L’esquerda del glamur sobre l’Onyar

3 juliol 2014

Lluc Salellas – militant de la CUP

“No podré estar mai d’acord amb la dinàmica que sempre ha impulsat la dreta, i massa sovint l’esquerra tradicional, basada en afavorir els que ja tenen tots els recursos perquè només ells exposin en condicions les seves esferificacions. I tot per l’estètica i la fotografia”

 A la taula i al llit al primer crit. Dita catalana estesa i il·lustració fantàstica de la gestió de Carles Puigdemont al capdavant de l’Ajuntament de Girona. Si els grans empresaris de la restauració i l’hoteleria alcen la veu i fan una petició pública, el govern local reacciona amb celeritat, rapidesa i bones maneres per atorgar allò que els sacrificats empresaris han demanat. Ben diferent ho tenen molts altres col·lectius. Aporten menys glamur a la ciutat, deuen pensar a Can Plaça del Vi.

La darrera mostra d’aquest “modus operandi”, basat en la simple estètica i la farsa del glamur, és la plataforma gastronòmica que s’instal·larà, a través d’un acord amb el sector privat, sobre el riu Onyar a l’alçada del Pont de Pedra. L’objectiu, diuen, és promocionar la gastronomia gironina. Que n’és de bona i que cara que la volen alguns. I és que, de moment, d’aquest espai que ja han presentat públicament tan sols en sabem que els preus dels menús aniran a 65 euros per barba. Dit d’una altra manera, aquells que hi vagin pagaran més del 10% del salari mínim per un àpat. Alguns, i no és nou malauradament, fins i tot per menjar consideren que no tothom és igual.

De la resta no en sabem res més. A les comissions informatives, molta parafernàlia i poca informació. I al ple ja sabem que el que compta és jugar a fer-se el suec. Mentrestant, però, seguim sense saber quants tiquets ha comprat l’Ajuntament prèviament i quines jugades legals -aprovant-ho pel seu compte sense passar pel Ple- ha fet l’equip de Convergència i Unió per permetre aquesta bestiesa elitista. Quants diners pagaran aquesta gent per ocupar la via pública durant nou mesos? I on queden les dures normatives per preservar la coherència estètica del Barri Vell que dia a dia turmenten veïns i comerciants? O és que la majoria d’establiments del Barri Vell no són prou glamurosos i destacats com per aconseguir autoritzacions a mida com la que ha fet el govern municipal amb aquest espai pels grans delicatessen de les comarques?

Sóc un fan dels bons fogons, de la nostra cuina que combina el mar, la muntanya i les tradicions de desenes de cultures que han trepitjat aquesta terra de pas. I em sembla un luxe poder-la fer visible. Ara bé, no podré estar mai d’acord amb la dinàmica que sempre ha impulsat la dreta, i massa sovint l’esquerra tradicional, basada en afavorir els que ja tenen tots els recursos perquè només ells exposin en condicions les seves esferificacions. I tot per l’estètica i la fotografia. Que serà preciosa, no en dubto. Fins i tot, per donar-hi fals glamur, segur que alguns són capaços de convidar-hi Felip de Borbó, a qui els grans defensors de la plataforma sobre el riu sempre reben amb honors de cap d’Estat.

Mentrestant i afortunadament, a l’altre costat continuarem existint golafres i estómacs fins que considerem que l’espai públic és de tots i no el volem privatitzat perquè pocs gaudeixin d’allò que és de molts. Direm que ens sembla una barbaritat que tot sempre es faci pensant en el mateix. Alguns diran que és la històrica dialèctica, però el cert és que es reprodueix dia rere dia i cada vegada en àmbits fins ara intocables L’eterna batalla dels que restringeixen allò públic i els que ho volem socialitzar. També amb l’alimentació.