Els Mossos d’Esquadra van intentar que l’Audiència Nacional jutgés per rebel·lió la vaga general del 8-N

Els mossos van remetre diligències al Jutjat Central d’Instrucció 4 de l’Audiència Nacional. El jutge Fernando Andreu va arxivar provisionalment la causa i va impedir que els fets que s’estan jutjant actualment en diferents partits judicials per delictes de desordres públics, desobediència a l’autoritat o coaccions fossin jutjats per rebel·lió.

25 abril 2018
Manifestants bloquegen les vies del TAV a Girona durant la vaga general del 8N / Jordi Borràs
Manifestants bloquegen les vies del TAV a Girona durant la vaga general del 8N / Jordi Borràs

Els Mossos d’Esquadra van considerar que l’existència de 320 CDR atorgava una notable capacitat d’acció i que era un risc per a la convivència ciutadana

Segons un informe de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra al qual ha tingut accés l’ARIET, el cos de Mossos d'Esquadra va considerar que les protestes de la vaga convocada el 8 de novembre de l'any passat constituïen un delicte de rebel·lió i va instar l’Audiència Nacional espanyola que obrís una causa penal contra els Comitès de Defensa de la República (CDR). Per tant, es confirma que l'operació recent de la Guàrdia Civil contra una veïna de Viladecans i un d’Esplugues no seria el primer intent d’obrir una causa contra els CDR a l’Audiència Nacional.

En l'informe 0241/18-CGINF, amb data de 2 de febrer del 2018, s’enumeren els sindicats que van convocar i secundar la vaga del 8 de novembre, així com els múltiples talls viaris i ferroviaris que es van practicar arreu del territori. En l’escrit, la Comissaria d’Informació detalla que es van portar a terme fins a 131 talls a carreteres i destaca el bloqueig de l’AP-7 a l’altura de Borrassà, el tall de l’A-2 que uneix Barcelona i Saragossa i els de l’N-145 i N-154, que van interrompre el pas a Andorra i França. Així mateix ressalta el bloqueig de les vies del TAV a Girona i Barcelona, que van interrompre el servei ferroviari d’alta velocitat durant bona part del dia.

Veient el balanç de la jornada, la Prefectura dels Mossos d’Esquadra va encarregar el mateix 8 de novembre a la Comissaria General d’Informació que investigués els fets. Aquesta va considerar que les accions s'havien portat a terme sota un pla organitzat i coordinat, i concloïa que l’existència de 320 CDR atorgava “una més que notable capacitat d’acció" i assegurava "un gran impacte i potencial risc per a la convivència ciutadana”. La investigació se centrava en les “possibles persones que estiguessin liderant els CDR i que haguessin planificat les accions il·lícites”. Per aquests fets els mossos d’esquadra van considerar que es trobaven davant d’un delicte de rebel·lió i van remetre diligències policials al Jutjat Central d’Instrucció 4 de l’Audiència Nacional. La causa va romandre oberta fins el 4 de gener, que el jutge Fernando Andreu Merelles la va arxivar provisionalment. 

Va ser en aquell moment que, arran de les investigacions practicades, els mossos van elaborar fins a 65 atestats i els van remetre als jutjats d’instrucció dels partits judicials en què s’havien portat a terme les accions durant la jornada de vaga i que fa uns mesos que han començat a instruir les causes, com és el cas dels talls del TAV a Girona i Barcelona. Pel que fa a les accions en què els Mossos van considerar que no s’havia comès un il·lícit penal, es van remetre actes a la Direcció General d’Administració de la Seguretat perquè sancionés les conductes per incompliment de la Llei sobre protecció de la seguretat ciutadana.

