L’Ateneu Popular Salvadora Catà celebra el seu tercer aniversari

Entre l'1 i el 5 de maig s'organitzaran tota mena d'activitats a la Plaça Josep Pla de Girona: una jam session, concerts en directe, xerrades... Una desena de col·lectius participen en un projecte autogestionat que ha aconseguit arrelar al barri del Mercadal.

30 abril 2018
Entrenament de muay-tay a la Plaça Josep Pla, davant de l'Ateneu Popular Salvadora Catà durant el segon aniversari d'aquest. /Carles Palacio
Entrenament de muay-tay a la Plaça Josep Pla, durant la celebració del segon aniversari de l'ateneu Salvadora Catà /Carles Palacio

S'acosta un nou 1r de maig i amb ell el tercer aniversari de l'Ateneu Popular Salvadora Catà. Ara fa tres anys que un grup de persones vinculades als moviments socials de Girona van decidir iniciar un projecte que havia d'acostar diferents iniciatives i militàncies i facilitar, d'aquesta manera, la solidaritat i la cooperació entre elles. I ja van tres anys d'autogestió i de construcció de poder popular en un espai situat ben bé al mig de la ciutat. Per celebrar-ho, el cartell d’enguany està farcit d’activitats molt diverses: durant el migdia de l’1 de maig es farà un dinar popular amb concert, i a la tarda una jam session, en què es convida a participar a les veïnes que toquin algun instrument. La celebració de l’aniversari seguirà els dies 4 i 5 de maig, amb una xerrada sobre urbanisme i feminisme el dia 4 a la tarda, amb caminada exploratòria, i al vespre música en directe. Pel dia 5 també han organitzat un vespre de música amb karaoke inclòs.

L'autogestió com a principi

L'Ateneu va ser okupat l’1 de maig del 2015, després de la manifestació anticapitalista que cada any té lloc per aquesta data. Es gestiona a través d’una assemblea quinzenal, en la qual participen tant les membres de cada col·lectiu vinculat a l'Ateneu com persones a títol individual i es reparteixen les tasques que sorgeixen a cada moment. Aquesta assemblea és oberta a les veïnes, que poden aportar idees, proposar activitats i posar-les en marxa, així com participar en la gestió general del projecte.

Des del seu naixement, l’Ateneu ha anat incorporant diferents col·lectius, que s’hi han desplaçat perquè s'han quedat sense local propi, com és el cas del SEPC, o que hi han nascut de la mateixa inèrcia de l’espai i les noves necessitats socials i polítiques, com és el cas del CDR Girona. D’entre els que en formen part, s’hi troben els col·lectius feministes Malapècora, Hèkates, la Peineta i Diversa, la cooperativa de consum la Vessana, Fora de Camp, el SEPC, el CDR Girona, Som Sostre, l’Ariet, Endavant, entre altres. El nexe en comú és l'horitzontalitat, l’assemblearisme i les lluites compartides del feminisme, l’antiracisme o l’element de classe.

A banda d’un espai on reunir-se i organitzar-se, l’Ateneu proporciona als col·lectius i persones vinculades un lloc on poder dur a terme les seves activitats, ja siguin obertes al públic, ja siguin a porta tancada: tallers de formació, xerrades, projeccions de pel·lícules o documentals i presentacions de llibres formen part de la quotidianitat.

Arrelament al barri

Des del seu naixement, una de les prioritats ha estat la participació i implicació de les veïnes. A l’Ariet hem volgut parlar amb algunes d’elles, per conèixer l’arrelament que ha tingut l’Ateneu durant el temps que porta obert.

L’Amanda, que viu en el mateix bloc de pisos en què se situa el local, comenta que tot i que no ha participat directament en les activitats fixes o la gestió, sí que ho ha fet en algunes de puntuals i d’oci, com concerts o dinars populars, als quals s’ha afegit juntament amb algunes amigues. La presència de l’espai de bar amb horaris fixes, diu, facilita l’accés a la gent que no hi havia estat mai i que no hi estava vinculada a través de col·lectius. Tot i això, creu que caldria fer més difusió del projecte, ja que pensa que més veïnes se sentirien interessades a participar-hi directament.

