Sergi Bonet proclamat nou rector de la UdG per àmplia majoria

Unes eleccions a rector de la UdG marcades per l’augment de la participació i la victòria clara del doctor Sergi Bonet, donen un gir, aparent, a les polítiques dutes a terme per l’anterior rectora Anna Maria Geli de Ciurana. Dos terços dels electors han donat suport a Bonet, amb un suport general en tots els estaments universitaris (docents, estudiants i personal d’administració). El nou rector Bonet parla de “gestionar la diversitat” i els “nous reptes de futur”.

La campanya electoral de les eleccions a rector de la Universitat de Girona (UdG) va començar amb la sorpresa d’uns candidatura d’última hora, la d’en Joaquim de Ciurana. Fins fa poques setmanes l’únic candidat era Sergi Bonet, que ha guanyat de manera clara les eleccions.

Sergi Bonet, doctor en biologia, optava per tercer cop al Rectorat després d’haver perdut les altres eleccions per un estret marge (i en general, degut al pes més important del sector PDI permanent). A més, Bonet també va ser secretari general durant tot el mandat del rector Josep Maria Nadal. L’altre candidat ha estat Joaquim de Ciurana, doctor a l’Escola Politècnica Superior i familiar de l’actual rectora en funcions Anna Maria Geli de Ciurana, que s’estrenava.

Moment de la proclama del nou rector. font: Sergi Vázquez

 A la UdG no funciona la lògica de “una persona, un vot”

Com s’ha vist, es tracta d’unes eleccions singulars que es regeixen pel “vot ponderat”. És a dir, no es desenvolupa aquell principi d’una persona, un vot; sinó que el pes del vot es reparteix entre estaments: Personal Docent i Investigador (PDI) permanent = 51%, PDI no permanent = 12%, Estudiants = 23% i Personal d’Administració i Serveis (PAS) = 14%.

És a dir, en el supòsit que només anessin a votar dues membres del PDI permanent per la candidatura “A” (el 100% de vots emesos a aquesta candidatura) i que 12.000 estudiants anessin a votar només la candidatura “B” (100% de vots emesos a aquesta candidatura); acabaria essent rectora la candidata “A” pel factor del vot ponderat. Aquesta exageració deixa de ser-ho quan es miren fets reals com les últims eleccions a rectora a la UAB. El candidat rupturista, Pere Solà, va perdre les eleccions malgrat tenir el doble de vots que el candidat guanyador (http://www.llibertat.cat/2012/06/pere-sola-no-sera-rector-de-la-uab-tot-i-guanyar-les-eleccions-18095).Aquest “vot ponderat” parteix de la Llei orgànica d’universitats, la LOU, que va ser aprovada pel govern del PP i que va tenir el suport de CiU.

Ara bé, tot i que és poc freqüent, en aquestes eleccions el vot ponderat no ha afectat gaire el resultat final. El percentatge en cada estament ha estat prou equilibrat en general, tot i que no en algunes facultats en concret.

El Consell d’Estudiants ha denunciat la impossibilitat per votar de les persones que estan en programes de mobilitat (Erasmus, Séneca, etc.). L’única manera de fer un vot anticipat era dirigint-se a les dependències de la Universitat; però en cap cas hi havia la possibilitat de fer vot per correu o de cap altra manera. Aquest ha estat el cas de dues persones que estudien a la Universitat de les Illes Balears que ho han denunciat a l’ARIET.

Campanya electoral on ha emergit les diferències entre candidats en temes rellevants

Durant la campanya electoral a la UdG s’ha vist, a diferència de fa quatre anys, que els candidats marcaven diferències en alguns aspectes clau. També han coincidit en potenciar i la internacionalització de la Universitat i en centrar esforços en la recerca.
Les principals diferències han estat respecte com afrontar les retallades, la relació amb les estudiants i la participació, i el tarannà de diàleg amb la comunitat universitària.
Una de les polèmiques es va produir en el debat organitzat per Girona TV i el Punt, en el qual Joaquim de Ciurana va afirmar que “els estudiants són un producte” que contrastava amb Sergi Bonet, que va afirmar que “no els considero ni un producte ni clients”. De Ciurana va fer notar que es tractava d’una comparació, però bona part de la sala i les xarxes socials no van quedar contentes amb l’aclariment.

Un dels altres punts forts en aquesta campanya va ser com encarar les retallades. Sergi Bonet va dir que per revertir les retallades calia rebutjar-les a la Generalitat però sobretot aprofitar l’autonomia universitària i buscar finançament extern. En un debat cara a cara, va arribar a afirmar que podria augmentar un 30% el pressupost a través de la internacionalització de la UdG, tot i que no va concretar com ni si això seria a llarg termini o només per pocs anys. D’altra banda, Joaquim de Ciurana va esmentar que “calia deixar d’utilitzar el terme ‘retallades’ i parlar de ‘pressupostos’”. A més de Ciurana no va explicar en cap moment com faria front a les retallades.

