L’informe que fa tremolar la classe política de Girona

Un informe de l’Agència Tributària demana que s’investiguin els càrrecs públics que han tingut alguna responsabilitat a AGISSA. La investigació podria afectar una trentena de persones i podria arribar fins la presidència de la Generalitat.

27 juliol 2017
Narcís Piferrer, exconseller delegat d'AGISSA, compareixent com a investigat als jutjats de Girona /Toni Ferragut
Narcís Piferrer, exconseller delegat d'AGISSA, compareixent com a investigat als jutjats de Girona /Toni Ferragut

Girona S.A., l’empresa investigada per un frau milionari al servei municipal d’aigua, l'any 2012 va comprar 26 lots de Nadal, sis pernils ibèrics i diverses caixes de vi. Tot plegat va costar prop de 20.000 euros. Qui va rebre aquests regals tan exclusius? La plantilla de l'empresa? Impossible, atès que només hi treballaven set persones. La resposta no la coneixem, però un informe de l’Agència Tributària espanyola apunta en una direcció molt concreta: els càrrecs públics que han permès a la direcció de Girona SA enriquir-se a través dels rebuts de l’aigua durant els últims 25 anys.

El servei d’aigua es va privatitzar el 1975, a les acaballes del franquisme. La concessió va caure en mans de Girona S.A., una empresa fundada per persones molt properes al règim. El 1992 el servei es va transferir a Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (AGISSA), una societat mixta participada en un 20% pels municipis i en un 80% per Girona S.A. En teoria, aquesta fórmula havia d'incrementar el control públic, però a la pràctica es van permetre tota mena d'abusos. Pel consell d’administració d’AGISSA hi van passar desenes de càrrecs públics vinculats al PSC i CiU que van permetre que la societat arribés al límit de la fallida. Els va fallar la vista o es van deixar seduir pels directius de Girona S.A.?

La gestió d’AGISSA es va començar a qüestionar el 2013, quan l’aleshores alcalde Carles Puigdemont va allargar la concessió vuit anys més, malgrat les protestes ciutadanes i les nombroses irregularitats detectades per una auditoria externa. L'any 2015 la CUP va portar el cas als tribunals. Inicialment, la querella presentada per la formació independentista anava dirigida contra Narcís Piferrer, directiu de Girona S.A. i exconseller delegat d’AGISSA, però la fiscalia no es va conformar amb una figura de tan poc relleu. En quatre anys, les irregularitats s’han transformat en un possible cas de corrupció que podria empastifar personatges que han ocupat o ocupen la primera línia de la política catalana.

L’últim document relacionat amb la investigació que s’ha filtrat a la premsa és un informe de l’Agència Tributària que analitza detalladament els comptes d’AGISSA i de Girona S.A. Les conclusions són demolidores. L’informe explica que Girona S.A. saqueja de forma sistemàtica els comptes d’AGISSA cobrant centenars de milers d'euros per serveis que mai no es realitzen. Segons l’Agència Tributària, AGISSA seria una empresa perfectament rendible si no fos per la cobdícia dels directius de Girona S.A., que cada any s’enduen més de 400.000 euros de la societat mixta. En total, l’Agència xifra en més de set milions d’euros l’import extret de forma irregular de la caixa comuna.

El llistat de maniobres per buidar els comptes d’AGISSA és llarguíssim. Per posar només un exemple: Girona S.A. factura cada any 187.000 euros en concepte de "despeses d’estructura". Aquestes despeses inclouen, suposadament, els sous d’un conseller delegat, un director administratiu i un director tècnic. A l’hora de la veritat, però, Girona S.A. només ofereix els serveis d’un conseller delgat i un director tècnic, que treballen entre dues i quatre hores al dia per AGISSA i que a més ja estan contractats directament per la societat mixta.

Segons l'Agència Tributària, el servei d'aigua s'ha gestionat "sense cap lògica econòmica", ja que no hi ha cap raó que expliqui l'endeutament d'AGISSA i l'encariment dels rebuts. L'informe considera que els 400.000 euros que Girona S.A. extreu cada any de la societat mixta són "absolutament desorbitats i no corresponen a la prestació de cap servei". Aparentment, aquests diners només serveixen per elaborar estudis que justifiquen les factures emeses per Girona S.A. i, sobretot, per pagar els capricis dels directius. L’informe inclou molts exemples que demostren que personatges com Narcís Piferrer o Joan de Llobet han utilitzat el servei municipal d’aigua per viure a cos de rei. Joies, viatges, clubs de golf, àpats al Celler de Can Roca... les factures de Girona S.A. contenen els mateixos excessos que les targetes black de Caja Madrid.

Però l’Agència Tributària no en té prou amb denunciar els abusos comesos pels directius de Girona S.A. i apunta a una possible complicitat dels responsables polítics que han passat pel consell d’administració d’AGISSA. Com pot ser que els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter no estiguessin al corrent del frau, si es realitzava de forma tan indiscreta? L’informe assegura que les administracions públiques "sabien perfectament" el que succeïa a AGISSA i que fins i tot van promoure les pràctiques irregulars a través de convenis que afavorien de forma "clara i injustificada" Girona S.A. L'informe també alerta que les administracions públiques han "ocultat" la realitat amb estudis que emmascaraven el funcionament de l'empresa mixta.

L’Agència Tributària posa molta atenció a la pròrroga que es va firmar l’any 2013, quan Carles Puigdemont era alcalde i membre del consell d’administració d’AGISSA. Aquell any ja s’havien detectat diverses irregularitats i una mobilització ciutadana reclamava una gestió pública i transparent del servei d’aigua. Tot i això, el govern municipal va prorrogar la concessió vuit anys més i va obrir noves vies de negoci a Girona S.A., com ara la possibilitat de concedir un crèdit de 3,7 milions a AGISSA a un tipus d’interès del 12%.

Tot plegat ens porta a la pregunta inicial: qui va rebre els 26 lots de Nadal? Qui assistia als àpats al Celler de Can Roca, pagats amb la VISA de Joan de Llobet i classificats en els comptes de Girona S.A. amb el concepte "molt revelador" de "RELACIONS / REPRESENTACIONS / DIETES"? De forma implícita i sense mencionar ningú en concret, l'Agència Tributària es pregunta en diverses ocasions si hi ha alguna contrapartida que expliqui la miopia dels càrrecs públics. L'informe subratlla que Girona S.A. no ha volgut justificar algunes de les seves despeses i que s'han detectat pagaments amb un "destí desconegut". L'Agència sospita que els membres del consell d'administració d'AGISSA, des de 1992 fins a l’actualitat, poden haver incorregut en diversos delictes penals i suggereix al jutjat d’instrucció que actuï en aquest sentit. Aquesta recomanació es podria traduir en una allau d’imputacions que sacsejaria de dalt abaix la política gironina, ja que per la societat mixta hi han passat una trentena de càrrecs públics dels tres municipis implicats.