‘L’objectiu del pla va en contra dels principis que han de regir l’interès públic a les illes Medes’

27 juliol 2015
Albert Llausàs / Carles Palacio
Albert Llausàs / Carles Palacio

Albert Llausàs és doctor en medi ambient i col·laborador de l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG).

Des de l’ANG i la Institució Alt Empordanesa per a l’Estudi i Defensa de la Natura (IAEDEN)–Salvem l’Empordà s’estan recollint firmes perquè es tinguin en compte les al·legacions presentades per ambdues organitzacions per demanar que es tramiti un nou pla rector d’ús i gestió (PRUG) de l’àrea protegida de les illes Medes.

Quina és la situació actual dels ecosistemes a les illes Medes?

Gràcies als informes i estudis dels científics que fan el seguiment dels ecosistemes, s’han detectat indicis que hi ha un important impacte de l’activitat del submarinisme, que combinat amb els impactes naturals, com el temporal del 2008-2009, i els que tenen a veure amb el canvi climàtic i la contaminació dels rius, fa que hi hagi un descens de la densitat d’algunes espècies. Per tant podem afirmar que els ecosistemes a les illes Medes no són òptims.

Per tant, el submarinisme té un gran impacte a la zona.

Els estudis intenten separar les causes naturals de les antròpiques, agafant àrees de mostreig on no es fa submarinisme i comparant-les amb altres on sí que se’n fa. Els impactes són diversos: des dels que es produeixen pel contacte amb les aletes a altres de més recents com els de les càmeres, que, vulguis o no, provoquen un impacte físic que afecta les reserves de corall. També s’hi han d’afegir els impactes generats pels sorolls dels vaixells, etc. És cert que alguns d’aquests ecosistemes s’estan corregint, mitjançant algunes mesures com la implantació d’un sistema de boies, tasques de conscienciació, etc. Però és clar, tot i això, cal tenir en compte que amb 60.000 immersions anuals és inevitable l’impacte.

Quines novetats incorpora el pla d’usos recentment aprovat?

El PRUG anterior havia mantingut un criteri de restricció diària d’accés pel que fa a les immersions amb un màxim de 450. El gran canvi que incorpora el nou és eliminar aquest llindar diari i establir un límit anual, que passa de ser de 60.000 a 75.000. A més, com que s’eliminen les limitacions diàries, ens trobem que en un mes o dos es podria arribar a esgotar el número d’immersions.

Com es controlen aquests límits d’immersions?

Qui se n’encarrega formalment són els agents rurals. Pel que sabem, malgrat les poques dades que transcendeixen, es produeixen moltes infraccions al límit d’immersions. Les dades que tenim fan referència a la campanya d’estiu del 2013 i mostren com els agents havien imposat denúncies que en total sumaven 30.000 euros, tenint en compte que la multa bàsica és de 100 euros, és evident que s’està traspassant sistemàticament aquest límit. Cal destacar que des que vam tenir accés a aquestes dades s’ha reduït la publicitat del còmput de denúncies que corresponen a anys posteriors. A més des del govern s’ha impedit que els responsables dels agents rurals participin en una taula rodona impulsada des de l’ANG per discutir el tema de les immersions a les illes Medes.

En el nou PRUG hi ha un desequilibri pel que fa a la conservació dels ecosistemes i l’activitat econòmica a la zona?

Les illes Medes formen part d’una reserva marina que pertany a un parc natural, i la primera activitat hauria de ser la conservació de l’ecosistema. Això surt reflectit al PRUG. El pla fixa les pautes, les normes de gestió i les activitats que es permeten fer al parc natural, perquè han de ser compatibles la conservació dels ecosistemes amb les visites a l’espai submarí de les illes Medes. El problema que tenim és que encara està per veure si la regulació que hi havia fins ara ho aconseguia, ja que segons els estudis, aquesta conservació és ben discutible, per tant, ja partíem del fet que potser les activitats econòmiques ja produïen un pes excessiu als ecosistemes.

Així, com es justifica aquesta reforma del PRUG?

