La PAH de Girona ja prepara la documentació per la tornada de l’activista deportat Aziz Tarhzout

22 gener 2014

Aquest matí ha quedat vist per sentència el judici contra l’ordre d’expulsió de l’Aziz Tarhzout, l’activista de la PAH de Girona deportat de manera fulminant el 16 de gener per la Brigada d’Estrangeria de la policia espanyola. El judici ha aixecat força enrenou al Palau de Justícia de Girona, que s’ha omplert de membres de la PAH que volien solidaritzar-se amb el jove.

Durant el judici, l’advocat de l’Aziz Benet Salellas ha aportat un feix de documents per demostrar l’arrelament del jove a Catalunya: peticions de càrrecs públics, mostres de suport de diverses entitats, etc. De la mateixa manera, diversos testimonis han explicat que Tarzhout formava part dels moviments socials i del teixit associatiu de Girona. La lletrada de l’Estat, per la seva banda, s’ha escudat rere la Llei espanyola d’Estrangeria, que permet deportar una persona en situació irregular fins i tot si l’ordre d’expulsió no és ferma.

Per justificar l’expulsió, la lletrada ha posat sobre la taula dos antecedents policials del jove, un per violència en l’àmbit de la llar i un altre per robatori amb violència. Salellas considera, tanmateix, que el jutge no hauria de tenir en compte aquests antecedents perquè el primer judici va acabar amb una absolució i el segon no té una sentència ferma. Aquests detalls sobre el passat de l’Aziz no han sorprès les assistents al judici, que ja se n’havien assabentat per filtracions de la policia a la premsa local.

En cas que el jutge tombi l’ordre d’expulsió, Tarzhout haurà de pagar una multa de 500 euros abans de creuar altra vegada la frontera. Aquesta és la pena per entrar de forma irregular a l’Estat espanyol. En cas contrari, no podria tornar fins d’aquí tres anys. Amb els dits creuats perquè la sentència sigui favorable, la PAH de Girona ja ha reunit tota la documentació perquè el jove pugui tornar de forma legal, inclòs un contracte de treball.

Compromès i amb un català “impecable”

L’Aziz va creuar el Mediterrani amb 21 anys. Era la segona vegada que ho intentava. La primera vegada havia estat a punt de deixar-hi la pell quan l’embarcació que el transportava es va espatllar a alta mar. Ell i les seves companyes de viatge van passar tres dies a la deriva, fins que una patrulla de la Guàrdia Civil els va localitzar i els va tornar a la casella de sortida, la ciutat d’Al-Hoceima, a la costa marroquina. L’Aziz, però, no es va donar per vençut. Va estalviar, per segon vegada, els 1.500 euros que li exigien els grups mafiosos que controlen el trànsit il·legal de persones al Mediterrani i es va embarcar de nou.

Al principi, l’Aziz tenia intenció d’anar a Itàlia a estudiar medicina. Havia acabat un mòdul d’auxiliar d’infermeria al Marroc i volia continuar els seus estudis. Però després d’instal·lar-se a Girona, on tenia un familiar, va descobrir que els somnis de les migrants poques vegades coincideixen amb la realitat. Carnisser, intèrpret de la Guàrdia Civil, paleta, cuiner… la trajectòria laboral de l’Aziz a Catalunya ha estat tan incerta com precària.

A partir de l’any 2009, amb l’inici de la crisi econòmica, va començar tenir problemes per trobar feina. Va ser llavors quan es va vincular a diversos col·lectius i moviments socials. L’Associació Àkan, el programa l’Escudella Solidària, el 15-M, la PAH… A Girona moltes persones coneixen la feina que ha fet Aziz Tarzhout durant els darrers cinc anys i en destaquen el seu compromís, la seva humilitat i el seu català “impecable”. De fet, Salellas considera que és precisament aquest activisme el que ha situat l’Aziz en el punt de mira de la Brigada d’Estrangeria de la policia espanyola. És el mateix que pensa la PAH de Girona, que assegura que l’expulsió té una clara intencionalitat política.

24 expulsions en un sol dia

L’Aziz no va ser l’única persona expulsada el 16 de gener. Tal com ha revelat avui la campanya pel tancament dels CIE, en el mateix avió que es va enlairar a les 7h de l’Aeroport de Barajas hi viatjaven 23 persones més d’origen marroquí detingudes en diferents punts de l’Estat espanyol. L’avió va aterrar a Jerez de la Frontera passades les 8h. Des d’allí, les persones que havien de ser expulsades foren conduïdes primer a Algesires per carretera i després a Ceuta en ferri.

Més enllà de les condicions del trajecte, denunciades per la campanya, el cert és que aquestes expulsions suposen un cop psicològic molt dur tant per les persones deportades com pel seu entorn social. L’Aziz, per exemple, ni tan sols es va poder acomiadar de les seves amistats. El sotsinspector encarregat de l’operació només va cedir ben entrada la nit, quan l’advocat de l’Aziz va demanar-li literalment “pietat”. Llavors, dues persones van poder accedir als calabossos dels jutjats i van poder-se abraçar al seu amic a través dels barrots de la cel·la, rodejats de policies.