L’incendi de Girona deixa una família sense casa i posa en qüestió les mesures de prevenció de l’Ajuntament

-

19712979548_a71e122b7e_b
Un hidroavió participant en les tasques d'extinció de l'incendi de les Pedreres /Toni Ferragut

 

Aquest matí, menys de 24 hores després que les primeres columnes de fum alertessin que un incendi havia començat darrere el cementiri de Girona, la zona cremada encara fumejava. Després de treballar-hi amb diverses dotacions terrestres i fins a 14 mitjans aeris, els bombers han donat per controlat l’incendi avui a la matinada. Aquest matí i migdia encara quedaven 8 dotacions terrestres treballant-hi. El resultat: 36 hectàrees de vegetació cremada (l’equivalent a 36 camps de futbol) i un dels incendis més importants de les últimes dècades a Girona, que quedarà força temps en el record de les veïnes i no només pels matolls que han desaparegut sota les flames.

El foc va començar darrere el cementiri pels volts de les quatre de la tarda i es va enfilar ràpidament pel turó del “Pirulí”, la torre de comunicacions de la ciutat, empès pel vent de sud i sud-est. Quan va arribar a dalt de la muntanya, el foc va evolucionar seguint la carena en direcció nord, cremant el turó del Polvorí, i amenaçava d’estendre’s cap a l’est, a les Gavarres, moment en què els mitjans aeris dels bombers van atacar-lo intensament. Els avions i helicòpters s'abastien d'aigua a l'Aeroport i a l'Estany de Banyoles i passaven contínuament per sobre la ciutat davant la mirada atenta de moltes veïnes. En paral·lel, l’incendi avançava també cap al nord, en direcció al Calvari, on va deixar calcinada gran part de la muntanya de la O. Finalment, els bombers van aconseguir controlar-lo abans que arribés a la Vall de Sant Daniel. Unes 150 persones d’aquest barri, juntament amb d'altres veïnes de Torre Gironella i les Pedreres, eren desallotjades pels bombers i els mossos d’esquadra de forma preventiva. Curiosament, a la zona de les Pedreres qui es va encarregar d’aquestes tasques van ser els ARRO, que són un cos d’antiavalots dels mossos d’esquadra.

Al final, fins a set cases han resultat afectades d'alguna manera per les flames. El cas més greu és el de la família d'en Manuel, que es troba al vessant est de les Pedreres. Casa seva, on fins ahir vivien deu persones, amb quatre nenes i una persona gran amb mobilitat reduïda, va quedar totalment cremada. Ahir, una part de la família va marxar de casa, pràcticament travessant les flames, pel camí que condueix a l’ermita del Calvari, mentre altres membres de la família miraven d’apagar el foc amb galledes, atès que els bombers no arribaven. Més tard van anar a l’hotel Ibis, on van passar la nit, i on segons han comentat a l’Ariet inicialment els volien cobrar pel sopar. Allà també hi havia l’alcalde Puigdemont, a qui criticaven per anar-hi “a fer-se la foto”. Bones paraules han tingut, en canvi, pel paper de la regidora socialista Sílvia Paneque.

Aquest matí, la zona cremada, encara fumejant i ja lliure de vegetació, deixava veure restes de parets de pedra seca que havien conformat el que dècades enrere eren feixes de conreu, i que ocupaven la majoria de vessants. Un paisatge molt més resistent al foc i que, un cop abandonat, i ocupades les feixes per matolls i pins fins a tocar de les cases, va convertir un incendi de matollar en un problema de seguretat pública. A Girona, però, havien existit fa uns anys algunes mesures de prevenció d’incendis, com un ramat que pasturava pels voltants de Sant Daniel amb aquest objectiu. Aquesta mesura va ser eliminada per l’equip de govern de CiU durant l’anterior legislatura i avui el regidor de sostenibilitat, Carles Ribas, ho justificava perquè treballar amb el pastor es va fer complicat, com també la feina d’aconseguir un tancat on guardar el ramat.

Per altra banda, algunes veïnes posaven molt en entredit el paper de l’Ajuntament en la tasca de prevenció d’incendis a la zona. Cal tenir en compte que gran part de la muntanya de les Pedreres és de propietat pública i que actualment hi ha un conflicte entre l’Ajuntament, que vol crear-hi un parc i un mirador, desallotjant-ne les veïnes que hi viuen des de fa dècades, i aquestes, que no volen marxar-ne. Per exemple, en Santi Vicens, que té cavalls de raça a la part més alta de la muntanya i a qui se li va cremar part d’un cobert, es queixava de la deixadesa del govern municipal pel que fa a mantenir a ratlla la vegetació a la zona. Segons ell, si aquests terrenys públics haguessin estat menys plens de vegetació, el foc no hauria arribat tan lluny ni hagués afectat les cases, i oposava el cost d’aquesta feina a altres inversions que ha fet el consistori, com la compra del fons Santos-Torroella. Altres veïns es lamentaven també que quan havien volgut eliminar part de la vegetació per prevenir l’efecte d’un foc, l’Ajuntament els ho havia prohibit. Altres explicaven que ningú els havia informat mai de quines eren les franges d’autoprotecció necessàries entre les cases i la vegetació.

La zona de les Pedreres que ahir es va cremar, i que avui encara fumejava, tornarà a verdejar la primavera que ve. Adaptada a aquests focs, la vegetació mediterrània rebrotarà ràpidament amb les pluges. Més complicades d’apagar, però, seran les sensacions d’impotència i de que fa temps s'hauria pogut fer alguna cosa més perquè un foc com aquest no hagués estat tan perillós ni hagués tingut els efectes que va tenir.