ILP per l’habitatge i contra la pobresa energètica: un bri de d’esperança

30 gener 2015
16365192406_7012cc2539_k
Unes cinquanta persones van assistir a la presentació de la ILP al local de l’Escudella Solidària / Ivette Roig

Aquest passat dimecres 28 de gener es va presentar a Girona la iniciativa legislativa popular (ILP) per l’habitatge i contra la pobresa energètica. A l’acte, organitzat per la Xarxa pels Drets Socials de Girona, hi van intervenir Carlos Macías, portaveu de la PAH de Barcelona, i María Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APA).

Minuts abans de començar la xerrada, el local social de l’Escudella Solidària s’omplia de gom a gom. Asseguts en cadires o drets, més d’una cinquantena de persones s’atrinxeraven a l’espai per escoltar i debatre aquesta iniciativa.

Núria Terés, membre de la Xarxa pels Drets Socials de Girona, va ser l’encarregada de presentar i moderar les exposicions. A manera de contextualització va recordar que aquesta iniciativa, impulsada per la PAH, l’APE i l’Observatori DESC el desembre de 2014, pretén que el Parlament aprovi unes polítiques eficaces que facin front a la pobresa energètica i a l’emergència habitacional.

Les exposicions de les ponents van ser breus i contundents. Les dades que van anar desgranant al llarg de la xerrada van fer emmudir i van indignar el públic, que va mostrar el seu malestar al torn de paraules.

En la seva presentació, Carlos Macías sintetitzava la importància d’aquesta ILP. “Catalunya encapçala el rànquing de la vergonya i l’empobriment de la ciutadania.” I no és per menys. A Catalunya hi ha cinquanta desnonaments diaris. Des del 2007, més de 50.000 persones han estat desnonades. Mentrestant, hi ha 448.000 pisos que segueixen buits. “Les demandes que fem no són extraordinàries ni radicals, són de sentit comú”, concloïa.

La dades sobre pobresa energètica aportades per María Campuzano no eren més optimistes. Actualment, un 10% de la població té problemes per pagar les factures. Aquest fet, va puntualitzar, és causat principalment per dos factors: la pujada contínua del preu –des del 2007 el preu de la llum s’ha apujat un 70%– i la baixada de la renda en una gran part de la població.

Els promotors de la ILP van voler finalitzar recordant la importància de la lluita diària que es porta a terme des de les PAH d’arreu del territori. “Davant de tot, la dignitat –sentenciava Carlos Macías entre murmuris i aplaudiments del públic–. Si hi ha 448.000 pisos buits, per què ha de viure una família en una mateixa habitació? La solució passa per okupar o recuperar.”

I des de l’àmbit local, què podem fer?

Les salutacions càlides, les samarretes verdes de la PAH i les converses animades deixaven entreveure que la majoria de les assistents compartien espais de lluita en la defensa de l’habitatge. Per algunes de les famílies, desnonades o en perill de ser-ho, aquesta ILP suposa una finestra d’esperança per trobar una solució a la situació de vulnerabilitat en què es troben. Potser per aquest motiu, les preguntes i opinions de les participants es van enfocar en com adaptar la ILP a situacions concretes –com és el cas de la pobresa energètica dels pisos okupats– i com poder pressionar i treballar des l’àmbit local. Les intervencions de les assistents van anar acompanyades de dures crítiques contra la manca de voluntat política.

Marxa de torxes

Ivette Roig
La marxa de torxes va acabar davant la seu d’Endesa / Ivette Roig

L’acte va finalitzar amb una marxa de torxes. Sota la consigna Ni set, ni fred, ni foscor, les assistents van recórrer els carrers de la ciutat fins a la seu d’Endesa. Crits indignats van clamar contra la privatització dels serveis bàsics. Aquesta acció simbòlica pretenia assenyalar aquesta empresa que porta el principal control i gestió energètica de Catalunya.