L’imprescindible moviment ecologista

Jordi Navarro, llicenciat en Geografia, ecologista i militant de la CUP de Girona

5 juny 2016
Jordi Navarro, ecologista i militant de la CUP /Sergi Vázquez
Jordi Navarro, ecologista i militant de la CUP /Sergi Vázquez

 És molt injust que una dona nord-americana de classe obrera i humil com fou Rachel Carson hagi passat desapercebuda en la història. Nascuda el 1907 a Pennsilvània, és avui dia una icona del moviment ecologista internacional. Va gosar enfrontar-se a la totpoderosa indústria química nord-americana l'any 1960. Els estudis de Carson demostraven una connexió real entre els casos de càncer i els pesticides comercialitzats per la indústria; la repressió desfermada per les empreses va ser brutal però ella es va sobreposar i es va convertir en una icona en defensa de la naturalesa i la salut pública. Malauradament la història l'ha oblidada, com ha passat amb altres referents.

I aquesta injustícia històrica és extensible també a la situació que viu l'ecologisme en aquest segle XXI. Un moviment com l'ecologista no s'hauria de trobar en la situació actual, desestructurat, fragmentat, afeblit. I ho dic perquè el món sencer necessita un moviment ecologista fort, de fet és imprescindible. Si volem sortir-nos-en de la crisi global ambiental que amenaça la supervivència de la nostra espècie i d'ecosistemes i espècies d'animals i plantes del nostre planeta.

La història contemporània és farcida de lluites i petites històries locals en defensa de la terra. Unes lluites localitzades en punts molt concrets del món, però d'una dimensió universal enorme. Lluites que reivindiquen el dret de la naturalesa a existir, lluites sovint molt desiguals que enfronten un grupet de manifestants contra corporacions privades molt poderoses que pretenen obtenir un benefici privat a partir de l'explotació d'un recurs natural. Aquestes petites lluites repartides arreu del planeta conformen una densa i teixida teranyina de resistències locals i globals en defensa de la terra. I precisament les nostres comarques gironines han estat l'escenari de diverses lluites ecologistes en defensa de la terra, de la naturalesa, del medi que ens envolta. Podem citar-ne algunes de les més paradigmàtiques, no les úniques però si de les més potents i arrelades.

"L'acció directa i la pressió al carrer no van aconseguir aturar la línia de la MAT"

La campanya en defensa dels Aiguamolls de l'Empordà, als anys 70. Una colla d'especuladors volien requalificar terrenys per construir-hi apartaments. Era l'època de l'arribada del turisme massiu a la Costa Brava i el diner fàcil fluïa, un paradís per a especuladors i constructors sense escrúpols. Una potent campanya i enfrontaments amb la policia van aconseguir preservar el que avui és el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Es va guanyar una batalla parcial i prou, perquè hi ha hagut diverses onades especulatives que han malmès bona part de la Costa Brava nord.

Als anys 80 l'Estat espanyol (PSOE) amb el suport de la Generalitat de Catalunya (CIU) i l'Ajuntament de Girona (PSOE-PSC) es proposen fer una variant de la carretera N-II al seu pas per Girona que travessi la Vall de Sant Daniel, al cor de les Gavarres gironines. Els col·lectius ecologistes gironins es mobilitzen i aconsegueixen un ampli suport social, entre ells el de l'esquerra independentista de l'època.

Després de nombroses campanyes i actes de pressió, un dispositiu repressiu carrega fort contra les manifestants i s'inicia un punt de no retorn. L'administració prem l'accelerador i comença les obres de construcció de la variant. Finalment la variant es fa i les propostes d'alternatives de les entitats ecologistes (variant per l'autopista)  són menystingudes. Tot plegat és una derrota del moviment ecologista. Amb tot, 20 anys més tard, es construeix un tercer carril a l'AP-7 que exerceix de variant, demostrant que els interessos comercials de l'empresa que explota la infraestructura (AP-7) va ser l'excusa per malmetre la Vall de Sant Daniel.

