La construcció dels Països Catalans al segle XXI es debat a Girona

31 gener 2014

Països Catalans, és clar; però com? Aquesta va ser la idea que va protagonitzar el debat sobre el país, la seva història i les seves lluites actuals. Les tres ponents, amb punts de vista diferents, van parlar de com construir aquest territori de Salses fins a Guardamar i de Fraga a Maó. Finalitzada la tertúlia, les assistents es van dirigir cap al Casal de Joves 4 Rius per tal de sopar i escoltar un concert de Taverners de Mallorca. 

Moment de la tertúlia “Som Països Catalans”/
Sergi Vázquez

La diversitat de punts de vista i matisos rellevants respecte a la construcció dels Països Catalans i el seu futur va marcar les aportacions de les ponents a la tertúlia encapçalada per Aleix Cardona (activista cultural), Irene Jaume (grup de suport Assemblea de docents de les Illes) i Toni Rico (historiador i professor), dijous a la Facultat de Lletres de la UdG. En la primera part de la tertúlia, la reflexió es va centrar en la història dels moviments nacionalistes i el seu sorgiment, i el cas concret català. Així també, es va parlar de la realitat social i política actual, i de les visions de la nació catalana des de diversos punts del territori. En la part central del debat, es va parlar de com construir els Països Catalans i quina ha de ser l’estratègia i els passos que cal seguir, davant dels nous esdeveniments com el “procés sobiranista” al Catalunya o els atacs a la llengua catalana al País Valencià i a les Illes Balears. Toni Rico va apuntar cap a un model federal per a uns futurs Països Catalans independents. Irene Jaume va destacar les seves pors davant “el procés sobiranista” que segons la ponent “té poc en compte la resta dels Països Catalans i això pot influir de manera negativa en la resta de territoris”. Afegint-se a aquesta idea, Aleix Cardona, va afirmar que aquest procés podria ser una nova derrota (després de la de la Transició) ja que “es tornaria a deixar de banda el conjunt del país i seria més difícil tornar a teixir llaços entre territoris”. A més, Cardona, va advertir que el “procés sobiranista” està liderat políticament per “aquells regionalistes que sempre han pactat amb l’Estat espanyol”. Aquest punt va aixecar polseguera entre alguna de les assistents a l’acte que va aportar altres idees sobre l’actual situació política. Cardona va matisar que cal diferenciar la mobilització popular de qui està liderant políticament, i que per això cal tindre clar el marc nacional.

Finalitzant la tertúlia, gairebé tocades les nou del vespre, Cardona i Jaume van advertir dels perills del “catalunyisme”; Cardona el defineix com a “blaverisme o regionalisme del Principat”. Irene Jaume va expressar que hi ha més consciència de Països Catalans en les independentistes de les Illes o el País Valencià que en bona part de les independentistes de Catalunya. I això es denota, afirma Jaume, parlant amb algunes independentistes o amb la burgesia regionalista. D’altra banda, Rico i alguna assistent a l’acte no acabaven d’estar d’acord amb algunes afirmacions fetes respecte al “catalunyisme”, entenent que tothom tenia identitats pròpies, locals, comarcals, etc., i que això no és contradictori. Malgrat diverses discrepàncies, les ponents es van posar d’acord que allò important per a la construcció dels Països Catalans és treballar des de diversos àmbits (cultural, polític, social, lingüístic…) i fer feina de formigueta. Com va afirmar Rico, “no tots els mals vénen d’Almansa”, i que per tant, “moltes de les problemàtiques tenen la seva arrel aquí i no en l’opressió de l’Estat espanyol o l’Estat francès”.

Després d’un intents debat, ponents i assistents es van dirigir al Casal 4 Rius per degustar un sopar popular. Posteriorment, el grup Taverners vinguts de Mallorca van tocar cançons folk mallorquines i de la cultura popular del conjunt dels Països Catalans.