Marta Madrenas, l’API que volia agilitzar els desnonaments

La nova alcaldessa de Girona va ser la presidenta del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària entre els anys 2003 i 2010. Des d’aquest càrrec, animava la població a hipotecar-se i exigia que s’agilitzessin els desnonaments

21 març 2016
Marta Madrenas, investida nova alcaldessa de Girona /Èlia Bakar
Marta Madrenas, investida nova alcaldessa de Girona /Èlia Bakar

Després d’unes setmanes molt accidentades, CDC i el PSC s’han posat d’acord per governar l’Ajuntament de Girona. El controvertit Albert Ballesta, que va fer el salt des de la dinovena posició de la llista electoral fins a l’alcaldia, no ha aguantat ni dos mesos en el càrrec i ha deixat pas a Marta Madrenas, que és regidora des de l’any 2011. La sortida precipitada de Ballesta ha provocat un bon terratrèmol polític, amb acusacions creuades entre CDC i ERC i molts acudits a les xarxes socials. Amb l’elecció de Madrenas i l'aposta per la sociovergència, el govern municipal recupera l’estabilitat perduda després de l’accés de Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat.

Madrenas és una persona molt discreta que s’ha mantingut sempre a l’ombra de Puigdemont. La manca d’experiència política probablement ha jugat ha favor de la nova alcaldessa, ja que el seu nom generava més consens que el de persones més carismàtiques i amb trajectòries més definides, com Carles Ribas o Isabel Muradàs. Malgrat que no és una persona gaire coneguda, Madrenas fa temps participa a la vida pública de la ciutat, ja que va presidir el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) durant els anys de bonança econòmica.

"No crec que existeixi una bombolla immobiliària", deia Madrenas l'any 2006

Agilitzar els desnonaments i hipotecar-se 80 anys

Marta Madrenas ha estat des de sempre vinculada al negoci immobiliari. El seu pare era el propietari d’una constructora que posteriorment es va convertir en una empresa de serveis immobiliaris. Finques Madrenas es troba en el mateix emplaçament que l’extingida Madrenas i Prat, a la Travessera de la Creu nº 22. Actualment, la família de l’alcaldessa gestiona una cartera d’immobles molt variada, des de petits garatges fins a naus industrials de centenars de metres quadrats.

Advocada de professió, Madrenas va convertir-se en la presidenta dels API l’any 2003. Des d’aquest càrrec va veure com s’inflava la bombolla immobiliària, com es disparaven els preus i com s’enfonsava el castell de cartes. Durant els set anys que va estar al capdavant del Col·legi, Madrenas va atendre la premsa desenes de vegades i va donar tota mena de consells en matèria de política d’habitatge.

En plena eufòria inversora, Madrenas animava la població a hipotecar-se per adquirir un habitatge. “No ha de fer por negociar amb les entitats. Recomanem que la gent busqui, compari i si troba una cosa millor que l’agafi”, explicava a una periodista de El Punt. Era l’època en què els bancs concedien una hipoteca amb una nòmina de 600 euros, l’època de les grues i del ciment a dojo. Allargar les hipoteques, si cal fins als 80 anys, era “una manera d’accedir a l’habitatge” sense destinar-hi bona part del sou. Per frenar l’escalada de preus, Madrenas tenia una solució infal·lible: “construir més pisos”. Dos anys abans de la caiguda de Lehman Brothers, quan començaven a sonar les primeres alarmes, la futura alcaldessa afirmava amb rotunditat: “No crec que existeixi una bombolla immobiliària”.

Perquè ningú es quedés sense sostre, calia potenciar el lloguer. El problema era que moltes persones propietàries no volien posar el seu pis al mercat. La solució estava en mans de les administracions públiques: “Si volen ajudar, que redueixin els tràmits per procedir al desnonament dels arrendataris que no paguin”, explicava en una entrevista al Diari de Girona. En aquella època, Madrenas no va expressar mai cap mena de preocupació per les famílies que es quedaven sense casa. L’objectiu era “donar seguretat” al mercat, garantint l’expulsió immediata de les persones que deixaven de pagar el lloguer.

La possibilitat de forçar el lloguer en els casos en què hi hagués una voluntat manifesta d’especulació, en canvi, no convencia gens la futura alcaldessa. Segons Madrenas, aquesta mesura era “massa coercitiva”. Per garantir l’accés a l’habitatge era millor “fomentar i convèncer que obligar”. En un moment en el qual bancs i immobiliàries es lucraven estafant milers de persones, Madrenas estava convençuda que Catalunya era “capdavantera en la protecció del consumidor immobiliari”.

La presidenta dels API no va començar a entreveure la catàstrofe fins l’any 2007, quan la paraula “crisi” ja corria de boca en boca. En aquella època, Madrenas reconeixia que el ritme de creixement no era el mateix d’abans, però ho atribuïa a la “prudència” i a la “lògica” del sector. La situació no era preocupant. Si algunes immobiliàries tancaven era perquè “esperaven una gran rendibilitat", quan en realitat no hi havia prou negoci.

L’any 2009, després de la pitjor tempesta financera des del Crac del 29, Madrenas assegurava que la crisi havia servit “per posar a cadascú al seu lloc”, ja que havien desaparegut els operadors que “embrutaven el mercat” i havien quedat “els professionals de tota la vida, que estan preparats per superar, amb més o menys dificultats, aquests moments complicats”. Poc temps després d’aquestes declaracions, la presidenta dels API abandonava el càrrec per integrar-se a la llista electoral de Carles Puigdemont.

Madrenas ha eximit els establiments del Grup Boira de tancar a la mateixa hora que la resta

La terrassa del Cu-cut

Després de la victòria convergent, Madrenas va posar-se al capdavant de l’àrea de Promoció Econòmica i Ocupació, des d'on s’ha hagut d’enfrontar a qüestions força delicades, com l’horari nocturn de les terrasses. Per satisfer diverses associacions de veïnes, l’Ajuntament va prohibir l’any 2013 que les terrasses estiguessin obertes fins més tard de mitjanit. Aquesta decisió va fer enrabiar bars i restaurants, que hi perdien diners. Fent equilibris entre aquests interessos contradictoris, Madrenas va permetre que alguns establiments poguessin saltar-se la normativa. 

A la pràctica, aquesta política erràtica ha acabat beneficiant el Grup Boira, un potent grup empresarial que dirigeix establiments tan coneguts com el Royal, el Sushi Bar o el restaurant Boira, que poden tancar més tard que la resta. Un altre dels establiments que es pot saltar la normativa és el Cu-Cut, que pertany al cunyat de Madrenas.

Una altra de les qüestions que ha aixecat polèmica és la gestió de les Fires de Sant Narcís. Des que Puigdemont va accedir a l’alcaldia, l’Ajuntament ha fet molts esforços per regular i mercantilitzar la festa major de Girona. Des de l’àrea de Promoció Econòmica, Madrenas ha prohibit que sindicats i partits polítics poguessin obrir una barraca a l’espai de La Copa i ha sancionat amb severitat aquelles entitats que havien venut alcohol a persones menors d’edat. Madrenas també ha cedit a la pressió del lobby Girona Avança, presidit pel restaurador Toni Vallory, i li ha permès organitzar alguns concerts de la festa major.