Inicialment per una qüestió pràctica que havien demanat els centres d’immersió: es queixaven que les 450 immersions diàries es podien perdre si un dia feia mal temps o passava qualsevol cosa i, per tant, es perdia l’activitat d’aquell dia. Volien flexibilitzar aquesta normativa, no tenir aquests límits diaris, hi havia unes raons que fins i tot des dels naturalistes comprenem. El que va passar és que es va aprofitar la flexibilització d’això, sense que ningú públicament ho demanés, per incrementar el nombre total de llicències d’immersions.

Així doncs, el sector no ha fet cap mena de pressió?

El sector l’única cosa que demanava era la flexibilització d’aquestes 450 immersions diàries. Aquesta flexibilització s’hauria pogut fet, per exemple, de manera setmanal. L’única demanda pública era la dels informes científics que es referien a la reducció de la pressió de les activitats econòmiques, amb què tothom estava d’acord.

Segons el que nosaltres sabem, des del sector mai no s’ha expressat la demanda d’incrementar el nombre d’immersions. Evidències no en tenim cap. I que les demandes hagin anat per les vies no públiques, suposo que pot ser, evidentment.

Quin és el procés per aprovar el PRUG?

Quan es va posar a votació aquesta reforma del PRUG es va presentar a la Junta Rectora com un mer canvi administratiu, passant-hi de puntetes. Per això gairebé tots els agents que hi estan representats van votar a favor de la reforma, només s’hi van oposar entitats ecologistes i va votar-hi en blanc l’entitat d’estudi del territori dels ecosistemes. La composició d’aquesta Junta Rectora ens pot donar pistes de com està distribuït el poder, els grups que van votar favorablement són molt majoritaris a la Junta. Quan el 2010 es va constituir el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, les illes Medes van passar a formar part d’aquest Parc Natural. Els organismes científics es van integrar a la Junta Rectora molt retallats i, a més, el pes proporcional que tenen és molt minoritari. Com a ANG ja vam denunciar que hi havia una sobrerepresentació dels interessos econòmics.

Perquè ens quedi més clar, com es gestiona el Parc Natural?

El Parc Natural té un equip gestor que està format pel director i tot un equip de tècnics, que són els encarregats de la gestió del dia a dia i de proposar les línies estratègiques de cara a més llarg termini, pensant en la resta de sectors, etc. Aquestes propostes s’eleven a la Junta Rectora, que és l’organisme que supervisa l’activitat de l’equip tècnic. És qui aprova els pressupostos, qui decideix com es gestionen els recursos, qui escull les línies estratègiques. Hi ha representats dels interessos econòmics, de les administracions i de les entitats del territori.

Quin paper hi esteu jugant les associacions ecologistes?

El nostre paper en aquest cas i en molts altres és fer una certa fiscalització de l’administració. Quan ens va arribar el PRUG, vam estudiar detalladament les més de 600 pàgines que conté, i vam veure que l’objectiu final d’aquest PRUG anava en contra dels principis que havien de regir l’interès públic de l’espai natural. En primer lloc, des de l’ANG i el IAEDEN vam redactar les al·legacions. A més a més hi ha el vessant d’intentar-ho publicitar, fent una campanya bastant intensa mitjançant debats, recollida de firmes a través de la plataforma Change.org, sortir a la premsa…, amb l’esperança que l’administració corregeixi les mancances del PRUG.

Per les entitats ecologistes, quin hauria de ser el model de gestió?

L’element clau quant a la filosofia de la reforma del PRUG era un canvi en el model de gestió que trobem molt interessant i pensem que té molta validesa en el futur. Com nosaltres també ho pensen les associacions científiques que van consultar, proposa passar d’uns límits establerts de manera més o menys arbitrària a un model que l’administració va anomenar “de gestió adaptativa”, és a dir, que la pressió de llicències d’immersió respongués a les condicions de l’ecosistema. O sigui, que hi hagués un monitoreig que ens permetés saber què està passant en aquell ecosistema i respondre d’acord a aquestes dinàmiques. Teòricament totes les parts estan d’acord amb aquest plantejament, per això no entenem per què la reforma el que fa únicament és incrementar les llicències permeses.