La poca ajuda de l’Ajuntament posa les afectades per l’incendi de les Pedreres entre la solidaritat veïnal i l’oportunisme de PxC

Els dies posteriors al foc han estat durs per a aquesta gent, i no tenen massa elogis per a l’ajuda que ha arribat des de l’Ajuntament. Aquí, els efectes de l’incendi se sumen al descontentament per l'abandó del barri pel Pla Especial de les Pedreres, un projecte de l’administració municipal que preveu “endreçar la muntanya”, convertint-la en un parc després de desallotjar més d’un centenar de persones i enderrocar diversos habitatges.

Zona afectada al voltant del Pirulí per l'incendi de Girona / Toni Ferragut
Zona afectada al voltant del Pirulí per l’incendi de Girona / Josep Orts

Poc més de dues setmanes després de l’incendi a la muntanya de les Pedreres de Girona, la zona afectada encara fa olor de cremat. Tot i això, aquests dies ja s’hi veu verd: part de la vegetació ja està rebrotant, animada pels ruixats que van caure just després del foc. Però per a les dues famílies a les quals el foc va afectar les cases, la recuperació no és tan ràpida. Les flames van cremar les parets exteriors de la casa de la Manoli Pizarro, que comparteix amb la seva mare de 82 anys i les seves dues filles. També se’ls va cremar el pati i un cobert on guardaven algunes pertinences. Més severa és la situació de la Sara, en Kiko i en David, de la família Fletas, als quals el foc va cremar part de la casa on vivien els deu membres de la família. Les flames van arribar a l’interior, i han perdut alguns mobles i electrodomèstics. Ara estan pendents de què els diu l’asseguradora. Els dies posteriors al foc han estat durs per aquesta gent, i no tenen gaire elogis per fer a l’ajuda que ha arribat des de l’Ajuntament de Girona. Aquí, els efectes de l’incendi se sumen al descontentament per l’abandó del barri pel Pla Especial de les Pedreres, un projecte de l’administració municipal que preveu “endreçar la muntanya”, convertint-la en un parc després de desallotjar-ne més de cent persones i enderrocar diversos habitatges.

Preguntat per l’Ariet, el regidor de Serveis Socials, Eduard Berloso, ha explicat que es va posar a disposició de les famílies afectades pel foc un pis perquè hi passessin fins a 3 mesos, sense haver-ne de pagar el lloguer, situat a Vila-Roja. Segons la Manoli Pizarro, però, havien de pagar 150 euros al mes i el pis era a Font de la Pòlvora. Tant en el seu cas com en el dels Fletas, la resposta va ser que no. En el cas d’aquesta família, que va passar els primers dies en un hotel facilitat per l’Ajuntament, la negativa va ser perquè al pis ofert no hi podien anar tots els membres de la família, i ara s’estan en un altre habitatge que han trobat pel seu compte. En declaracions a aquest mitjà, Berloso afirma que desconeixia els motius de la família per no acceptar el pis.

En el cas de la Manoli, la casa també té un problema a la teulada des d’abans de l’incendi. Explica que quan l’alcalde Carles Puigdemont va visitar la zona afectada el dia del foc, aquest li va dir que havia d’arreglar la casa abans de mig any, o que si no hauria de marxar-ne: “no us acomodeu”, explica que li va dir Puigdemont només minuts després de tenir les flames a tocar de la casa. En contrast, el regidor de Serveis Socials diu que no s’ha donat cap termini a ningú per marxar. Aquesta casa, precisament, forma part del conjunt d’habitatges aixecats dècades enrere en sòl municipal -als quals en el seu dia l’Ajuntament va fer arribar serveis com llum i aigua- que el Pla Especial preveu eliminar. Precisament una de les crítiques de les veïnes és que aquests terrenys de titularitat municipal estaven plens de vegetació abans de l’incendi, cosa que va afavorir que les flames s’acostessin a les cases.