Piquet a l'AP-7 a l'alçada de Borrassà (Alt Empordà), durant la Vaga general del 8N /Carles Palacio
Piquet a l'AP-7 a l'alçada de Borrassà (Alt Empordà), durant la Vaga general del 8N /Carles Palacio

L’informe qualifica els fets de rebel·lió tot i que destaca que la jornada de vaga es va desenvolupar de manera pacífica

Una jornada de vaga sense incidents

En la lectura de l’informe sobta la qualificació jurídica de rebel·lió que fan els Mossos d’Esquadra de les accions del 8 de novembre, ja que el mateix document afirma que “la jornada de vaga es va desenvolupar de manera pacífica però amb un marcat caràcter reivindicatiu”. Posteriorment remarca que “les úniques incidències remarcables es van produir entre participants dels talls i els conductors”. Aquestes incidències, afegeixen els Mossos, van constar de “discussions entre afectats i afectants i episodis d’atropellaments lleus sense majors conseqüències”.

Filtracions confirmades 

Aquest informe confirma la tesi que sostenien diversos mitjans de comunicació que apuntaven que la intenció de les forces i cossos de seguretat de l’Estat era que les accions de la vaga del 8N fossin jutjades a l’Audiència Nacional espanyola per frenar l’ascens i la capacitat de mobilització dels CDR. Així, en un article de Crónica Global del 14 de novembre, deien que fonts policials -sense especificar de quin cos- afirmaven que el desplegament dels CDR "no tenia res d'improvisat” i que “funcionaven amb tècnica de guerrilla". Les mateixes fonts apuntaven que els comitès podien ser qualificats de "banda organitzada" i que, per tant, les accions de la vaga podrien acabar a l'Audiència Nacional. Unes conclusions semblants treia el periodista Quico Sallés en un article al digital El Món, en el qual afirmava que les divisions d’informació de Mossos, Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil estaven investigant les membres i el funcionament dels CDR que van actuar durant la vaga general. Sallés informava que els tres cossos estaven investigant per separat i que segons fonts policials -tampoc en aquest cas s'especificava el cos- no descartarien que poguessin ser investigades per rebel·lió i sedició.  

La decisió de remetre les diligències a l’Audiència Nacional s’ha produït en mig d’un recanvi de lideratges dins la Comissaria General d’Informació

Recanvi a la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra

La iniciativa de remetre les diligències policials a l’Audiència Nacional va correspondre a la Comissaria General d'Informació, que és l’organisme que s’encarrega de la investigació dels delictes amb finalitat ideològica. Aquest organisme dels mossos d’esquadra, ben conegut pels moviments socials, ha estat històricament l’encarregat d’investigar, entre altres, el moviment okupa, llibertari o l’esquerra independentista. Els seus atestats han obert causes judicials contra vaguistes, okupes i el moviment 15M, però també han motivat processos penals a l’Audiència Nacional espanyola com el de Núria Pòrtulas o Pandora, que posteriorment han derivat en absolucions i arxivaments. L’última remodelació d’aquest controvertit organisme, que sovint ha estat assenyalat com una “policia política”, es va produir durant el el període de Felip Puig com a conseller d'Interior. Una etapa que es va caracteritzar per una forta tensió al carrer fruit de multitudinàries protestes com el 15M i les successives vagues generals. Durant el seu mandat, el desembre del 2011, va convertir el que aleshores era la Divisió d’Informació en l’actual Comissaria General d’Informació, que depèn directament de la Prefactura dels Mossos d’Esquadra. També va substituir el comissari que es trobava al capdavant, Adolf Broch, per Manel Castellví, que algunes fonts situaven dins del corrent de mossos propers a CiU. Aquests moviments van permetre a Felip Puig exercir més control polític sobre un organisme clau dins l’organigrama dels mossos d’esquadra.

La decisió de remetre les diligències a l’Audiència Nacional s’ha produït enmig d’una segona tanda de canvis a la comissaria d’informació. La segona quinzena de novembre, Manel Castellví, que es trobava al front d’aquesta comissaria, va dimitir –alguns mitjans ho van interpretar com una mostra de lleialtat al major cessat i processat per sedició Josep Lluís Trapero– i va ser substituït pel subcap d’aquesta mateixa comissaria, Miquel Justo Medrano. Aquest intendent prové del Cos Nacional de Policia, on havia exercit com a inspector. De fet, l’informe que detalla els successos de la jornada de vaga està signada precisament per Justo Medrano.