L’Anna viu a cinc minuts de l’Ateneu. Es va introduir en l’espai a través d’amigues que participaven en els col·lectius i de seguida es va apuntar a Muai-Thay, una de les activitats setmanals. També va començar a freqüentar l’espai quan es va crear un grup de teatre, que finalment no va quallar. Ara dirigeix la nova coral de l’Ateneu, creada fa pocs mesos per voluntat d’un grup de persones que els venia molt de gust tirar-la endavant. És també assídua a les activitats puntuals d’oci que s’hi organitzen: jam sessions, dinars populars, etc. A la pregunta sobre si creu que és important la presència de l’Ateneu al barri, respon que “més que pel barri, ho és per Girona en general”.

La Laura és una veïna que passa moltes hores a l’espai: “solc venir quan hi ha concerts o dinars populars. De vegades vaig a la coral o a ioga, coses que sempre he volgut fer, però que no podia perquè eren molt cares. A més, aquí qui porta l’activitat sol ser una persona molt accessible i s’hi estableix una relació horitzonal”, diu. I afegeix: “vinc aquí perquè és un espai de trobada amb gent, i no un espai de consum, on he d’estar amb la taula plena per poder estar allà asseguda”. La seva relació amb el projecte va començar amb l’okupació de l’espai, tot i que en aquell moment no vivia a Girona. Ara, diu, pot participar-hi més sovint. Un dels trets importants d’un lloc com aquest, diu, és que s’hi fa realment xarxa social.

La Laura i la Joana són dues veïnes que passen la tarda amb les filles al parc del davant del local. Sovint s’hi acosten a fer el cafè amb els infants, ja que tenen un espai propi on poder jugar. La Laura ens comenta que fa aproximadament mig any que van descobrir l’Ateneu, simplement perquè el van veure obert durant la tarda. En realitat, diuen, van ser els infants  qui s'hi va introduir, perquè hi entraven directament a jugar amb el futbolin i les joguines. Respecte el projecte, la Laura comenta que “a nivell de concepte m’encanta, no només per venir aquí (a fer el cafè), sinó pel caire de les entitats que hi participen”. La Joana afegeix que calen més espais com aquest, oberts a activitats del barri i que no siguin tan programades com un Centre Cívic, sinó projectes autogestionats. Pel que fa a la participació en les activitats, diuen que per ganes ja s’hi sumarien, però que per horaris no poden.

Els col·lectius

A més de les veïnes, hem volgut parlar amb Fora de Camp (FdC), un dels col·lectius que formen part del projecte, i que treballen amb material audiovisual per donar visibilitat als moviments socials que han anat sorgint tant a Girona com arreu del territori. Els hem preguntat sobre la seva introducció a l’Ateneu i la relació que tenen amb l’espai, així com amb la resta de col·lectius. Tot i que la primera trobada que van fer per crear FdC no va ser a l’Ateneu, sí que quan van decidir donar forma al seu projecte van veure clar que necessitaven un espai on fer-ho, i van demanar a l’Ateneu d’entrar-hi. Després d’un any i mig d’existència, la valoració que en fan és bona: “entrar dins l’Ateneu va ser indispensable perquè Fora de Camp cresqués de manera tant exponencial. Teníem clar que, a part dels projectes que sorgien des del propi col·lectiu, volíem servir, de qualque manera, d’eina per ajudar els col·lectius amb els quals compartíem afinitat quant a les reivindicacions i ideologies. I des del primer moment, es van crear unes sinergies molt xules, en què els diferents col·lectius ens feien propostes i treballàvem juntament amb ells per crear material audiovisual”, ens explica l’Isi, membre de Fora de Camp. Pel que fa a la creació de sinergies, tal com diu ella, la relació amb la resta de col·lectius es fa evident quan veiem el llistat dels que han col·laborat: “ Hem treballat amb l’Espai Antiracista, els col·lectius feministes, el BDS, el CDR, l’antirepre, amb l’Ateneu mateix (vam fer el vídeo de l’aniversari de l’any passat)...”. Per acabar, l'Isi conclou dient: “ podríem dir que sense s’Ateneu FdC difícilment seria el que és ara, i que esteim súper agraïts de l’acollida que ens van donar i segueixen donant-nos”.