Repensem l’energia

Xevi Planas i Puigbert, membre de la Xarxa per la sobirania energètica.

“Tot s’hi val per intentar mantenir baix el risc financer del sector elèctric, encara que sigui a costa d’incrementar l’escalfament global del planeta, de condemnar un país a la dependència energètica que suposen els combustibles fòssils i nuclears o d’ensorrar el sector professional de les energies renovables.”

L’anunci de l’última pujada de la llum de l’11,5% d’aquest desembre ha estat el darrer despropòsit del govern espanyol i les grans companyies elèctriques. Ara mateix, amb unes portes giratòries entre polítics i empreses gegantines, es fa molt difícil trobar un bri d’independència en les polítiques energètiques del govern espanyol, tant de l’actual com dels anteriors. Les darreres reformes energètiques, i en especial la nova Llei del sector elèctric, van encaminades a mantenir l’espoli econòmic de la població i els consumidors. Són polítiques idèntiques al rescat d’entitats financeres amb recursos públics dels darrers temps, espoli social, acaparament energètic, intents fallits de creixement en un sistema cada vegada més esgotat i degradat.

Aquesta nova pujada s’afegeix a la que va tenir lloc en plenes vacances d’estiu, a partir del 3 d’agost el preu de la part fixa de la factura elèctrica s’ha incrementat un 63%, és a dir, la part que no depèn del consum i que es paga tant sí com no. Una mesura que incompleix la Directiva europea d’energies renovables i eficiència energètica i que fa créixer encara més la pobresa energètica.

El preu de l’electricitat acumula una pujada del 80% en els últims deu anys i, malgrat tot, encara s’incrementa el deute amb les elèctriques, una bola de neu anomenada “dèficit de tarifa” que es va fent més gran cada dia que passa i que ja suma més de 30.000 milions d’euros. És un deute il·legítim ja que es basa en uns preus de l’energia reconeguts per l’actual sistema elèctric però que no són els reals. Els preus es fixen en un mercat totalment controlat per les tres grans empreses de la patronal UNESA (Endesa, Iberdrola i gasNatural Fenosa), un autèntic oligopoli.

Una altra mesura gens democràtica d’aquesta nova Llei ha estat la dura regulació contra l’autoconsum, una altre desig de l’oligopoli per eliminar de soca-rel qualsevol tipus de competència. Han imposat més paperassa i pagar un peatge de suport a la xarxa pel 100% de l’autoproducció fotovoltaica, encara que una part d’aquesta energia no surti mai cap a la xarxa. Passem a ser, doncs, el primer indret del món amb el sol privatitzat.

Tot s’hi val per intentar mantenir baix el risc financer del sector elèctric, encara que sigui a costa d’incrementar l’escalfament global del planeta, de condemnar un país a la dependència energètica que suposen els combustibles fòssils i nuclears o d’ensorrar el sector professional de les energies renovables, que podia democratitzar i repartir treball i riquesa. Tampoc s’han oblidat, és clar, d’afavorir a la indústria nuclear, ja que el decret de residus radioactius permet l’allargament de la vida útil de les centrals nuclears.

Finalment el govern ha decidit intervenir en el sistema de fixació de preus de la tarifa regulada d’últim recurs i de moment la pujada serà del 2,3%. Es tanca en fals aquesta tendència d’encariment del preu de l’energia provocada per les ànsies malaltisses de diner de l’oligopoli. I sabem que l’ànsia capitalista de més i més beneficis només es pot aturar amb decisions fermes de la població i dels governs. Com la feina de formigueta de les cooperatives d’energies renovables de Som Energia, Goiener, Enercoop. Com les xarxes i plataformes ciutadanes per un canvi de model energètic. I com les expropiacions de filials energètiques per part de governs de Llatinoamèrica, Repsol-YPF a l’Argentina o Iberdrola a Bolivia.