Milers de persones responen a la crida de la Vaga Feminista

Prop de 8.000 persones es van manifestar a Girona convocades pels tres col·lectius feministes de la ciutat: la Peineta transfeminista, Hékates i Malapècora.

Capçalera de la manifestació feminista del 8M a Girona /Carles Palacio
Capçalera de la manifestació feminista del 8M a Girona /Carles Palacio

A les set de la tarda la plaça de l'Ajuntament ja estava plena de gent. Hi predominaven les noies d'entre 18 i 30 anys. Moltes duien cartells que defensaven la llibertat sexual, el dret a l'avortament i el dret a un salari igualitari. D'altres recordaven les tasques de la llar no remunerades, però vitals pel dia a dia.

Un castell de dones, aixecat per la colla castellera de la UdG, els Xoriguers, va alçar-se per damunt dels caps. En acabar, un megàfon va silenciar els aplaudiments de la gent, que celebraven el 3 de 6 de les noies. Van demanar que desapareguessin els símbols dels partits polítics i dels sindicats, tal com s'havia acordat a les reunions. Una forta xiulada va obligar les representants dels sindicats a amagar les seves pancartes. Els tres col·lectius feministes que havien convocat la vaga i la manifestació no volien que CCOO i UGT, que només havien convocat aturades de dues hores, s'apropiessin de la protesta.

Tot seguit, des del mateix megàfon, es va llegir un text que va posar els pèls de punta a tota la plaça. El col·lectiu transfeminista La Peineta va recordar les paraules que una activista, postrada al llit per dolor crònic, havia redactat pel 8 de març de l'any passat. "La lluita no només es fa al carrer ni dura només un dia", van dir. Aquestes paraules no només anaven dedicades a les dones que hi havia a la plaça, sinó també a totes aquelles que per malaltia no podien sortir als carrers a manifestar-se. També a aquelles dones que havien de vetllar per algun dels seus familiars o estaven retingudes per motius d'estrangeria. O perquè eren mortes... El discurs va fer visibles totes les dones silenciades.

A dos quarts de vuit la concentració es va convertir en una manifestació. La pancarta inicial, en què es llegia 'Patriarcat i Capital, aliança criminal', començava a avançar, mentre les organitzadores recordaven que la part frontal estava reservada a "dones, bolleres i trans", i que els homes havien d'anar al tram final de la manifestació.

La marxa va recórrer el centre de la ciutat al ritme de cants i consignes. Algunes de les consignes que es van sentir van ser "Sense les dones no hi ha revolució", "Dona, revela't, trenca les cadenes", "Cap agressió sense resposta" i "Cuinar i fregar també és treballar", que feia al·lusió directa a les tasques de cures, un dels eixos principals del discurs de la Vaga Feminista. De forma improvisada, les manifestants també van cantar "Soy bollera porque me gusta mi peluquera", fent referència a una perruquera de Girona, membre de l'Associació Universitària Diversa LGTBI+, que suposadament havia estat acomiadada per la seva orientació sexual. Al matí, un piquet s'havia aturat davant la perruqueria, situada a la carretera de Barcelona, i havia aconseguit tancar-la temporalment.

La manifestació va arribar a Jaume I. Portava 8.000 persones al darrere. Dues dones d'uns quaranta anys comentaven impressionades la quantitat de gent que havia vingut. Opinaven que d'aquesta manera es feia visible el que pensaven les dones i com n'era d'important que es parlés de les dificultats laborals amb què es trobaven. Dues noies més joves van afegir-se a la conversa i una d'elles va explicar que havia estat discriminada a la feina. Totes estaven d'acord en el fet que la vaga general de dones, la primera de la història d'aquest país, marcava un abans i un després en la lluita feminista.

A ritme de cants i consignes, la marxa feminista va recórrer el centre de Girona /Toni Ferragut
A ritme de cants i consignes, la marxa feminista va recórrer el centre de Girona /Toni Ferragut

La marxa va arribar als Jutjats i es va aturar. El col·lectiu feminista i anticapitalista Malapècora va denunciar en aquest punt la "societat patriarcal" sostinguda pel sistema judicial i econòmic. Tot seguit, van projectar un vídeo a l'entrada principal. El vídeo, produït tres anys endarrere, durant la Vaga de Totes, mostrava el dia a dia de les dones: treballar, tenir cura dels fills i de la casa, etc.

Tot seguint les treballadores d'Eulen, que netegen les dependències municipals, van prendre la paraula. La Carmen, la representant de les treballadores, va anunciar que l'endemà començaven una vaga de 5 dies. Emocionada, va llegir un manifest en el qual denunciava la bretxa salarial. Va dir que la majoria de treballadores són dones que cobren menys que els homes que netegen carrers i que, a més, la seva jornada laboral s'allarga quan arriben a casa. També va denunciar els contractes precaris de les seves companyes migrades que moltes vegades són víctimes d'estafes per part de les empreses. Els crits d'ànim i suport van ser unànimes.

La marxa va continuar sense incidents, però amb un marcat contingut polític. En arribar al Pont de Pedra, es va fer el silenci. En aquest punt, el col·lectiu Hèkates va fer "el corredor de la vergonya". A banda i banda del pont, les activistes sostenien cartells que mostraven  amb dades i fets la violència que s'exerceix sobre les dones. La manifestació va passar pel mig del corredor en absolut silenci, contemplant aquells cartells que denunciaven casos d'assetjament sexual, violència de gènere i dades sobre la bretxa salarial i el sostre de vidre, tantes vegades denunciat pels moviments feministes.

La manifestació va tornar al punt d'inici. Per culminar la jornada, els tres col·lectius convocants van llegir un manifest conjunt. Dalt de l'escenari, les representants dels tres col·lectius van recordar que el sistema patriarcal i capitalista oprimeix a les dones i als col·lectius minoritaris, i que la lluita contra aquest sistema ha de ser "constant". En acabar, van fer una crida per recuperar el 8 de març com el dia combatiu que era en el seu origen. Finalment, per primera vegada, la Coral Revolucionària Salvadora Catà va pujar a l'escenari per cantar una oda a la vaga de dones que va ser llargament aplaudida per les manifestants.

A dos quarts de deu tocades es donava per finalitzada una jornada que, sens dubte, ja és història.