Jutjat el banyolí acusat per defensar el dret a l’avortament

Aquest dilluns pel matí s’ha celebrat el judici contra el banyolí acusat d’interrompre una missa per protestar contra la participació de l’església catòlica a la contrareforma que va impulsar el PP i que restringia el dret a l’avortament

Concentració de suport davant l'audiència provincial / Carles Palacio
Concentració de suport davant l'audiència provincial de Girona / Carles Palacio

'Els fets que s'han jutjat es remunten al febrer del 2014'

Ha quedat vist per sentència el judici que ha afrontat un banyolí acusat d’interrompre una missa el febrer de 2014. La vista, que s’ha celebrat a l’audiència provincial, ha estat precedida per una concentració convocada per Arran Pla de l’Estany, Endavant, Malapècora i el Grup Antirepressiu de Girona. L’acte de suport, amb el lema Solidaritat amb la lluita feminista, ha aplegat una quarantena de persones que exigien l’absolució de l’acusat.

Els fets de què se l’acusa es remunten al febrer de 2014, quan els col·lectius Arran Pla de l’Estany i les Heretges van interrompre la missa de l’església de Sant Pere de Banyoles. L'acció s'emmarcava en una campanya més àmplia de col·lectius feministes d'arreu de l’Estat, per assenyalar la implicació de l’església catòlica en l’avantprojecte de llei presentat per l'aleshores ministre de Justícia, Alberto-Ruiz Gallardón, que hagués suposat imposar greus restriccions al dret a l’avortament.

'Vaig denunciar per ajudar a difondre la seva acció'

“No es pretenia ofendre a ningú”

Durant el judici, l’acusat s’ha reafirmat en la seva posició i ha reivindicat l’acció com un mitjà necessari “per fer-se escoltar i per assenyalar la complicitat de l’església catòlica amb la contrareforma”. Ha deixat clar que es tractava d'una acció política amb la qual no pretenien ofendre els sentiments religiosos de les feligreses que en aquell moment eren a missa, sinó protestar pel paper de l’Església en l'avantprojecte de llei. 

El capellà, que estava oficiant missa quan es va portar a terme l’acció, ha explicat al tribunal que quan va entrar va veure les manifestants assegudes amb una pancarta als peus. El lletrat de la defensa, Benet Salellas, li ha preguntat si aquest fet li va provocar temor i si es va plantejar no començar la missa, i el capellà ha respost negativament. També ha contestat -quan l’advocat li ha preguntat per què va trigar 14 dies a denunciar els fets– que es va decidir a fer-ho quan va veure el vídeo que reivindicava l’acció. Lacònicament ha afegit que va denunciar “per ajudar-los a difondre”. 

 

Moments abans de la celebració del judici  / Carles Palacio
L'acusat i el seu advocat defensor, Benet Salellas, moments abans del començament de la vista oral / Carles Palacio

En l’informe de conclusions definitives, Benet Salellas s’ha referit a la interlocutòria del jutge d’instrucció número 2 que va arxivar la causa a l’octubre del 2014, estimant que la protesta es trobava emparada per la llibertat d’expressió, ja que no s’havia intimidat ningú, no s’havien produït danys i l’acció tan sols havia durat dos minuts. Salellas ha destacat el context en què es va produir l’acció, és a dir, en un moment de forta mobilització feminista en oposició a la contrareforma de la llei i ha situat l’actuació de les feministes en l’exercici del dret fonamental de manifestació i de llibertat d’expressió. L’advocat troba inadmissible que es pugui fer servir el dret penal per limitar drets fonamentals quan l’exercici d’aquests no han causat cap dany.

Al seu torn, el ministeri fiscal s’ha reafirmat en l’escrit de conclusions provisionals que va presentar, que demana una condemna de dos anys de presó per l'acusat, adduint que va interrompre l’ofici religiós.

Qüestió d’inconstitucionalitat

L’advocat Benet Salellas, abans de començar el judici, ha demanat al tribunal que presenti una qüestió d’inconstitucionalitat a l’article 523 del Codi Penal, utilitzat per acusar l’imputat. Segons el lletrat, aquest article és una transposició quasi literal del Codi Penal franquista i esdevé un greuge comparatiu amb la protecció de les reunions i manifestacions civils, regulat a l’article 514.4. Mentre que el delicte per interrompre manifestacions o reunions civils té un màxim de pena fins als tres anys de presó, quan es protegeix l’ofici religiós la pena arriba fins als 6 anys. També ha posat de manifest que les conductes prohibides que es recullen a l’article 523 inclouen la interrupció, mentre que el 514.4 no preveu que interrompre una manifestació sigui delicte. Salellas ha afirmat davant del tribunal que “la no creença hauria de trobar-se protegida en els mateixos termes que la creença”.