Ser infant a Idomeni

Com viuen els nens i nenes d'Idomeni? Com s'ho fan per estudiar, per divertir-se? En aquesta tercera crònica, l'Elisabet Punset i el Carles Palacio ens mostren els projectes que mica a mica van sorgint destinats a la mainada: un excepcional bany calent, una escola provisional, jocs per oblidar un entorn molt hostil...

6 abril 2016
Un grup de refugiades juguen a futbol a pocs metres de la frontera Macedònia al camp d'Idomeni / Carles Palacio
Un grup de refugiades juga a futbol a pocs metres de la frontera macedònia al camp d'Idomeni / Carles Palacio

Tercer dia a Idomeni. Avui hem continuat amb les tasques d’ajuda a l’equip de bombers voluntaris del servei d’Emergències i Rescats de Catalunya (EREC). És una labor indispensable per mantenir uns mínims nutricionals dignes per a les persones refugiades. Durant aquesta setmana hem invertit cada dia 500 euros en comprar i recollir aliments frescos. 

Com sempre, un dels col·lectius més vulnerables del camp de refugiades són els infants. N'hi ha que arriben sense cap membre de la família, a l'empara d'algun veí o parent llunyà, o bé sols. Una de les tasques en què participem des que vam arribar és la de dinamitzar la Children Tent, la tenda del infants. La tenda és de color negre, circular, com si fos de circ. Unes voluntàries hi fan classes de matemàtiques, d'àrab o d'anglès per a la canalla. Malgrat això, la majoria volten per fora, esperant un partit de futbol improvisat o alguna activitat més lúdica.

En Marco, un altre voluntari que fa mesos que és al camp, ens aconsella que el millor és que organitzem una activitat i que anem prop de la tenda a fer-la. Durant aquests dies hem fet tallers de pintura facial, de figures amb globus inflables, hem cantat i hem tocat la guitarra. També hem organitzat la nostra pròpia Champions League (amb petites i no tan petites també). Sempre intentant que el dia a dia sigui una mica més agradable. Entre cara i cara pintada, veiem venir la Uafa corrent.  M'allarga una galeta: és per tu". L'agafo sense saber què dir, somric i l'abraço. Una altra vegada aflora la virtut de saber compartir.

L’Asha (8 anys) s'apropa, amb aquell somriure sense dents, i ens agafa la mà. “Vull que em dibuixis una serp”, diu emocionada, sense deixar d’agafar-me la mà. Això es repeteix moltes vegades: et trobes un nen o una nena, et saluda, et somriu i t’agafa la mà durant una estona. Torna a somriure i et diu adéu. Només un petit instant per compartir un somriure i una mà agafada, una abraçada, i que algú et miri a prop i et pregunti com estàs. Ser infant a Idomeni no és fàcil. 

Un grup de nens parla amb algunes voluntàries / Carles Palacio
A la nit un grup d'infants parla amb algunes voluntàries / Carles Palacio

D'altra banda, una part de l'equip ha anat a donar un cop de mà al projecte que va iniciar una companya catalana, la Gemma. El projecte consisteix en oferir a tants infants com sigui possible un bany calent. La cua de mares amb les seves filles s’allarga durant tot el dia. “Intentem no tornar a banyar els nens que vam banyar ahir per poder ajudar al màxim de gent possible, ja ens agradaria però no podem”, ens comenta una de les voluntàries. L’aigua es recull en un dipòsit uns metres enllà de la tenda, s’escalfa amb olles i un fogó de campanya i es posa en unes banyeres de plàstic. Quan poden, l’equip de Bomberos en Acción els deixa un generador i ho aprofiten per tallar a màquina els cabells dels nens i nenes que els ho demanen. Els polls comencen a estendre’s pel camp.

Fa uns dies es va iniciar el projecte de construcció de la School Tent, un espai que vol ser escola i centre cultural per als projectes que sorgeixin. El terra es fa amb palets, que arriben amb comptagotes. Mentre ajudàvem a la construcció ha vingut una dona a preguntar-nos què fèiem, si l’escola era per adults o per infants. Un company li ha explicat que seria una escola per infants i la dona, amb el posat trist, ha dit amb la veu encongida que tenia por, que no li agradava veure com es construïa una escola, sòlida, estable. I enmig el maleït silenci que sempre cau sobre nosaltres des de que som a Idomeni, ens hem mirat i em desitjat que sí, que la construcció no servís per res i aviat s’acabi aquesta situació de provisionalitat. 

1I5A4321
Una dona amb dues criatures atravessa un dels camps de cultiu proper a Idomeni / Carles Palacio