Narcís Piferrer, versió íntegra

El conseller delegat d'AGISSA va ser condemnat per agressió i coaccions a un soci

21 abril 2015
Porta d'accés a la gerència d'AGISSA / Josep Orts
Porta d'accés a la gerència d'AGISSA / Josep Orts

Narcís Piferrer, el conseller delegat d'Agissa, és un home de poques paraules, un individu resolutiu que no està gens acostumat a donar explicacions. Piferrer gestiona el servei d'aigua de Girona des dels anys vuitanta i fins ara ningú s'havia interessat per la seva feina. El seu caràcter, habituat a manar, no tolera la discrepància. L'aspecte físic acompanya el tarannà autoritari. La corpulència de Piferrer i la seva veu de baix podrien atemorir qualsevol interlocutor. Potser per aquesta raó la majoria de persones que van participar en la comissió que va investigar Agissa no es van atrevir a fer-li cap pregunta i els únics que van intentar treure'n l'aigua clara van ser els regidors Joan Olòriz i Jordi Navarro.

Piferrer va comparèixer davant la comissió el 14 de gener i el 25 de febrer d'enguany per aclarir les nombroses irregularitats detectades per una auditoria de l'Ajuntament. En totes dues ocasions, es va mostrar arrogant i poc disposat a col·laborar, tal com es pot veure a les actes publicades per la CUP la setmana passada. Piferrer va treure pit sobre la seva gestió i va esquivar les preguntes espinoses al·legant que li fallava la memòria. El que més el va irritar van ser les preguntes sobre el seu sou i sobre les anomenades "despeses d'estructura", xifrades en 187.000 euros, que el soci públic d'Agissa paga cada any al soci privat perquè li cedeixi dos càrrecs directius. Piferrer no va voler revelar quant cobra exactament i va tancar el debat de forma abrupta. "Això és una cosa privada, i això no ho diré!", li va etzibar a Olòriz.

El caràcter autoritari de Piferrer no hauria de sorprendre ningú. De jove, ja va demostrar que era un empresari de la vella escola, d'aquells que, si fa falta, tanquen els contractes amb mètodes més propis de les pel·lícules de gàngsters que de les escoles negocis. A l'hemeroteca hi hem trobat un incident que revela la cara menys amable del conseller delegat. L’any 1987, Piferrer dirigia juntament amb dos socis més, Joaquim Pujol i Lluís Portell, una empresa de construcció anomenada Formigó i Prefabricats de l’Empordà. Piferrer i Pujol tenien la intenció de vendre actius de l’empresa, però Portell s’hi negava. Per fer-lo entrar en raó, els dos còmplices van tancar el soci díscol en un despatx i el van coaccionar perquè firmés un document que n'autoritzava la venda. Portell volia consultar el seu advocat abans de firmar res, però Piferrer i Pujol no el van deixar marxar. El van amenaçar de mort i el van colpejar amb una mànega de plàstic a les cuixes fins que la víctima, acovardida, va cedir. Tres anys després, el cas va arribar a l'Audiència de Girona, que va condemnar Piferrer i Pujol a dos mesos d'arrest i a pagar una multa de dues-centes mil pessetes per agressió i coaccions.

Quan es van produir aquests fets, Piferrer ja treballava al servei d'aigua de Girona. De fet, els tres socis es van reunir a les oficines del carrer Ciutadans, on Piferrer tenia un despatx. La bretolada, malgrat la seva gravetat, no va estroncar la carrera professional de Piferrer. Al contrari, quan es va crear l'empresa mixta Agissa, l'any 1992, Piferrer va seguir ocupant un càrrec de responsabilitat i ben aviat es va convertir en el conseller delegat de l'empresa. Des de llavors, totes les decisions importants passen per les seves mans, inclosos els increments de tarifa. El consell d'administració, que renova el càrrec cada quatre anys, no ha posat mai cap trava a la continuïtat de Piferrer. És clar que, tenint en compte els antecedents, qualsevol s'atreveix a plantar-li cara.