La Plataforma Aigua és Vida observa una gestió tèrbola en l’empresa d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter

El riu Ter al seu pas per la ciutat de Girona
El riu Ter al seu pas per la ciutat de Girona / Sergi Vázquez

Recentment l’empresa mixta que gestiona el servei d’aigües de Girona, Salt i Sarrià s’ha vist sotmesa a una auditoria. En aquesta, la Plataforma Aigua és Vida afirma haver-hi detectat múltiples irregularitats a causa de l’actual gestió. En el comunicat de la plataforma ecologista, i en favor dels serveis públics, es demana un control democràtic de la gestió de l’aigua i la remunicipalització del servei, un 80% del qual ara està sota control de l’empresa privada Girona SA (la Caixa, Agbar i FCC en formen part).

El passat mes d’octubre van sortir a la llum els primers resultats de l’auditoria de control financer i d’eficàcia sobre Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (AGISSA). Aquesta auditoria s’emmarca en una de les condicions exigides a la pròrroga de concessió que es va signar el 2012, en concret a la condició de control financer i d’eficàcia de l’empresa mixta per part dels poders públics. Aigua és Vida denuncia que els ajuntaments s’han desentès de la gestió del soci privat des de l’any 1976 i especialment des del 1992, quan Girona SA passa de concessionari a soci de l’empresa mitxa. La plataforma destaca que s’han cedit les competències a la part privada i que aquesta fa i desfà segons els seus criteris. Una mostra d’això, afirma Aigua és Vida, és que el mateix informe documenta com el conseller delegat de l’empresa, Narcís Piferrer, disposa dels més amplis poders i facultats per al govern de la societat, de manera que els òrgans de govern establerts als estatuts, el Consell d’Administració en què participen els ajuntaments, queden relegats a les minses funcions exclusives i indelegables que els atribueix la llei. Certes decisions s’han pres tot tirant pel dret, tal com denuncia la plataforma amb l’exemple de la sol·licitud d’un préstec de 315.000 euros, del qual ni tan sols van ser informats els ajuntaments. També denuncien que el conseller delegat forma part del nucli directiu d’AGISSA, integrat per dues persones, nucli que rep una retribució anual de 187.982,84 € per les seves funcions (dades de l’any 2013).

La Plataforma Aigua és Vida posa sobre la taula els sobrecostos en la tarifa de l’aigua que atribueixen a la mala gestió. Alguns d’aquests exemples són la manca de documentació de què ha disposat l’auditoria a causa d’una reiteració de dificultats sorgides per la falta d’acreditació de certs moviments comptables. També destaca que algunes de les despeses que indica l’empresa no corresponen a les despeses reals. La plataforma també posa com a exemple la manipulació i compensació despeses i ingressos, i afirmen que és un reflex enganyós de l’estat de l’empresa. També denuncien que hi ha una manca d’acreditació de les despeses d’estructura i falta de documentació. De l’auditoria, expliquen que es desprèn que el finançament de les inversions el 2012 es va fer a través d’un crèdit. D’aquest fet dedueixen que s’han estat pagant despeses a través de préstecs, que impliquen futurs increments de les tarifes a causa dels sobrecostos pels interessos d’aquests préstecs.

És per tot això que Aigua és Vida denuncia l’opacitat de l’empresa mixta, la despreocupació de l’Ajuntament de Girona i les males gestions que s’han portat a terme. La plataforma demana la conveniència d’un nou model de gestió de l’aigua a la ciutat de Girona que ha d’implicar la remunicipalització del servei, la gestió del qual ha de ser pública i transparent. A més dóna exemples en què aquest camí ja s’ha fet amb èxit, esmenten, com són els casos que apleguen des de localitats com Arenys de Munt, Verges o el Figaró fins a grans ciutats com París, passant per ciutats mitjanes com Mataró, Vilafranca del Penedès o Manresa.