“No he fet res que no em deixessin fer”

Entrevista amb Narcís Piferrer, conseller delegat d'AGISSA

Porta d'accés a la gerència d'AGISSA / Josep Orts
Porta d'accés a la gerència d'Agissa / Josep Orts

Narcís Piferrer no vol que li fem cap foto. Ha arribat al capdamunt d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa) de forma molt discreta i ara no vol perdre aquesta comoditat. És la primera vegada que parla amb un mitjà de comunicació des que l’Ajuntament de Girona va presentar una auditoria molt crítica amb la seva gestió. A Piferrer se l'acusa de dirigir Agissa sense diàleg, sense transparència, sense rigor. Se l'acusa, sobretot, d'haver perjudicat la ciutadania en benefici del soci privat d'Agissa, Girona S.A., una empresa controlada per Caixabank, Agbar i Aqualia.

Piferrer es defensa de manera aferrissada. Parla amb el to i la seguretat d’aquells que estan tan acostumats a manar que la mateixa idea de donar explicacions els sembla ofensiva. Ell dirigia Agissa abans que Carles Puigdemont arribés a l'alcaldia i ho seguirà fent quan l'abandoni. Des del seu punt de vista, la comissió que investiga l'empresa és un muntatge polític sense cap relació amb la seva gestió. És clar que ell, de política, prefereix no parlar-ne.

Si no hi ha un daltabaix, el preu de l'aigua seguirà en mans de Piferrer fins a l'any 2020, quan acaba la concessió dels ajuntaments. Una autèntica benedicció per als inversors d'Agissa, que cada any se n'enduen 800.000 euros de beneficis. Quan acabem l’entrevista em lamento una mica de no tenir-ne cap retrat. Després, quan surto al carrer, em consolo pensant que el millor retrat del poder és, precisament, aquesta absència.

Tant l’auditoria que va encarregar l’Ajuntament de Girona com les informacions que han aparegut a la premsa el presenten com un home que feia i desfeia el que volia. Se sent identificat amb aquest retrat?

Miri, un conseller delegat té els poders que li cedeix el consell d’administració. Feia i desfeia depenent d’aquests poders. No he fet res que no em deixessin fer. Tot el que anava més enllà d’això, s’aprovava al consell d’administració.

El consell d’administració només es reunia una vegada a l’any…

No. Alguns anys es reunia tres o quatre vegades; altres, dues. Depèn. Però, a part del consell, el contacte amb els alcaldes era continu. Per tant, tothom estava informat del que s’estava fent.

Hi ha hagut molt d’enrenou al voltant del cànon de l’aigua. Una periodista va calcular que si entre el 2012 i el 2020 Agissa podia pagar 12 milions als ajuntaments, entre el 1992 i el 2012 n’hauria pogut pagar 30.

Això és absolutament ridícul. És una quantitat que es va inventar no sé qui basant-se en no sé què. Nosaltres hem pagat al cànon que corresponia als ajuntaments. Quan hi va haver la renovació de 1998, també es va pagar un cànon.

No hi ha hagut cap diferència entre la renovació del 2012 i la resta?

Algunes diferències sí que hi ha hagut, però pel que fa als cànons, pràcticament són els mateixos.

L’auditoria explica que el soci privat d’Agissa, Girona S.A., cada any s’enduia 800.000 euros i que això generava “tensions de tresoreria”.  És per aquesta raó que no podien amortitzar el deute?

Per començar, tot el deute que tenim està inclòs en la tarifa de l’aigua. La tarifa respon de tot el deute. És clar que hi ha tensions de tresoreria, com a totes les empreses, però no són tan importants com ells diuen. A més, ens financem a través d’altres tipus d’ingressos.

Què vol dir?

Fem de cobradors de la taxa d’escombraries i del cànon de l’Agència Catalana de l’Aigua. Són diners que hem d’entregar, però els tenim un temps a l’empresa i ens ajuden a finançar-nos. Tot això fa que la tensió de tresoreria sigui menor del que sembla.

L’auditoria també parla d’un cert desgavell comptable: inversions que s’haurien d’haver comptat com a despeses, inversions que tenien un cost inferior al que s’havia planificat, préstecs que no se sabia on anaven a parar...

