Una concentració denuncia la criminalització racista de grups de joves a Girona

Girona Acull, l'Espai Antiracista i la Forja presenten en roda de premsa un manifest amb una vuitantena d'adhesions d'organitzacions molt diverses que reclama recursos i drets per als joves vulnerables i que es posi fi a l'assetjament policial. 

16 novembre 2018
Concentració d’entitats socials i ciutadanes de la comarca de Girona per denunciar la criminalització de la premsa i persecució dels cossos policials contra els menors estrangers no ccompanyats (MENAs) /Joan Aureli Martí
Concentració per denunciar la criminalització i persecució dels cossos policials contra joves amb criteris racistes. /Joan Aureli Martí

Malgrat la pluja intensa que no ha deixat de caure, una cinquantena de persones s'han concentrat a l'aixopluc del porxo de l'estació de trens. El lloc no s'havia escollit a l'atzar, sinó per posar el focus en un dels punts on habitualment opera la policia sotmetent a identificacions arbitràries i registres joves i adolescents. "Molts joves venen aquí i hi passen temps per motius diversos: perquè s'han de desplaçar per fer cursos, perquè és un punt de trobada amb els educadors, perquè hi ha wifi, endolls per carregar els mòbils... i ara que ve el fred, una mica de calor" i, a partir d'aquí, les convocants denuncien que la policia assetja sistemàticament certs joves segons criteris racistes, fent el que SOS Racisme, una de les adherents al manifest, critica com a "identificacions amb perfil ètnic". 

La concentració volia respondre al marc d’alarmisme social propiciat per declaracions de responsables policials dels mossos d'esquadra i el vicealcalde de Girona, Eduard Berloso, vinculant "MENA" (menors estrangers no acompanyats) i inseguretat. També alguns mitjans de comunicació hegemònics ha intentat il·lustrar aquest relat amb dades sobre furts durant els dies de Fires d'enguany.  Els col·lectius concentrats ahir denuncien que hi ha una campanya orquestrada, que a més respon al mateix esquema en altres punts de l'Estat espanyol, per estigmatitzar i criminalitzar col·lectius de joves. Elles, de fet, rebutgen la denominació mateixa de "MENA": "l'administració ha de complir la llei i protegir-los com el que són, adolescents o joves vulnerables, independentment de quina sigui la seva nacionalitat, procedència o situació administrativa. Tractar-los diferenciadament segons si són o no estrangers és racisme institucional. Són adolescents i joves i ja està, etiquetar-los com a 'estrangers', sobra". 

Tot i la distància crítica abans esmentada, els col·lectius signants han aprofitat també per oferir-se a treballar amb l’administració, "per donar resposta a aquestes situacions sempre que es doni prioritat als drets socials, als drets de la ciutadania sense distincions per raons d’edat o procedència i a la feina que es pot fer des de l’àmbit social i educatiu". En qualsevol cas, el que queda clar és que existeix tot un gruix d’entitats socials i ciutadanes que han decidit dir prou i comprometre’s a mobilitzar-se per fer efectius el seguiment i acompanyament a les joves tutelades i extutelades. Així ho reflecteixen les adhesions al manifest, que provenen d'un ventall molt ampli, des de les previsibles dels moviments socials de la ciutat a organitzacions de la lluita contra la discriminació racista o les fronteres -com STOP Mare Mortum o les tancades migrants-, organitzacions polítiques d'esquerra -com la CUP, EUiA, Podem o MÉS- i sindicals, a altres de l'àmbit professional, com els col·legis de Pedagogues, Educadores Socials i Treballadores Socials. 

La plataforma generada promet seguir mobilitzada. Tot apunta que el soroll racista instrumentalitzant aquestes joves, serà un tema estrella del discurs populista de cara a les eleccions municipals. Continuarà.