“No pots riure’t de la gent que no es pot defensar, però el sentit de l’humor ha de ser obert”

Entrevista amb el ninotaire Carlos Azagra

18 febrer 2016
Carlos Azagra, il·lustrador / Carles Palacio
Carlos Azagra, il·lustrador / Carles Palacio

Carlos Azagra és dibuixant de còmics i cartells de mobilitzacions. Va néixer a Morón de la Frontera (Sevilla). Va començar a dibuixar a Saragossa, on va viure abans d'arribar a Barcelona. És conegut per les seves vinyetes reivindicatives, sobretot per Pedro Pico y Pico Vena, publicada durant molts anys a la revista El Jueves. També és fundador del Partido de la Gente del Bar (PGB).

En motiu de la presentació del seu últim llibre, Sigo siendo un cocinicas, la segona part d’Estoy hecho un cocinicas, a l'Ateneu Salvadora Catà, l'ARIET ha pogut parlar amb ell, en un ambient distès, en què ha explicat la seva trajectòria com a professional de l'humor gràfic i l’opinió que té de l'actualitat.

"Butifarra! va ser fonamental, perquè era un col·lectiu en què fèiem el que de veritat volíem fer, és a dir, dibuix de barri, de temàtica social"

Quan comences a dibuixar?

Començo a dibuixar pels dibuixos dels Picapedra. També per la influència que van tenir ja de més gran, el Mortadelo y Filemón, el Pulgarcito y el Tio vivo. M'encantaven l'Ibañez i en Vázquez, per mi eren els meus mestres. 

Quan anava a l'escola feia els meus propis còmics i els venia, però com que no existien les fotocòpies, venia els còmics sencers i em quedava sense còpies. 

De manera professional vaig començar l'any 75, professional vull dir quan comences a cobrar, quan et paguen per dibuixar. Vaig començar al diari aragonès Andalán, un diari roig, on el primer dibuix que vaig fer va ser sobre futbol professional. He de dir que el que m’hi va col·locar va ser el meu professor, José Antonio Labordeta.    

Més tard, quan vaig arribar a Barcelona a estudiar Belles Arts, vaig entrar a l'equip Butifarra!, al Diari de Barcelona, en diferents revistes com Makoki, i al Jueves, fins ara. 

Quina importància va tenir Butifarra!

Butifarra! va ser fonamental, perquè era un col·lectiu en què fèiem el que de veritat volíem fer, és a dir, dibuix de barri, de temàtica social. Era el còmic polític d'aquell moment. La influència del Butifarra! ja la sentíem a Saragossa, on teníem un col·lectiu anomenat Zeta. La seva edició la feia ANCHE (Associació per l'Estudi de la Comunicació Humana), perquè aleshores era il·legal treure còmics, i utilitzàvem aquest paraigües legal. Fins que després va venir el Viejo Topo i ens va començar a editar els còmics.   

En aquell temps també col·laborava fent molts dibuixos de cartells de festa major, adhesius, molta propaganda reivindicativa. Més tard, vaig entrar al Jueves, ja cap al 84.  

Era el Jueves després del Papus

A mi personalment m'agradava més el Papus. El Papus tenia grans dibuixants com l'Ivà, que ens va influir molt. Amb ell fèiem al Periódico de Catalunya dues pàgines d'esports. Ens ho passàvem d'allò més bé, ens ajuntàvem el diumenge i... és clar, aleshores no hi havia Internet. Ara amb Internet, no seria el mateix. Fèiem l'activitat esportiva en clau d'humor i del pal rojos. Penseu que aquesta secció la fèiem el diumenge, i dilluns ja sortia publicat, era immediat. 

Quines diferències et trobes en el sector de l'humor gràfic des que vas començar fins ara?

Buf... bàsicament que no queden revistes. Abans n’hi havia la tira, ara només queda el Jueves. I això no només ha passat amb el còmic, sinó en altres àmbits. Revistes com: Cambio 16, Triumfo, Bicicleta, Ajo Blanco, Alfalfa,...  abans hi havia un munt de revistes. 

Quin és el motiu de la desaparició de totes aquestes revistes?

La gent s'ha cansat, el desencant i totes aquestes coses. Abans hi havia un projecte, la gent es movia molt, la gent estava als partits, sindicats, associacions de veïns, però és clar, es van carregar tot això i va venir la depressió, la falta d'il·lusió. Va haver-hi un declivi de revistes, és que no se’n venia cap. 

Això també va passar amb els diaris, quan el Diari de Barcelona s'editava de manera autogestionada, què passava?, que era molt difícil competir amb els diaris que tenien publicitat. 

Una altra qüestió és que les subvencions de la Generalitat sempre anaven cap als altres mitjans i mai a aquests. Ni que utilitzessis el català, per exemple, nosaltres fèiem Cul-de-sac, una revista d'humor en català, i no rebíem diners de la Generalitat, és més, ens odiava. Es pensaven que ens en rèiem de les normes del català, i bé, la veritat és que sí, ens en rèiem de les normes.

J. Carlos Azagra, dibuixant de la llegendaria sèrie d'historietes "Pedro Pico y Pico Vena" i fundador del PGB / Toni Ferragut
J. Carlos Azagra, dibuixant de la llegendaria sèrie d'historietes "Pedro Pico y Pico Vena" i fundador del PGB / Toni Ferragut

"Abans, l'edició es feia amb més temps, i per això el tipus d'humor era genèric, un humor més costumista"

Com està afectant Internet al sector? 

