ILP, tres lletres per establir els eixos d’un nou model de sistema educatiu… Hi estem preparades?

22 desembre 2014
Ramon Font, durant la seva intervenció en el debat sobre la ILP d'educació a la UdG / Carles Palacio
Ramon Font, durant la seva intervenció en el debat sobre la ILP d’educació a la UdG / Carles Palacio

La proposta d’elaborar una iniciativa legislativa popular (ILP) per establir els eixos d’una nova llei d’educació que es pugui debatre al Parlament ha arribat al moment de la recollida de signatures, en total caldrà recollir-ne 50.000 abans del març del 2015. En el context d’oposició al desplegament de la llei d’educació de Catalunya (LEC) i la ley orgánica de mejora de la calidad educativa (LOMCE), el 2013 l’Assemblea Groga va fer un pas més en la seva protesta i va decidir elaborar un text per recollir els eixos d’un nou model d’educació, motiu pel qual van escriure el text de la iniciativa i el juny del 2014 van constituir la comissió promotora de la ILP a la sala d’actes de l’Associació de Mestres Rosa Sensat amb l’objectiu de fer-ne difusió i recollir-ne signatures.

Aquest és un dels motius de l’acte de presentació de la ILP d’Educació que es va fer dijous passat, 18 de desembre, a les dotze del migdia a la sala de Graus de la UdG, i a la qual van assistir poc més d’una cinquantena de persones. Entre les assistents, es va convidar a més una representació de partits polítics i organitzacions socials de la ciutat per ocupar la fila 0 per tal que valoressin la ILP i en fessin públic el seu posicionament.

Les ponències ho plantegen amb claredat i contundència

Amb prou puntualitat Xavier Díez va obrir la jornada amb la presentació de les ponents. En primer lloc va intervenir Bernat Pradas, membre del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), qui va afirmar que donen suport a la ILP i va fer una reflexió i crítica sobre l’educació actual. Segons Pradas, l’educació actual es basa en un “model obsolet i antiquat”, “poc creatiu i poc crític” i que per tant, cal reinventar el sistema educatiu i que aquest tingui en compte també que és necessari “educar en la gestió dels sentiments i de les emocions i en valors menys materialistes”. Finalment, Pradas va assenyalar que “els eixos amb què es fonamenta la ILP coincideixen amb els del SEPC” pel que fa a les reivindicacions en educació: “la defensa del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge”, “la qualitat de l’ensenyament i canvis en l’avaluació”, “l’accés gratuït a l’escolarització” i “la gestió pública i democràtica de l’educació”.

A continuació hi va haver la intervenció d’una membre del col·lectiu feminista de la UdG, la Dúnia, qui, després d’anunciar el suport que hi donen des de la seva organització, va remarcar que cal “un nou sistema educatiu en què hi hagi rectores, deganes, directores…, i en general més dones en els òrgans de govern de les institucions educatives”.

El següent ponent, Sebastià Parra, com a membre de la comissió promotora de la ILP, va destacar la importància que l’educació estableixi una connexió amb l’àmbit de les ideologies i evitar l’analfabetisme polític. «Fins ara els títols acadèmics no han aportat un alfabetisme polític, cal ensenyar i aprendre a llegir el món.” Parra va fer esment també d’algunes qüestions que se’ls ha retret com ara el poc suport institucional i polític rebuts, la poca menció que s’hi fa sobre millores en metodologies pedagògiques, sobre la participació de les AMPA i les funcions dels ajuntaments, l’ús de terminologia poc precisa o massa general i àmplia, però afirmava: “És un primer pas perquè la situació de l’ensenyament canviï i es debati.”

