Mas Ramada també vol un pont

CPB2503201520PontN2
El nou pont sobre el riu Ter ha tingut un cost de 20 milions d’euros / Carles Palacio

Avui s’inaugura a Girona el nou pont sobre el riu Ter. La utilitat d’aquesta infraestructura, que ha tingut un cost gens menyspreable de vint milions d’euros, és més aviat dubtosa. El pont es va començar a planejar l’any 2005, en plena bombolla immobiliària, i havia de facilitar els accessos a una nova urbanització de Domeny i a l’autopista AP-7. Deu anys després, no s’ha construït ni un sol habitatge dels 1.200 previstos i el trànsit a l’AP-7 ha començat a davallar.

Mentre les autoritats es feliciten per la nova joguina, un altre pont, més modest però sens dubte més reclamat, seguirà esperant finançament. Es tracta del pont sobre el riu Onyar, a l’altra banda de la ciutat, entre Mas Ramada i la Creueta. El pont, de fet, ja existeix: el va construir el veïnat de Mas Ramada fa més de quaranta anys per poder-se passejar pels boscos de la Creueta. Bé, entenguem-nos, no era un pont; eren uns taulons de fusta que servien per travessar un rierol capriciós, que baixa mig sec la major part de l’any, però que a la tardor o a la primavera pot agafar molta força.

L’any passat una riuada es va endur els taulons i l’Ajuntament va tenir el detall de col·locar-hi una passarel·la de vuit metres de llarg per mig metre d’ample. La solució, tanmateix, no és gaire satisfactòria. L’estructura és tan estreta que cal passar-hi en fila índia i si et despistes una mica acabes amb l’aigua fins als genolls. A més, quan plou amb ganes, com ha passat aquestes darreres setmanes, la passarel·la queda curta i el veïnat se les ha d’enginyar per arribar fins a l’altra riba. Fa uns anys hi van construir una estructura de ciment per no enfangar-se els peus i darrerament han utilitzat troncs d’arbre que enllacen la riba amb la passarel·la. N’hi ha prou amb una mica d’equilibri per no fer un capbussó.

A la plaça del Vi la deuen trobar enutjosa, aquesta mania de travessar l’Onyar, però algunes persones no se’n poden estar. Als barris del sector est hi ha escoles, farmàcies i altres serveis indispensables per al veïnat de la Creueta. I viceversa, les persones que viuen a Mas Ramada, Vila-roja i Font de la Pólvora utilitzen la passarel·la cada vegada que volen fer una passejada per la via verda o pels edificis resplendents del Parc Científic i Tecnològic de la UdG.  Quan el riu baixa massa ple, l’única manera de canviar de riba consisteix a fer un llarg passeig pel carrer del Carme, creuar el pont de Lluís Pericot i tornar a enfilar per Emili Grahit. Una marrada de gairebé tres quilòmetres.

A causa de les pluges, fa setmanes que no es pot utilitzar la passarel·la sobre l'Onyar a Mas Ramada
A causa de les pluges, fa setmanes que no es pot utilitzar la passarel·la sobre l’Onyar a Mas Ramada / Sergi Vázquez

Arran de les queixes del veïnat, a l’Ajuntament de Girona se li va acudir construir una passera inundable de dos metres d’alçada. El projecte es va aprovar a principis de l’any passat i tenia un cost d’uns 56.000 euros. Malauradament, l’Agència Catalana de l’Aigua no hi va donar el vistiplau. En cas que la passera obstruís el curs de l’Onyar, les riuades serien encara més perilloses i hi podria haver algun ensurt. El veïnat, d’altra banda, ja n’està tip de solucions provisionals i el que vol és un pont amb tots els ets i uts. La seva proposta és que els 56.000 euros se’ls quedi la Universitat de Girona perquè en faci un projecte com cal. No volen pas cap gran obra; en tenen prou amb travessar el riu caminant sense arriscar-se a caure a l’aigua.

L’Ajuntament, tanmateix, no sembla gaire disposat a escoltar aquesta petició. La seva prioritat no és facilitar els desplaçaments entre Mas Ramada i la Creueta, sinó arranjar la riba oest perquè el Parc Científic i Tecnològic pugui fer, segons l’artificiós llenguatge de l’administració, “la seva tasca estratègica en el desenvolupament de sinergies entre el món universitari i empresarial”. Tant és així que el Pla Especial de la Creueta, que té un pressupost de 2,4 milions d’euros, no destinarà ni un sol cèntim a posar ordre a la riba est de l’Onyar.

Els barris del sector est comprenen perfectament l’origen d’aquest oblit. Aquests barris no apareixen a cap guia turística; són l’herència menyspreada de les migracions del segle passat i duen l’estigma del poble gitano. Des del seu punt de vista, l’Onyar no és només un riu, sinó el símbol d’una exclusió històrica, executada sense contemplacions per la Girona benestant. N’hi ha prou amb fer un tomb pel grup de Facebook de l’associació de veïns de Mas Ramada per adonar-se que el nou pont de l’Onyar, si finalment es construís, a banda d’enllaçar dues ribes, també enllaçaria dos mons antagònics.