Bé, el que passa és que Internet és la immediatesa. La gent el que vol ara és la notícia del dia feta en una hora, i la vol ja. Per això el Jueves intenta competir, però és clar, tu pensa que els dibuixos a editar-se ja tarden un parell de setmanes, per tant, són dues setmanes que es perden. Al Jueves hi ha dues pàgines que són d'actualitat immediata, i són les últimes pàgines en editar-se, es fan diumenge, es porten a impressió el dilluns, i tot això perquè estigui dimecres. Abans, l'edició es feia amb més temps, i per això el tipus d'humor era genèric, un humor més costumista. Ara això és molt complicat. Amb la immediatesa és molt difícil competir. 

Més d’una vegada has estat censurat i jutjat, com ha evolucionat la censura? 

Abans la censura era política, ara és econòmica. Jo vaig tenir dos judicis, en un la sentència va ser de 4 mesos de presó i 7 anys d'inhabilitació per dibuixar la Verge del Pilar nua, a Saragossa. L'any següent un altre a Barcelona, per treure al Butifarra!  un bisbe jugant a golf i que fotia una hòstia en forma de pilota a la boca oberta d'un obrer lligat. Però com que estava en llibertat condicional, si se'm ajuntaven els dos judicis anava directament a la presó, per això va haver-hi d’anar un altre dibuixant en el meu lloc, Miguel Gallardo.

Però aquella censura era política, la censura econòmica és per exemple quan vaig fer un cartell per les festes del meu barri, Sant Martí de Provençals, on sortia una estelada, i un anunciant de l’Opel va venir i va dir que si hi sortia una estelada, ells deixaven de pagar el cartell. 

Ara optes per l'autogestió per publicar els teus llibres. 

Sí, totalment, jo m’ho faig tot. Però és clar, això significa moure's molt, gastar benzina per presentar arreu, en definitiva clavar-te i clavar la pallissa i vendre'ls. Ara bé, he de dir que la gent és bastant conscient d'això. Mira, on hem tingut més èxit venent llibres és a la CGT, perquè allà tothom treballa i té diners per pagar, en canvi, als llocs punkis, ningú treballa i no tenen diners per pagar-te els llibres. 

Per què es va crear el PGB, el Partido de la Gente del Bar? 

Es va crear perquè jo m'ho passo bé bevent [riu].  No... bromes a part, més que res va sortir quan les manifestacions contra l’OTAN, com que tothom hi anava amb les seves sigles i com que nosaltres no en teníem, perquè no estàvem apuntats a res, vam crear el PGB. És l'únic partit que té delegacions arreu.

Carlos Azagra, il·lustrador / Carles Palacio
Carlos Azagra, il·lustrador / Carles Palacio

"Soc anarquista, però sóc incapaç de creure'm el que dic, per exemple, no votar"

Has substituït la xapa de PGB per la de BCN en comú, tens simpatia per aquest projecte? 

De fet m’ha caigut. La de BCN en comú m'agrada, és... així vermella, està bé. Sempre dic obertament que jo els he votat, a mi no em cauen els anells, jo em defineixo com anarco-imperfecte. Soc anarquista, però sóc incapaç de creure'm el que dic, per exemple, no votar. En unes eleccions no vaig anar a votar, i us dic que realment m’ho vaig passar malament. Tots els fatxes van anar a votar i jo no. 

Ara la feina que tenen és complir tot el que han dit, com per exemple la dissolució dels antiavalots de la Guàrdia Urbana. A veure si poden netejar el cos. 

Té límits el sentit de l'humor? 

No, però sí que crec que no pots riure't de defectes, com per exemple que la infanta sigui subnormal. No pots riure’t dels discapacitats, d'algú que tingui un defecte físic, etc. Crec que sobretot no pots riure’t de la gent que no es pot defensar, però el sentit de l'humor ha de ser obert. Per exemple, tot això que està passant a Catalunya és molt avorrit, no hi ha sentit de l'humor, i quan t'hi atreveixes has d'anar amb molt de tacte, perquè la gent es pren molt seriosament tot el que es diu. 

I de les religions?  

Home, hem de riure’ns de totes. No se’n pot salvar cap. 

Quina relació mantens amb la música? 

Sempre he escoltat música. Em segueix agradant molt el punk. He fet algunes portades per alguns dels grups. M'agraden la Polla Records, Extremoduro, Monstruación, etc. Me'n recordo d'un concert antifeixista a l'Estació del Nord on tocaven Kortatu i la Polla Records, ells aleshores eren pares primerencs i jo estava a la barra del bar ensenyant-los a canviar bolquers amb una mà. En Fermín i l'Evaristo estaven impressionats. La relació que tinc amb els músics sol ser molt bona, molts dels llibres que he fet estan prologats per ells. 

Fins i tot has fet portades de discos que han estat polèmiques. 

La dels culs? Sí. Va tenir polèmica perquè un govern del PP es va veure obligat a editar un disc d’A Palo Seko. Eren cinc culs cagant sobre de l'Ajuntament, on també hi havia toreros. És clar, l'Ajuntament hi estava obligat perquè el grup va guanyar un concurs, és a dir, un govern del PP va pagar per aquell disc. 

Què recomanaries a la gent que es vol dedicar a l'humor gràfic? 

Els diria que es dediquin a una altre cosa, no volem més competència. [Riu] No, fora broma, els diria que han de ser sobretot originals, que tingui autenticitat, no fa falta dibuixar bé, es pot dibuixar molt malament, però tenir gràcia, que sàpiguen què explicar, què dir, això crec que és més important que la qualitat del dibuix.