José María Mena, Anaïs Franquesa, Marco Aparicio i Joan Baucells, debaten sobre la reforma de la Llei de seguretat ciutadana i del Codi Penal

10 maig 2014

 

[Slideshow "2434" not found]

Un camí d’involució democràtica. Aquest ha estat el títol de la xerrada organitzada pel Grup Antirepressiu Girona i que ha aplegat una seixantena de persones a l’auditori de la Mercè. La ponència ha comptat amb acadèmiques i professionals molt reconegudes en matèria de dret, com l’ exfiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya José Maria Mena, l’advocada Anaïs Franquesa o els doctors en dret Marco Aparicio i Joan Baucells.

Les ponents han fet un repàs a les conseqüències que tindria pel conjunt de la societat l’aplicació de la reforma de la Llei de seguretat ciutadana. Han alertat dels canvis que suposa la nova Llei, denunciant clarament el paper centralitzador que tindria l’Estat. Un paper que segons Aparicio, no li correspon i contribueix a despullar el poble d’unes mínimes garanties processals. També han relacionat aquesta modificació amb la resta de reformes en l’àmbit penal, que implicarien sancions més greus als petits delictes com ara el furt. Joan Baucells ha lamentat que dirigeixin tota la maquinària repressiva a petits delictes que són sobretot estructurals i causa–efecte d’un sistema econòmic que crea desigualtat, marginació i pobresa; i en canvi no és penalitzi de la mateixa manera la delinqüència de coll blanc. És a dir, els casos de corrupció, especulació financera, tràfic d’influències, suborns i un llarg etcètera. Segons Baucells, aquest tipus de delinqüència no s’acaba perseguint o es fa parcialment i no acaba mai amb penes de presó, i fins i tot s’arriba a l’extrem que actualment estan jutjant el jutge Silva que va imposar presó preventiva a l’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa.

L’advocada Anaïs Franquesa ha assenyalat durant la ponència la intenció de la reforma de Llei de blindar un status quo que beneficia tan sols una minoria. Franquesa ha fet especial menció al fet que el projecte de Llei recull sancions per a totes les formes de protesta més populars en els darrers anys, com ara l’ocupació simbòlica d’entitats bancàries o envoltar edificis oficials, i com això mostra inequívocament a qui i per què va dirigida la Llei.

José María Mena i quasi totes les ponents també han coincidit en assenyalar la relació amb la resta de reformes, com ara la imposició de taxes en els recursos contenciosos administratius, cosa que encara dificultaria més recórrer sancions econòmiques imposades per agents policials.

Per acabar, el Grup Antirepressiu ha fet una crida a la mobilització i desobediència. Segons el grup, “s’ha d’evitar que s’apliqui la Llei i per aconseguir-ho cal una posició ferma de tots els agents socials”.