Això no és cert. No és cert. És mentida. L’auditoria només diu que van sobrar 30.000 euros d’un crèdit que es va fer per una obra. 30.000 euros en una inversió de 6 milions! Per favor!

Vol dir que l’auditoria està una mica esbiaixada?

Jo crec que una mica sí. Hi ha moltes maneres d’interpretar les coses, tots ho sabem. Des del meu punt de vista, la interpretació que s’ha fet d’aquesta auditoria no és la més correcta.

Abans que es posés en marxa el pla econòmic i financer, Agissa només contractava quatre empreses. Era per competitivitat, perquè no n’hi havia cap altra? Per confiança personal?

Eren les més barates. A Girona, per a obra civil, hi ha Construccions Quart, Construccions Rebujent, Obicall i alguna altra. Amb la més barata hi treballàvem més; amb la segona més barata, una mica menys, i amb la tercera, molt menys.

De totes maneres, ara s’han establert unes normes de contractació.

Ja hi eren. En volen posar unes de més estrictes? Doncs les farem servir i s’ha acabat. Però sempre s’han demanat tres pressupostos per a qualsevol obra. Sempre.

Agissa cada any paga 187.000 euros en concepte de “despeses d’estructura”. Segons tenim entès, aquest concepte correspon al seu sou i al del director tècnic, oi?

El contracte entre Agissa i els ajuntaments estableix que Agissa pagarà cada any 187.000 euros a Girona S.A. perquè li cedeixi dos càrrecs directius. Si aquests 187.000 euros corresponen als nostres sous, no li diré pas. El meu sou me’l paga la meva empresa i com que és privat, no tinc per què dir-l'hi. Vostè li explica als seus companys el que cobra? Oi que no? Ho fa públic en un diari? Oi que no?

Home, Agissa obté tots els seus ingressos de l’explotació d’un servei públic, de manera que hi hauria d’haver una mica de transparència, no li sembla?

No em digui que no hi ha transparència! No li sembla prou transparent que hi hagi un contracte que diu que s’han de pagar 187.000 euros en concepte d’estructura? L’únic que li podria dir el meu sou és Girona S.A. i, lògicament, no ho farà.

Tornem a la comissió de seguiment. Creu que era necessària?

No ho sé. És un tema polític. Els únics que m’han fet preguntes són la CUP i ICV. Ningú més m’ha fet cap pregunta.

Des que es va iniciar la crisi, l’any 2008, les empreses subministradores han tallat el servei de moltes persones que no podien pagar el rebut.

No tantes, no tantes. Els ajuntaments han treballat molt per aquest tema i els serveis socials s’han fet càrrec de molts rebuts d’aigua. Però molts! El Parlament ha aprovat una llei que diu que hi ha d’haver unes determinades condicions per tallar el servei. Nosaltres també posarem en marxa una tarifa ecosocial que ajudarà molt les persones que tinguin dificultats. Les coses es fan en el moment que toca.

Arran de la comissió de seguiment, es va saber que vostè no pagava l’aigua.  

És un dret adquirit per tot el personal. Pensi que jo vaig començar a treballar a Agissa quan era municipal, abans que hi hagués una concessió i abans que fos una empresa mixta. Com a empleats, teníem aquest dret. No es paga el primer bloc del rebut, el que fa referència al consum d'aigua, però els altres dos, el cànon de l'ACA i les taxes municipals, sí. Són 28 euros l’any. Imagini’s del que estem parlant!

Alguns grups polítics han posat sobre la taula la possibilitat de remunicipalitzar el servei. Què en pensa?

Això és una qüestió totalment política. Estan en el seu dret. Quan s’acabi la concessió, poden fer el que creguin convenient. I si volen recuperar el servei abans que acabi la concessió, també ho poden fer.

A vostè això l’afectaria personalment, m’imagino.

És clar que ens afectaria. Jo penso que per administrar bé un servei hi ha d’intervenir la part privada. No sempre la part pública… Escolti, això, faci el favor d'esborrar-ho, si us plau. És un tema polític.