“No excloem ningú, però tenim un reglament i el portem fil per randa”

Entrevista a Narcís Reixach, president dels Manaies de Girona

21 gener 2015
16292561471_dc58fc3078_b
Narcís Reixach, president dels Manaies de Girona / Toni Ferragut

Narcís Reixach és el president dels Manaies de Girona, l’associació que organitza la processó de Setmana Santa i la Cavalcada de Reis. Des de fa anys, els Manaies són el blanc de moltes crítiques i es nota que Reixach sent la necessitat d’explicar-se públicament. Com és possible que, en ple segle XXI i amb els carrers plens de persones de diferents orígens, el rei Baltasar segueixi sent un home blanc pintat de negre? Per què a la processó de Setmana Santa no hi poden participar dones? Reixach justifica l’immobilisme dels Manaies pel pes de les tradicions i per l’estricte reglament d’una organització molt hermètica, que premia la religiositat, el sacrifici i el poder econòmic de les persones que en formen part. Si el sistema per escollir els Reis Mags segueix funcionant tal com s’explica en aquesta entrevista, podrien passar anys i panys abans no puguem veure negres de veritat a la Cavalcada de Reis de Girona.

Què són els Manaies? Expliqui-m’ho com si jo no fos de Girona.

Quan va acabar la Guerra Civil, hi havia els recels típics de les postguerres. Per cohesionar la joventut, es va recuperar la processó de Setmana Santa. Al principi només eren 26 persones, però de mica en mica s’ha anat convertint en una tradició i ara en som 120. Paral·lelament, l’any 1956, l’Ajuntament ens va encarregar la Cavalcada de Reis.

Què haig de fer si em vull convertir en manaia?

T’hauries d’apuntar a la llista d’espera i fer-te soci de la Confraria de Jesús Crucificat. La quota és de 20 euros l’any. La llista d’espera és rigorosa. Funciona amb un sistema de punts i no pots avançar ningú. Cada any hi ha una renovació de set, vuit o nou persones. El problema que tenim és que la gent es pensa que es tracta d’una organització tancada, però no és veritat. És com tot: et fas manaia perquè un company o un familiar ho és. Si no, ni te’n recordes.

120 persones per una ciutat de 90.000. Una mica exclusiu, no troba?

Sí, però és que així la gent ho valora més. Tingues en compte una cosa: el maniple, la formació manaia, o surt complet o no surt. Si no limitéssim l’accés, ens podríem trobar que un any punxéssim. A més: tots els vestits són de la Confraria i així ajustem els costos.

Les dones no poden participar a la processó de Setmana Santa. No hi ha tensions per aquest fet?

No n’hi hauria d’haver. Nosaltres fem una representació de la Passió de Crist. En aquella època, no hi havia dones romanes que es vestissin de guerreres i que anessin a lluitar. Algú podria dir: “Oh! Hi havia les amazones!”, però les amazones són una fabulació novel·lesca. A on sí que deixem entrar dones és a la Cavalcada de Reis. Les noies tenen una sensibilitat que arriba molt més a la mainada. No tenen el sentit del ridícul que podrien tenir els nois en aquesta edat. Per això són el 68% dels membres de la Cavalcada.

I aquesta tradició no podria canviar? Al capdavall, les tradicions es reinventen constantment.

Nosaltres, en principi, hem de ser fidels al que hi havia abans. Si l’assemblea no ho demana, nosaltres seguim amb la tradició. El que digui l’assemblea va a missa. Si un dia un grup de noies presenta aquesta qüestió a l’assemblea i guanyen, aleshores haurem de fer-los cas.

Els Manaies reben 40.000 euros de l’Ajuntament de Girona per organitzar la Cavalcada de Reis i la processó de Setmana Santa. En tenen prou per organitzar dos actes tan grans?

També hi ha les quotes dels socis, hi ha socis protectors, donatius… El pressupost canvia cada any. No tenim mai beneficis. Mai. Si hem de treure dos cavalls de la Cavalcada, els traiem. El nostre repte és acabar l’any sense dèficit.

En cas que un soci faci una donació important, té alguna mena de privilegi?

No, no, no. L’únic privilegi que té és que li farem un certificat perquè el pugui presentar a la seva declaració de la renda.

Narcís Reixach: "A la Cavalcada de Reis hi poden participar noies perquè tenen més sensibilitat envers la mainada" / Toni Ferragut
Narcís Reixach: “Les noies tenen una sensibilitat que arriba molt més a la mainada” / Toni Ferragut

Parlem de la Cavalcada de Reis. El rei pintat de negre cada any genera malestar…

El malestar el genera la gent que vol generar malestar. Tots els reis van maquillats! Per què critiquen el rei negre i no els altres dos? La figura del rei té un valor. Cada any busquem tres persones que hagin fet coses a favor de Girona i el mes de novembre decidim de forma unànime qui representa els personatges. No excloem ningú, però tenim un reglament i el portem fil per randa.

És cert que TV3 no volia retransmetre la Cavalcada a causa del rei pintat?

Hi va haver malentesos, sí. Ells venien preparats per fer una retransmissió com la de Barcelona, amb una carrossa de La Vanguardia,  una carrossa de El Corte Inglés… Jo no em puc ficar en la seva feina, però tampoc podia permetre que ens canviessin la Cavalcada de Girona. Fins i tot hi volien posar una carrossa del Club Súper 3! Si aquest any haguéssim transgredit, què hauria dit la gent l’any que ve? La retransmissió, d’altra banda, va ser nefasta. No es van veure ni els bastoners, ni els cavalls, ni el discurs de benvinguda de l’alcalde als Reis Mags… Va ser una ofensa a la nostra ciutat.

Aquest any els reis eren Pere Masferrer, Anton Maria Rigau i Miquel Fusté. Què han fet aquestes persones per merèixer aquest honor?

En Pere Masferrer fa més de 60 anys que és a la Confraria i ens ha ajudat sempre en tot. És miniaturista i aquest any va fer una gran exposició. L’Anton Maria Rigau té una empresa de publicitat i ens va dissenyar el logotip dels 75 anys dels Manaies de manera gratuïta. També n’ha fet tota la feina gràfica. I el Miquel Fusté, de Construccions Fusté, ha estat un gran donant. Quan ens ha faltat alguna cosa, hem anat a parlar amb ell i ens ha ajudat.

Caram! Jo em pensava que els Reis Mags eren persones que treballaven per la ciutat, no pels Manaies.

És el mateix. Si els Manaies no poden sortir, qui hi perd és la ciutat. Una cosa porta a l’altra. Si els Manaies necessitem X per sortir i algú ens ajuda, la ciutat hi guanya indirectament. Per fer la Cavalcada necessitem caramels, disfresses, carrosses… Si no ens ajudessin, no ens en sortiríem pas.

Han tingut en compte la trajectòria d’aquestes tres persones? L’Anton Maria Rigau, per exemple, va rebre molts encàrrecs de Caixa Girona quan el seu cunyat era el president de la Comissió de Control de l’entitat.

No ens hi fiquem, en això. Nosaltres som totalment apolítics. Nosaltres fem la nostra feina i ja està.