Les imputades per defensar el dret a l’avortament declaren als jutjats de Girona

Concentració davant de jutjats en suport a les 5 imputades / Júlia Moragues
Concentració davant de jutjats en suport a les 5 imputades / Júlia Moragues

Cinc banyolines han declarat al Jutjat d’instrucció número 2 de Girona. Les acusen d’un delicte d’ofenses als sentiments religiosos i s’enfronten a una pena d’1 a 6 anys de presó. Els fets per les quals se les imputa van succeir el 9 de febrer, quan una desena de militants de l’Esquerra Independentista de Banyoles van interrompre una missa que s’oficiava a l’església de Sant Pere. L’acció tenia com a objectiu visibilitzar i denunciar la vinculació i implicació de l’Església catòlica amb la polèmica contrareforma de Llei de l’avortament impulsada pel ministre de Justícia espanyol Alberto Ruiz – Gallardón.

Les declaracions han coincidit amb el moment que sembla que el Partit Popular ha decidit aturar la contrareforma de la Llei, a causa de la repercussió negativa que podria patir a nivell electoral.

Les banyolines que han hagut de declarar han estat acompanyades per una cinquantena de militants i simpatitzants de les Heretges i Arran Pla de l’Estany que s’han concentrat davant dels jutjats. Segons una de les membres de la campanya de suport, l’acció a la parròquia de Sant Pere és una forma de protesta pacífica i simbòlica, que mostra el desacord amb la polèmica contrareforma i que reivindica un dret bàsic com és la possibilitat d’avortar lliurement i de manera gratuïta.

Pel que fa a la denúncia presentada pel rector de la parròquia, les militants d’Arran tenen la sospita que aquest ha estat pressionat per Lluís Costabella, actual regidor de Seguretat Ciutadana de Banyoles, que també ha estat citat a declarar i que figura com a testimoni, tot i que no es trobava al lloc dels fets quan es va produir l’acció. Membres del Casal Popular del Pla de l’Estany i d’Arran qualifiquen de “venjança política” l’actuació del regidor, i acusen l’equip de govern municipal de Banyoles, de Convergència i Unió, de voler frenar l’activitat política del Casal i dels  col·lectius que hi treballen.

Pel que fa a les imputacions, tampoc queda clar el criteri pel qual s’han produït, ja que almenys tres de les acusades afirmen que no eren a l’acció. De fet, tan sols una persona ha declarat haver-hi participat.