L’Ajuntament de Girona tapia una desena de pisos okupats sense oferir alternatives a les persones que hi vivien

5 febrer 2015
En el número 80 del carrer Montseny, l'Ajuntament de Girona hi ha tapiat set pisos / Toni Ferragut
L’Ajuntament de Girona ha tapiat set pisos okupats del número 80 del carrer Montseny / Toni Ferragut

Un policia vestit de paisà vigilava dilluns al matí la porta d’accés al número 80 del carrer Montseny, al barri de Santa Eugènia de Girona. Fins la setmana passada, en aquest edifici hi havia set pisos okupats per un grup de joves que s’havia enfrontat diverses vegades amb la resta de veïnes. L’Ajuntament ha resolt el problema de forma expeditiva: la setmana passada va tapiar cinc pisos de l’edifici i durant els propers dies en tapiarà vuit més en altres punts del barri. Més enllà d’això, l’Ajuntament no ha fet res per garantir el dret a l’habitatge de les joves ni per afavorir-ne la integració.

La majoria de pisos pertanyen a entitats bancàries que van desnonar les persones que hi vivien abans. Un cop executat el desnonament, els bancs se’n van rentar les mans. En molts casos, ni tan sols van assumir-ne la propietat per evitar responsabilitats econòmiques. Aquest fet ha dificultat l’actuació de l’Ajuntament, que necessitava el consentiment de la propietat per tapiar els pisos.

La Laura, una veïna del número 80 del carrer Montseny, assegura que si l’Ajuntament no hagués mogut fitxa, ella mateixa s’hauria encarregat de tapiar els pisos. Des que es va okupar el primer habitatge, ara fa tres anys, en aquest edifici s’hi havien multiplicat els problemes de convivència. Les veïnes es queixaven  constantment del soroll, la brutícia i els desperfectes als espais comuns. Com moltes altres veïnes, la Laura també creu que en els pisos okupats hi havia tràfic de drogues. Les consignes contra la policia escrites sobre el ciment d’un porta tapiada són el testimoni dels conflictes que hi havia habitualment en aquest edifici.

Consignes contra la policia escrites en un dels pisos tapiats / Toni Ferragut
Consignes contra la policia escrites en un dels pisos tapiats / Toni Ferragut

Malgrat que la majoria de veïnes aproven l’actuació de l’Ajuntament i reclamen més mesures de seguretat, altres lamenten que l’administració no ofereixi una resposta més ambiciosa als problemes estructurals de Santa Eugènia, un barri molt afectat per la crisi econòmica. “A mi em sap greu pels tres homes que hi havia al tercer pis. Ells no portaven cap mena de problema. Ara n’hi ha un que dorm al carrer. Amb el fred que fa!”, explica l’Àngel. Aquest veí no sap on aniran les persones que vivien als pisos okupats, però tem que si l’Ajuntament no els dóna una alternativa els problemes es traslladaran a una altra banda.

La Sònia va okupar un pis juntament amb la seva germana perquè, segons diu, no tenen feina ni lloc on anar. Reconeix que algunes persones feien molt d’enrenou a la nit, però no li sembla just que l’Ajuntament desallotgi tothom: “A mi m’han dit que em faran fora per culpa dels altres. M’ho han dit així mateix. Aquí paguem justos per pecadors.” La noia treu ferro al comportament dels joves: “Tenen entre 18 i 20 anys. Jo a la seva edat feia el mateix. Almenys aquí tenien un lloc on dormir.” La Sònia i la seva germana asseguren que, després d’abandonar el pis de Santa Eugènia, n’okuparan un altre: “Si vas als serveis socials t’envien a La Sopa, amb els ionquis. Jo allà no hi vull anar de cap manera.”

Els únics que trepitgen el carrer són els policies”

Abans de tapiar els pisos okupats, l’Ajuntament de Girona es va reunir amb les veïnes de Santa Eugènia. A la reunió, l’Ajuntament només hi volia enviar el regidor de Seguretat Ciutadana, Joan Alcalà. Va ser l’Associació de Veïns (AV) de Santa Eugènia qui va insistir perquè també hi assistís el regidor de Serveis Socials, Eduard Berloso. Segons Ramon Macaya, president de l’AV, els problemes de convivència del barri “s’han d’afrontar globalment”. Macaya lamenta que les treballadores socials de Girona estiguin “tancades en un despatx” i que no facin més treball de camp: “Aquí els únics que trepitgen el carrer són els policies.” Segons Macaya, l’Ajuntament no disposa d’un programa sòlid per ajudar les persones joves que estan a l’atur i les associacions de veïnes no tenen capacitat per gestionar un problema d’aquesta envergadura. “El tema de la joventut ens sobrepassa”, diu Macaya amb preocupació.

Tanmateix, sembla que l’Ajuntament de Girona està molt lluny de comprendre aquest discurs. De fet, el consistori gironí està estudiant la possibilitat d’importar el programa Passadissos nets i segurs, que s’està implementant a Salt des de l’any 2012. Aquest programa fomenta acords entre l’Ajuntament de Salt i les comunitats de veïnes perquè la policia local pugui patrullar per l’interior dels blocs de pisos. Engràcia Casellas, membre de la PAH Gironès, dubta de l’efectivitat d’aquest tipus d’iniciatives. “Això només serveix per crear guetos. Si segueixen així, el problema els explotarà a la cara.”