Finalment, Ramon Font, membre també de la comissió promotora de la ILP i membre d’USTEC-STEs, va tancar el torn de les presentacions amb l’explicació de l’origen d’aquesta iniciativa. Font va explicar que, arran de les mobilitzacions del 2013 contra les retallades i el tancament de centres i després de tant dir no i oposar-se al desplegament de la LEC i l’aprovació de la LOMCE, va sorgir la veu d’una mare d’una AMPA que va plantejar una reivindicació constructiva i va proposar elaborar una iniciativa legislativa popular (ILP) que recollís “el model d’educació que volem”. A partir d’aquí es va iniciar un procés de diàleg i debat social i popular, en què hi han participat persones de tots els sectors de la comunitat educativa i de la societat civil. Respecte de la qüestió del consens, Font assegurava que van trucar moltes portes i que en aquesta ILP hi ha les persones, les entitats, els sindicats, els partits polítics que hi han volgut ser, “qui no hi és, és perquè no hi vol ser”. Fins i tot hi ha hagut casos en què personalitats que van ajudar a redactar alguns fragments i amb qui es va treballar molt de prop, arribats a un punt van desaparèixer del projecte sense entendre ben bé per què; són casos com el d’Andrés Encinas de la FaPaC i de Miquel Essomba d’ICV, membres tots dos d’entitats que no hi han donat suport. “Les bases hem de forçar que les cúpules es posicionin, es moguin”, reclamava Ramon Font. El discurs de Font va carregar contra la filosofia neoliberal de les dues últimes lleis d’educació, “la LEC esdevé un manual neoliberal” i afegia que si bé la universitat és una “institució feudal” pel que fa a la gestió i al funcionament dels òrgans de govern, “aquesta característica de la universitat, amb la LEC i amb la LOMCE, ha passat a l’escola”. Font denunciava la planificació política per intensificar i mantenir les diferències econòmiques, per crear una separació i un distanciament radical entre rics i pobres, i una educació pública classista.

I la fila 0… on es col·loca?

I va arribar el moment que aquesta fila 0 va haver de parlar i posicionar-se, i és així com va passar. Ocupada per partits polítics, un sindicat i una organització, calia que aclarissin si hi donaven suport o no. Lluc Salellas de la CUP, Ester Costa de la IAC i un membre d’ARRAN i el Casal 4 Rius van confirmar el seu suport a la ILP amb arguments com que aquesta iniciativa impulsa un procés social i popular i que és un exemple de sindicalisme popular des de la base, la defensa de l’educació com a pilar de la societat independentment de l’origen i la classe social, la defensa d’una escolarització gratuïta, la democratització de la institució, la importància d’eliminar i evitar les diferències socials, la defensa d’una gestió pública, etc. Pel que fa a la intervenció de Pia Bosch, regidora no adscrita a l’Ajuntament de Girona, tot i que afirmava que hi subscrivia, semblava deixar el seu posicionament en l’ambigüitat: “Espero que es trobi la manera d’arribar a un consens o un suport majoritari per tal que arribi a tenir més impacte en l’educació.”

D’altra banda, tant Maria Mercè Roca d’ERC com Eugènia Pascual d’ICV-EUiA van confirmar que, tot i estar d’acord en molts dels eixos d’aquesta ILP i convidant els promotors a parlar-ne per ampliar-ne el consens, no hi donaven suport. La primera argumentant clarament que no estan d’acord que la solució passi per la desaparició dels concerts o la doble línia de la pública -escola pública i concertada-, ja que considera que seria impossible mantenir i atendre econòmicament la demanada d’escolarització només amb l’oferta de la pública. Pel que fa a la representant d’ICV-EUiA, afirmava que no podia donar-hi suport perquè hi faltava consens i perquè considerava que no se’ls havia deixat participar-hi, a part, segons ella, de la poca menció que es fa a la participació de les famílies, la poca claredat de la funció dels ajuntaments, etc. El cas de la representant del PSC a Girona, Sílvia Paneque, reconeixia que no sabia quin posicionament els havien anunciat des de la cúpula del seu partit, i que per tant no podia donar-hi suport com a representant del PSC, però que personalment no hi estava en desacord.

I al fons, les altres files

Més enllà de la fila 0, les intervencions que es van poder escoltar tenien clar que hi donaven suport i no entenien com pot ser que l’opinió personal de membres d’una organització favorable a una proposta no casi amb l’opinió que fa pública després la direcció o la cúpula d’aquesta mateixa organització.

Quins entrellats poden haver desvirtuat el pensament d’aquestes individualitats? Quines clarividències poden haver fet redirigir-ne les seves opinions inicials? És clar que és de sàvies corregir i esmenar allò que de bon principi ens semblava encertat…