L’Ajuntament de Banyoles va silenciar durant dos anys les denúncies d’abusos sexuals a la Creu Roja

20 gener 2014
L'alcalde de Banyoles Miquel Noguer / Ràdio Banyoles
L’alcalde de Banyoles Miquel Noguer / Ràdio Banyoles

L’Assemblea de Treballadores i Treballadors d’Acció Social (ASSACS) de Banyoles ha denunciat represàlies per haver assenyalat Joaquim Homs, expresident de la Creu Roja al municipi, com a autor d’un presumpte abús sexual de menors en risc d’exclusió social. En un comunicat fet públic el desembre de 2013, ASSACS acusa l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, i el president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Jordi Xargay, tots dos de CiU, de preparar un concurs públic per desprendre’s d’una educadora que va aconseguir que tres joves denunciessin el mal tràngol que havien passat al costat d’Homs.

L’educadora treballava des de feia vuit anys per una entitat del tercer sector, Sotrac, que oferia un servei socioeducatiu al barri de la Farga de Banyoles. El servei estava finançat per l’Ajuntament, però al setembre de 2013, sense motiu aparent, el consistori va traspassar-lo al Consell Comarcal. Aquest organisme va convocar un concurs públic i a partir d’ara una altra entitat gestionarà el servei. ASSACS considera que aquests canvis s’expliquen per la feina que va fer l’educadora a favor dels menors.

Despeses sense justificar

Les suposades represàlies arriben set mesos després de la detenció de Joaquim Homs, un funcionari de presons que va dur el timó Creu Roja de Banyoles fins l’any 2012. És difícil dir què hi ha de cert i què hi ha de fals en els rumors que circulen sobre Homs. Després de la seva detenció, es va dir, per exemple, que Homs era amic íntim de la Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, que és natural de Banyoles, o que tenia forts vincles amb alts càrrecs de la Creu Roja, sense que ni una cosa ni l’altra es poguessin demostrar mai. El que és innegable, tanmateix, és que la Creu Roja de Banyoles va rebre un tracte exclusiu de l’Ajuntament i del Consell Comarcal mentre ell en va ser president.

Entre els anys 2004 i 2012 l’organització va aconseguir més de 600.000€ en subvencions. Aquests diners servien, en teoria, per pagar un servei de socorrisme a l’Estany de Banyoles o el repartiment d’àpats a domicilis de persones amb mobilitat reduïda, entre altres activitats. Ara bé, com que Homs mai justificava les seves despeses, o ho feia “de paraula”, una part d’aquests diners es podria haver destinar a altres finalitats.
L’atestat elaborat pels Mossos d’Esquadra durant la investigació del cas relaciona de forma explícita les subvencions amb els abusos sexuals. Segons la policia, Homs hauria utilitzat aquest diners per comprar el silenci de les seves víctimes, que eren joves d’origen marroquí en risc d’exclusió social. Segons l’atestat, Homs era molt curós a l’hora de seleccionar els menors: escollia sempre nois en una situació extremadament vulnerable i hi establia una relació de dependència econòmica o emocional per obtenir-ne favors sexuals.

Dos anys d’encobriment

Quan l’escàndol es va fer públic, l’Ajuntament de Banyoles, pressionat per l’oposició, va haver d’explicar per quina raó la Creu Roja no justificava les seves despeses. En un informe presentat l’agost de 2013, l’interventor municipal va negar qualsevol mena d’irregularitat en la concessió de les subvencions i va assegurar que mai ningú l’havia avisat sobre el destí presumptament criminal dels diners. Aquest informe, tanmateix, es contradiu amb les declaracions de les educadores que van destapar el cas, que afirmen que l’Ajuntament i el Consell Comarcal tenien constància dels abusos des de l’any 2011, ja que van parlar-ne amb un responsable de Benestar Social que posteriorment va traslladar l’afer a l’alcalde de Banyoles.

D’altra banda, l’Àrea de Serveis a les Persones del municipi va advertir diverses vegades a l’alcaldia que la Creu Roja no justificava degudament les seves despeses i va desaconsellar la concessió de més subvencions. Fonts internes de l’ajuntament que volen preservar l’anonimat han assegurat a la DIRECTA que Homs ignorava de forma sistemàtica la petició de justificants i que aconseguia les subvencions perquè “parlava amb qui havia de parlar”.

La manca d’iniciativa de l’Ajuntament i del Consell Comarcal per frenar els abusos va cridar molt l’atenció dels Mossos, que en l’atestat afirmen textualment que “existia una certa complicitat entre l’Ajuntament, la Creu Roja i Benestar Social per no prendre cap determinació al respecte”.

Actualment, el cas es troba a l’espera que els tribunals es pronunciïn sobre la possible imputació de Joaquim Homs. Les educadores que van destapar els abusos, per la seva banda, temen les represàlies de l’Ajuntament i del Consell Comarcal i els moviments d’Homs per acovardir els joves. De fet, de les set víctimes citades a l’atestat, només tres van presentar una denúncia formal i una d’elles va decidir retirar-la unes setmanes després. Segons les educadores, la vergonya i la necessitat econòmica juguen a favor d’Homs, que estaria pressionant els joves perquè es fessin enrere.

Sigui com sigui, el cas sembla lluny de tancar-se. Si finalment Joaquim Homs ha de comparèixer davant els tribunals, no només caldrà esbrinar si efectivament es van produir abusos sexuals, sinó també per quina raó l’Ajuntament i el Consell Comarcal no van actuar abans.

Article publicat a l’edició 345 del Setmanari Directa de 15 de gener 2014.