Les famílies afectades sí que tenen paraules d’agraïment per la gentdel barri, familiars i companyes de feina que els han donat un cop de mà durant aquestes últimes setmanes. La Manoli, en especial, ha mostrat un agraïment especial per un grup de veïnes vinculades a l’AMPA de l’escola Annexa, que just després del foc van organitzar un grup d’ajuda i suport. La Mari Gutiérrez, que forma part d’aquest grup, ha explicat a l’Ariet que s’hi han implicat en major o menor mesura entre 30 i 40 persones, que funcionen sobretot a través d’un grup de whatsapp i que també tenen una pàgina de Facebook. Des d’aquest grup s’han demanat i recollit aliments i altres productes i materials necessaris durant aquests dies. Preguntat per l’existència d’aquest col·lectiu, el regidor de Serveis Socials ha declarat que es va assabentar de la seva existència per la premsa, i que des de Serveis Socials no s’hi han posat en contacte. En paraules del regidor, com que és una iniciativa que prové de particulars, “l’Administració no s’hi pot posar”. Per aquest tipus d’ajuda, Berloso explica que les opcions que es va donar a les famílies des de Serveis Socials van ser o anar al Centre de Distribució d’Aliments o a La Sopa, un centre que atén persones sense sostre.

Manoli, una de les veïnes afectades per l'incendi de les Pedreres a Girona / Toni Ferragut
Manoli, una de les veïnes afectades per l’incendi de les Pedreres a Girona / Josep Orts

El partit xenòfob PxC intenta treure rèdit polític de la situació

Per una altra banda, qui ha aprofitat la situació de vulnerabilitat de les famílies ha estat el partit racista Plataforma per Catalunya. Uns dies després de l’incendi, PxC publicitava a través de les seves xarxes socials que estaven treballant per ajudar la gent afectada, mostrant fotografies d’alguns membres del partit treballant a la zona cremada. Aquesta activitat la van fer sense contactar en cap moment amb el grup solidari d’ajuda que s’estava organitzant per donar un cop de mà a les afectades, tal com ha confirmat la Mari Gutiérrez a aquest mitjà.

Aquest tipus d’accions s’emmarquen en l’estratègia de PxC per publicitar-se cap a l’exterior amb una façana d’ONG, tot i que sense amagar la seva cara obertament racista: en tots els casos, proporcionen l’assistència exclusivament a persones d’origen espanyol, mai a gent d’altres procedències. També han dut a terme accions d’aquest tipus a Salt o a Igualada, i són compartides per altres grups d’extrema dreta de l’Estat i amb el que és el seu referent a escala europea, el partit neonazi grec Alba Daurada.

Les imatges dels membres de PxC a la zona cremada, vestits d’uniforme amb samarretes fosques, copia l’estil dels escamots de neonazis del partit grec, amb qui PxC ha establert contactes directes. Sense anar més lluny, un dels membres de PxC que apareix a les fotografies de la zona cremada, Sergio Concepción –actualment regidor a Salt– va viatjar a Grècia per entrevistar-se amb els líders d’Alba Daurada. Concepción apareix en fotografies amb el seu màxim dirigent, Nikolaos Michaloliakos, tal com va avançar la Directa. Alba Daurada, que defensa la pena de mort per a les estrangeres que hagin comès delictes amb violència, és una organització que està darrere de centenars d’agressions físiques, principalment contra persones immigrades i els seus negocis, i també està implicada en casos de proxenetisme, extorsió, blanqueig de diners, atemptat amb bomba i assassinat. Al peu de la foto, el regidor de Salt escrivia eloqüentment: “grans persones!”.

Preguntat la presència de PxC a les Pedreres, el regidor Eduard Berloso ha afirmat a l’Ariet que no en tenia constància, i ha declarat que l’Ajuntament “no s’hi pot posar”, ja que entén que “qualsevol ajuda és benvinguda”. En qualsevol cas, Berloso no creu que la presència de PxC estigui relacionada amb el paper de l’Ajuntament en relació a les famílies afectades per l’incendi.