Continua la pressió sindical contra l’empresari d’Olot acusat d’assetjar laboralment

El conflicte de les botigues d’Olot, Rumore, Popelim, Metaphore i Miratge, continua a l’espera de la resolució dels dos judicis que hi ha oberts, un per quantitats i un altre per vulneració de drets sindicals.

Les dues treballadores afectades, i que van interposar la demanda, han cobrat la indemnització, però aquesta es correspon amb la part proporcional del sou declarat, que recordem que era de mitja jornada, tot i que elles treballaven a jornada completa, per tant, la indemnització és inferior al que correspon per les hores fetes realment. De les dues, una ja té una altra feina, mentre que l’altra continua a l’atur.

Quan la segona de les treballadores va reclamar ser donada d’alta de la jornada laboral que estava realitzant (jornada completa), se la va acomiadar de la feina. Aquest acte es va entendre que era per motius sindicals, ja que ella ja formava part de la secció sindical en el moment de la reclamació. És per això, que com conseqüència, des del sindicat de la CNT, interposar una demanda al propietari per vulneració de drets sindicals.

Ambdós judicis estan oberts i pendents de resolució, i per tan el conflicte continua. La CNT d’Olot adverteix que no descarten convocar noves accions.

L’empresari d’Olot s’arronsa davant la pressió sindical

Les dues treballadores ja han cobrat la liquidació del contracte segons l’empresa. Ara bé, la segona de les treballadores continua pendent de rebre el certificat que li permeti accedir a tramitar la prestació d’atur.

A mitjan maig, després d’un mes intentant negociar, el sindicat de la CNT Olot es vas veure abocat a convocar piquets informatius a les portes dels citats establiments (Rumore, Popelim, Metaphore i Miratge), acció amb què es va donar el tret de sortida al boicot a aquests establiments per maltractament i vexació a dues de les seves treballadores.

Més d’una vintena de membres de la CNT es van concentrar dissabte 24 de maig davant de les quatre botigues de Juan José Martés, enmig de la zona comercial d’Olot, per denunciar l’acomiadament i l’assetjament vers les dues treballadores. Els piquets informatius van estar durant més de dues hores davant cadascuna de les botigues, aprofitant l’hora de més afluència de clients, per informar del conflicte, repartir fulletons i donar visibilitat al tema mentre s’anunciava el boicot.

Segons fonts del sindicat, s’havia arribat a aquesta situació després de més d’un mes intentant enraonar amb l’empresa per buscar altres sortides, davant les quals la resposta rebuda ha estat sempre “ja parlareu amb el meu advocat”. Arran d’aquest poc marge de negociació, el sindicat no va tenir altre remei que demanar a la població d’Olot i rodalies que no compressin en aquestes botigues mentre el conflicte laboral seguís obert i iniciar una sèrie de concentracions fins que l’empresa volgués arribar a un acord. Aquest tipus d’estratègia és especialment efectiva en el sector del comerç, ja que el propietari queda en una posició molt vulnerable, en tant que, quan es produeixen aquestes concentracions, el nombre de clients es redueix de manera molt notable, fins al punt que les botigues arriben a quedar completament buides en alguns casos.

Segons va informar el secretari d’acció sindical, la jornada del passat dia 24 de maig va tenir molt de ressò entre la població, ja que es van poder repartir centenars de fulletons i moltes persones es van aturar davant dels piquets informatius per preguntar sobre el conflicte.

Aquest conflicte es va iniciar per l’acomiadament d’una treballadora i pel tracte vexatori vers una altra, que després d’estar una setmana netejant repetidament els vidres de la botiga, finalment la van acomiadar, fet que posaria en evidència, segons fonts del sindicat olotí, que les amonestacions de l’empresari eren una simple excusa per acomiadar una treballadora que defensava els seus drets.

Un cas gens excepcional

Les dues treballadores acomiadades demanaven estar donades d’alta per les 40 hores setmanals que treballaven i que cobraven en negre perquè el contracte només era de 20 hores setmanals. El cas de les dues dependentes de les botigues d’Olot no és gens excepcional. Són moltes les treballadores que cotitzen amb contractes de menys hores de les que es treballen realment. És una pràctica cada cop més habitual i les repercussions que té són negatives, ja que aquestes persones queden desprotegides de bona part dels seus drets laborals (cobertura en cas d’accident laboral, dies de descans, vacances, pagues anuals, permisos, etc.), les cotitzacions per demanar l’atur són més baixes i amb vista a la jubilació perjudica, també, la base salarial sobre la qual es computa la retribució mensual a percebre.

Un empresari peculiar

Durant les concentracions a les quatre botigues, el propietari, amb un to perdonavides, va anar de botiga en botiga preguntant i xerrant amb les treballadores. To que no va sorprendre els sindicalistes, ja que ell mateix en persona havia dirigit amenaces i assetjament contra les dues treballadores, fins al punt d’anar a la feina actual de la primera companya acomiadada per parlar amb el seu cap i informar-lo que era una mala treballadora i sindicalista, posant en perill així el seu nou lloc de treball.