Als anys 90 l'especulació immobiliària es llança sobre la platja de Castell. Al terme municipal de Palamós, un indret d'un gran valor paisatgístic i ambiental, en plena Costa Brava. Hi ha projectes per fer-hi una urbanització i malmetre'n els valors paisatgístics, naturals i culturals. El moviment ecologista local impulsa una plataforma que comença a recollir suports. Es fan accions de tot tipus i la campanya de pressió contra els especuladors comença a donar fruits. Finalment l'Ajuntament accedeix a convocar un referèndum popular i els especuladors són derrotats. La platja i el conjunt de l'indret es blinden i queden aixoplugats sota la protecció del PEIN. Tanmateix, els promotors immobiliaris reaccionen i en una hàbil maniobra que combina corrupció i astúcia aconsegueixen que l'administració els indemnitzi amb una xifra milionària. Una victòria del moviment ecologista però una derrota per les arques públiques, que han d’indemnitzar els delinqüents immobiliaris amb diner públic.

Més endavant, a la primera dècada del segle XXI, Red Eléctrica de España (REE) presenta el seu projecte d'interconnexió elèctrica entre els estats espanyol i francès. Un projecte que rep el suport del govern espanyol i de la Generalitat (primer de CIU i després del Tripartit). Una àmplia i potent plataforma es mobilitza i aplega territoris d'Osona, la Selva, el Gironès, l'Alt Empordà i la Catalunya Nord. El projecte preveu una immensa línia que travessa les Guilleries, la Serralada Transversal i l'Empordà, amb torres altíssimes, de més de 60 metres. Un dura batalla que combina accions judicials, mobilitzacions de tot tipus i acció directa, es desplega pel territori. Finalment i després d'una dècada de lluita i amb una nova fornada de militants més joves, es fa un darrer intent per fer front a la infraestructura, que es comença a implantar al territori amb efectes dramàticament visibles. L'acció directa i més pressió al carrer tampoc aconsegueixen aturar la línia. I es consuma una nova derrota del moviment ecologista. Moltes energies invertides i una pila d'aprenentatges sobre el terreny.

"Amb el TTIP les grans empreses eliminen lleis i normatives que protegeixen el medi ambient i la ciutadania"

I aquests són alguns dels capítols de la  història resumida del moviment ecologista a les nostres comarques. Lluita, derrotes, victòries i més lluita. Aquesta és el full de ruta, plantar cara i fer pedagogia del missatge en defensa dels ecosistemes, de la naturalesa, de la terra que ens dóna vida i ens brinda el plaer de viure i respectar l'entorn que ens envolta. Velles i noves amenaces planen damunt nostre i ja sigui el canvi climàtic, el Mid. Cat, la contaminació, el nostre riu Ter sense cabal o la pobresa energètica, sempre hi haurà fornades de militants ecologistes per mobilitzar-se en defensa de la terra. 

Afrontem el segle XXI amb moltes incerteses. Fa uns mesos més de 100 estats d'arreu del Planeta van reunir-se en la Cimera del Clima de París i en un exercici d'hipocresia van qualificar la cimera d'èxit rotund, enganyant la ciutadania i fixant el límit d'augment de la temperatura en dos graus centígrads. Mentre les càmeres immortalitzaven aquell exercici d'hipocresia governamental, les grans empreses continuen negociant el TTIP i eliminant lleis i normatives que protegeixen el medi ambient i la ciutadania. Les mateixes grans empreses que planifiquen  grans projectes  d'infraestructures faraòniques arreu del món per augmentar els seus beneficis, tal i com denuncia amb detall Alfons Pérez de l'Observatori del Deute en la Globalització.

Els gestors del capitalisme no tenen cap mena de problema en enganyar al món, i mentre signen falsos compromisos a favor del clima, són ben capaços d'encarregar grans projectes faraònics i extractius que malmetran el clima, la biodiversitat, el territori i les comunitats locals. Les elits extractives, les oligarquies globals, amb la col·laboració dels cacics locals, són els mateixos que van assassinar Berta Cáceres, la líder indígena representant del Consell Cívic d'Organitzacions Populars i Índígenes d'Hondures. Va ser assassinada el 3 de març mentre dormia a casa seva.

La seva lluita i la seva ferma defensa dels drets del moviment camperol i hondureny, així com el seu compromís social i ecologista enfront dels megaprojectes miners i hidroelècrics a les terres indígenes d'Hondures, han de ser un estímul per seguir lluitant per la justícia social i ambiental. Des de les nostres comarques gironines estant, recordem-la mentre lluitem i resistim.