Un dels altres temes que van sortir és respecte el paper de la policia a la Universitat. Tot aquest debat ve de l’entrada dels Mossos a la UdG farà dos anys, quan va venir el president Artur Mas pels 20 anys de la UdG; i també quan les estudiants mobilitzades van ocupar el Rectorat. Sobre aquest tema el candidat Sergi Bonet va assegurar que no permetria mai l’entrada dels cossos policials a la Universitat de Girona i que aquell dia hagués intentat dialogar amb els col•lectius perquè poguessin parlar a l’acte. Això, cal contextualitza-ho quan el parer del nou rector no era el mateix en l’època de les protestes contra Anna Birulés i es va fer entrar a la policia a la universitat.  En aquest cas, Sergi Bonet va defensar l’entrada de la policia als espais universitaris; com es va poder veure en l’enfrontament dialèctic intens entre Bonet i el que va ser rector Joan Batlle. Per altra banda, de Ciurana va afirmar que hagués evitat que es generés aquella situació i que en tot cas faria prevaler “el sentit institucional”. Davant d’això algunes tuitaires van afirmar que donava a entendre que hagués donat via lliure, tal com va fer la rectora Geli, a l’entrada dels Mossos en les instal•lacions universitàries.

Pel que fa al tarannà i a la participació de la comunitat universitària i especialment de les estudiants, Sergi Bonet va proposar al programa una sèrie de mesures de participació que esmentaven els col•lectius i òrgans de les estudiants. Per contra el programa de Joaquim de Ciurana era molt curt pel que fa a la participació i proposava una comissió paritària, que no es va acabar d’entendre entre el col•lectiu d’estudiants i que va ser qüestionat per membres del Consell d’Estudiants.

Els resultats del 19 de novembre de 2013

Els resultats han donat, clarament, vencedor al doctor Sergi Bonet amb un 70,17% contra un 29,83% del vot ponderat. A diferència d’altres cops, el vot real només ha variat en dos punts a favor del nou rector Bonet. A diferència de les anteriors eleccions, el 2009, que el guanyador va ser el vot nul (va haver un campanya per part del SEPC i el Consell d’Estudiants per aquesta opció), aquest cop el vot en blanc i el vot nul han obtingut un percentatge relativament baix.

Com s’ha vist, la diferència entre estaments universitaris no ha estat massa diferent alhora d’escollir candidat o opció de vot. Això si, es pot constatar que un percentatge més alt de PDI permanent ha donar suport a de Ciurana, mentre que qui ha donat més suport a Bonet, ha estat el sector del PAS.

Per facultats, qui ha tingut més la confiança amb Sergi Bonet ha estat Lletres, mentre a la Facultat d’Infermeria el suport a de Ciurana ha rebut gairebé el 50% de vots ponderats.

A nivell més de fets notables es pot veure com com el PDI permanent a optat molt clarament per en Sergi Bonet a Lletres, i en canvi a rebut un suport menys clar a l’Escola Politècnica Superior i a la Facultat de Cienciès Econòmiques Empresarials. Tot i això, en Joaquim de Ciurana no ha aconseguit guanyar en cap estament del seu propi centre. Pel que fa a la resta de PDI, van una mica en la mateixa línia. Pel que fa a les estudiants encapçalen el suport a Bonet, les Facultats de Turisme, Econòmiques i Lletres; per contra,  rep menys suport a la Facultat d’Infermeria i a l’Escola Politècnica Superior. Pel que fa al PAS, a totes les facultats, el suport a Sergi Bonet ha estat força elevat (més d’un 70%), excepte a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials que ha estat un pèl més fluix.

Pel que fa la participació hi hagut un augment, al voltant d’un 4% respecte fa quatre anys. Aquest cop ha estat d’un 25,56% de manera ponderada i l’augment ha estat harmònic en tots els col·lectius. Cal destacar la participació del PDI permanent i el PAS, amb un 89,30% i un 83,46% respectivament; mentre que hi ha hagut una baixa participació (malgrat ser la més alta recordada en tot el sistema universitari del Principat de Catalunya) i aquesta ha estat d’un 19,31%. Aquest fet, podria estar relacionat amb la falta de sensació per part de les estudiants de que el seu vot serveixi per canviar alguna cosa o que això faci modificar les decisions en el govern de la universitat. A banda d’altres factors o particularitats de cada facultat.

Època de canvi, portes obertes i canvis reals?

En l’acte d’escrutini i publicació dels resultats celebrat a la Sala de Graus de Lletres, s’ha vist un Sergi Bonet content, que ha adreçat quatre paraules al públic. El resultat s’esperava amb expectació i no ha semblat que sorprengués. Segurament, el candidat de Ciurana donava la sensació de portar un programa curt, d’haver-se presentant a últim moment i de no generar expectatives de canvi amb el model actual.
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha afirmat que estarien atents a les noves polítiques del rector i que en cas de fer polítiques adverses per a la UdG, seguirien “en peu de guerra”. A través de les xarxes socials, es veien múltiples felicitacions al nou rector i també alguns missatges que donaven confiança al nou equip de Rectorat però advertien que també serien supervisades per la comunitat universitària.

A la Universitat de Girona s’ha produït un canvi, aparentment, i les portes queden molt obertes. En els pròxims mesos es veurà com el nou Rectorat afrontarà els temes més calents, com són les retallades, la privatització de la universitat, el nou model de governança, la participació estudiantil, el diàleg amb la comunitat universitària o les noves polítiques educatives que s’estan implantant.