grup d’unes vint persones, convocades pel col·lectiu feminista Les Heretges i Arran, van afegir-se a la celebració amb consignes contra l’Església i contra la reforma de la Llei de l’avortament. La concurrència catòlica es mirava amb perplexitat i indignació la protesta. “Mira que manifestar-se aquí! No fem cap mal!”, es va queixar un dels assistents a l’Aplec.

Quatre furgonetes d’antiavalots van envoltar les manifestants i van impedir que s’apropessin a l’espai on transcorrien els actes. “Si sortiu d’aquí, haurem d’actuar”, va dir un agent dels Mossos d’Esquadra. L’advertència no semblava gaire pertinent, atesa la desproporció de forces entre les manifestants i les persones que assistien a l’Aplec.